El president de Moçambic, Armando Guebuza, inaugura la primera edició de Tribuna ISGlobal

A més del president de Moçambic, en aquesta ocasió Tribuna ISGlobal ha comptat amb la participació del rector de la Universitat de Barcelona, el doctor Dídac Ramírez; el president d'honor de la Fundació La Caixa, Josep Vilarasau; la secretària d'Estat de Cooperació Internacional, Soraya Rodríguez; la directora general adjunta de la Fundació La Caixa, Elisa Durán; el director de lʼÀrea de Ciència, Recerca i Medi Ambient de la Fundació La Caixa, Enric Banda, i el director de l'Institut de Salut Global de Barcelona i catedràtic de Salut Pública de la UB, Pedro Alonso.

Tribuna ISGlobal, un fòrum de reflexió i debat internacional

ISGlobal és una iniciativa promoguda per la Universitat de Barcelona, el Govern central —des dels ministeris dʼAfers Estrangers i Cooperació, i de Sanitat i Política Social—, la Generalitat de Catalunya, la Fundació La Caixa, lʼHospital Clínic de Barcelona, lʼInstitut Carlos Slim de la Salut (Mèxic), la Fundació Bill i Melinda Gates, i la Fundació Infantil Nelson Mandela.

Els objectius del nou Institut coincideixen amb els objectius de desenvolupament del mil·lenni (ODM) de les Nacions Unides, en concret els que estan relacionats amb la salut: la reducció de la mortalitat infantil; la reducció de la mortalitat i la millora de la salut materna, i la lluita contra el VIH, la malària, la tuberculosi i altres malalties que influeixen en el desenvolupament dels països més pobres.

L'Institut de Salut Global de Barcelona mirarà dʼaprofitar les sinergies entre les seves àrees dʼacció per fomentar un millor coneixement de la salut global a través del suport a la recerca. També crearà un laboratori dʼidees, anàlisis i prospectiva, amb vista a generar anàlisis rigoroses i independents i a alimentar el debat per avaluar i difondre idees. El seu objectiu principal, en definitiva, serà contribuir al debat sobre la salut global mitjançant la identificació de reptes i oportunitats.

La intervenció dʼEmilio Guebuza suposa lʼestrena de Tribuna ISGlobal, un fòrum per a lʼexposició i el diàleg des del qual personalitats internacionals oferiran el seu punt de vista sobre temes rellevants relacionats amb la salut global.

Amb aquestes trobades, obertes a qualsevol persona que tingui interès en lʼàmbit de la salut i el desenvolupament, ISGlobal promou un procés inclusiu i participatiu que vol contribuir al desenvolupament de lʼagenda internacional per a la millora de la salut i el desenvolupament de les poblacions més vulnerables.

En aquest sentit, el president de Moçambic ha destacat el paper del Centre dʼInvestigació en Salut de Manhiça com una manera de promoure la recerca en salut i dur a terme activitats dirigides a donar resposta a les necessitats del país africà. Creat el 1996, el Centre d'Investigació en Salut de Manhiça, vinculat al Centre de Recerca en Salut Internacional de Barcelona (CRESIB), té com a objectiu promoure i desenvolupar la recerca biomèdica en àrees prioritàries de la salut de l'Àfrica subsahariana, en el marc dʼun programa bilateral entre els governs d'Espanya i Moçambic, i amb el suport de la Universitat de Barcelona i de lʼHospital Clínic.

Moçambic, un país en creixement

Dos moments han marcat la història recent de Moçambic: la independència, el 1975, i els quinze anys de guerra civil posteriors (1977-1992). El 1987, el Govern moçambiquès es va embarcar en una sèrie de reformes macroeconòmiques destinades a estabilitzar lʼeconomia. Aquestes mesures, combinades amb lʼassistència de països donants i amb lʼestabilitat política des de les eleccions multipartidistes del 1994, sʼhan traduït en importants millores en la taxa de creixement del país. Les reformes monetàries —inclosa la introducció dʼun impost al valor afegit i la reforma dels serveis duaners— han reduït la inflació, i les reformes fiscals han millorat la capacitat del Govern de recaptar fons.

No obstant això, malgrat aquests èxits, Moçambic segueix depenent de lʼajuda estrangera per a més de la meitat del seu pressupost anual, la majoria de la seva població continua estant per sota del llindar de la pobresa i lʼagricultura de subsistència ocupa la major part de la població activa del país.

Quant al deute extern de Moçambic, el seu pes sʼha reduït gràcies a lʼexoneració, en alguns casos, i gràcies a la reprogramació mitjançant les iniciatives de l'FMI per a països pobres altament endeutats. Tot plegat ha redundat en un deute molt més manejable.

Moçambic ha crescut de manera sostinguda a una taxa mitjana anual propera al 9 % durant la major part dels últims deu anys, un dels creixements més elevats del continent africà. De fet, si Moçambic manté els seus objectius, podrà assolir la major part dels objectius de desenvolupament del mil·lenni, fet sorprenent en un país que havia estat classificat com el més pobre del món fa menys de vint anys.

Malgrat tot, els desafiaments als quals sʼenfronta el país africà continuen sent enormes. Entre dʼaltres, haurà de millorar la qualitat dels serveis prestats —en particular en salut i educació—, i frenar i revertir la propagació del VIH i la sida.