Elisenda Paluzie: «Hem modernitzat l'oferta de la Universitat de Barcelona en l'àmbit de l'economia i l'empresa»

Els darrers deu anys realment hi ha hagut un gran increment de l’activitat de recerca
Els darrers deu anys realment hi ha hagut un gran increment de l’activitat de recerca
Entrevistes
(01/06/2010)

Elisenda Paluzie va ser elegida degana de la Facultat dʼEconomia i Empresa el 18 de febrer del 2009. És professora titular de Teoria Econòmica i directora executiva del Centre dʼAnàlisi Econòmica i de les Polítiques Socials (CAEPS), un grup de recerca consolidat reconegut per la Generalitat. Va cursar un màster en Economia Internacional i Desenvolupament Econòmic a la Universitat de Yale i és doctora en Economia per la Universitat de Barcelona.
Paluzie va obtenir una beca de La Caixa per dur a terme recerca predoctoral a la London School of Economics i ha gaudit de beques postdoctorals (Batista i Roca, de la Generalitat de Catalunya i de la xarxa de formació dʼinvestigadors de la Comissió Europea); concretament per fer estades de recerca postdoctoral a la London School of Economics i al Centre dʼEnsenyament i Recerca dʼAnàlisi Socieconòmica (CERAS), de lʼEscola Nacional de Ponts i Camins de París. Ha publicat, així mateix, articles sobre temes de comerç internacional i geografia econòmica en revistes internacionals com ara Journal of Economic Geography, Journal of Regional Science, Regional Studies, Papers in Regional Science, i Spanish Economic Review, entre dʼaltres.

Els darrers deu anys realment hi ha hagut un gran increment de l’activitat de recerca
Els darrers deu anys realment hi ha hagut un gran increment de l’activitat de recerca
Entrevistes
01/06/2010

Elisenda Paluzie va ser elegida degana de la Facultat dʼEconomia i Empresa el 18 de febrer del 2009. És professora titular de Teoria Econòmica i directora executiva del Centre dʼAnàlisi Econòmica i de les Polítiques Socials (CAEPS), un grup de recerca consolidat reconegut per la Generalitat. Va cursar un màster en Economia Internacional i Desenvolupament Econòmic a la Universitat de Yale i és doctora en Economia per la Universitat de Barcelona.
Paluzie va obtenir una beca de La Caixa per dur a terme recerca predoctoral a la London School of Economics i ha gaudit de beques postdoctorals (Batista i Roca, de la Generalitat de Catalunya i de la xarxa de formació dʼinvestigadors de la Comissió Europea); concretament per fer estades de recerca postdoctoral a la London School of Economics i al Centre dʼEnsenyament i Recerca dʼAnàlisi Socieconòmica (CERAS), de lʼEscola Nacional de Ponts i Camins de París. Ha publicat, així mateix, articles sobre temes de comerç internacional i geografia econòmica en revistes internacionals com ara Journal of Economic Geography, Journal of Regional Science, Regional Studies, Papers in Regional Science, i Spanish Economic Review, entre dʼaltres.

Estem immersos en la crisi econòmica. Quin paper té en aquest context la Facultat dʼEconomia i Empresa?

 
Dʼentrada, forma els estudiants i ho fa des dʼuna una visió àmplia i amb valors per evitar algunes situacions que sʼhan produït en aquesta crisi financera. És important oferir una formació àmplia, interdisciplinària, que considero que els ensenyaments de la Universitat de Barcelona sempre han fomentat. 
Dʼaltra banda, molts professors dʼaquesta Facultat, com a experts, donen la seva opinió sobre les polítiques que millor ens poden permetre sortir de la crisi, des de la reforma del mercat de treball fins a reflexions sobre com sʼha de regular el món financer. Crec que els acadèmics que tenim un compromís polític i social aportem una mica de rigor acadèmic a la presa de decisions polítiques. Precisament una de les característiques de la Universitat de Barcelona, i dʼaquesta Facultat en concret, és haver aportat molts acadèmics a la vida social, empresarial i política del país.
 
Fa un any es van unir les antigues Facultat dʼEconòmiques i lʼEscola dʼEmpresarials. Què sʼha aconseguit amb aquest procés i en quin moment es troba el centre?
 
Amb la fusió hem aprofitat la sinergia dels dos antics centres i hem modernitzat lʼoferta acadèmica de la UB en lʼàmbit de lʼeconomia i lʼempresa adaptant-la a lʼespai europeu dʼeducació superior (EEES). Així mateix, tal com ensenyem als estudis dʼEconomia, hem aprofitat les economies dʼescala per als serveis que es poden oferir als estudiants. I sobretot hem aportat coherència acadèmica a lʼoferta de la Universitat de Barcelona en lʼàmbit de lʼeconomia i lʼempresa. 
Com diu molt sovint el rector de la Universitat de Barcelona, la Universitat de Barcelona combina tradició i modernitat. Penseu que aquest és el centre que ha format la primera promoció dʼeconomistes de Catalunya i que, per tant, tenim el llegat de totes les persones que, com a estudiants o com a professors, han passat per aquesta Facultat. Això, combinat amb una dimensió que fa que tinguem professorat especialitzat en tot tipus de matèries i de línies de recerca, ens permet oferir un ampli ventall de coneixements en tots els ensenyaments, que sempre sʼacompanya dʼuna aposta per la qualitat i, en els darrers anys, dʼun gran impuls a la recerca.
 
Amb vista al curs vinent, quina és lʼoferta del centre en graus adaptats a lʼEEES?
 
Oferim els quatre graus següents: Administració i Direcció dʼEmpreses (ADE), Economia, Sociologia i Estadística (juntament amb la UPC). Lʼoferta de la Facultat dʼEconomia i Empresa és molt àmplia i molt diversa pel fet de ser una facultat gran i de formar part de la Universitat de Barcelona, la qual cosa ens permet aprofitar moltes sinergies amb altres centres i serveis. Així, el curs vinent oferirem el doble grau amb Dret, i també una altra titulació amb una facultat com és la de Matemàtiques de la UB, coneguda pel seu nivell de qualitat i dʼexcel·lència. Es tracta del doble grau dʼAdministració i Direcció dʼEmpreses i de Matemàtiques, pensat per a lʼalumnat que destaca en matemàtiques al batxillerat. Val a dir que en el sector financer cada vegada es valoren més les persones que tenen una bona formació matemàtica.
  
A la Facultat, també hi ha una important activitat de recerca.
 
Els darrers deu anys realment hi ha hagut un gran increment de lʼactivitat de recerca, i sʼha orientat preferentment cap a la publicació en revistes internacionals indexades de primer nivell científic. Per posar-ne només un exemple, lʼany 2009 la Facultat va tenir 70 publicacions en revistes internacionals indexades en el Journal of Citation Reports del Social Science Citation Index, mentre que lʼany anterior nʼhi havia aproximadament una cinquantena. 
Un altre fet que marca aquest salt qualitatiu i quantitatiu de la Facultat els darrers temps en lʼàmbit de la recerca en economia és el fet que en la convocatòria de lʼany passat ens van concedir dos premis ICREA-Acadèmia, un guardó que lliura la Generalitat de Catalunya, concretament la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), en reconeixement de la qualitat investigadora. Aquest any tornem a tenir un investigador de la Facultat premiat amb lʼICREA-Acadèmia. El repte que ens proposem, és, en definitiva, que els investigadors publiquin en les revistes de més impacte, en les millors.
 
Quins serveis ofereixen als estudiants per donar-los suport?
 
En arribar a la Facultat seʼls assigna un tutor que els acompanya en els estudis al llarg de tota la carrera. Disposen també  dʼuna oficina de pràctiques que gestiona més de 1.200 convenis lʼany en empreses, i dʼuna borsa de treball. Cal dir, en aquest sentit, que és la Facultat que ofereix més places de tot Catalunya per cursar ERASMUS en universitats europees i que ha establert també convenis amb altres àrees geogràfiques. Al seu torn posa a disposició de lʼalumnat unes 400 places lʼany per cursar una part dels estudis en universitats europees, nord-americanes i asiàtiques, en el marc de diversos programes de mobilitat. Així mateix poden accedir a tots els serveis que ofereix una gran universitat com és la UB: lʼEscola dʼIdiomes Moderns, per cursar-hi llengües estrangeres, els Serveis Lingüístics, per aprendre català i participar en les activitats dʼacollida, i el Servei dʼEsports amb les pistes a deu minuts a peu de la Facultat, etc.
 
Ara vostè porta només un any i pocs mesos de mandat. Quins són els principals reptes que es proposa assolir al capdavant de la Facultat?
 
Aquesta Facultat començarà a impartir els graus adaptats a lʼEEES  el curs vinent. El primer repte és que la implantació dels graus es desenvolupi amb normalitat, però que a més sʼaprofiti aquesta implantació dels nous graus per posar la Facultat al dia en termes de docència. Amb els nous graus els grups seran més reduïts. Hi haurà activitats diverses, grups desdoblats, classes de pràctiques, seminaris... Es passarà a una docència més enfocada al treball de lʼestudiant, i no tant aquella docència tradicional centrada en classes magistrals i un examen dʼavaluació única al final. Hi haurà, en definitiva, una avaluació més continuada. El primer objectiu és que aquesta implantació dels graus sigui un èxit en el sentit que suposi una millora en la docència en tots els ensenyaments que sʼimparteixen a la Facultat.
 El segon repte, relacionat amb la recerca, és continuar la progressió dels darrers deu anys i, si és possible, fer un altre salt: la internacionalització no només de lʼactivitat del nostre professorat en termes de publicacions internacionals, sinó també la internacionalització dʼaquest col·lectiu docent. Som una Facultat amb una alt grau dʼinternacionalització dels estudiants, rebem un gran nombre dʼalumnat de grau dʼaltres universitats del món, i també de màster i de doctorat. Fins ara,  pel que fa a lʼàmbit docent, la major part del professorat es formava a la mateixa Facultat i una universitat dʼexcel·lència ha dʼaspirar que les persones que forma puguin treballar arreu del món i alhora aconseguir que el millor talent dʼarreu del món se senti atret per la universitat.
 Sʼhan començat a fer passos en aquest sentit: ja hi ha grups de recerca i departaments de la Facultat que estan captant talent de fora. Per exemple, hi ha investigadors dels programes Juan de la Cierva, algun professor que sʼha format en universitats franceses o en altres països del món, beques postdoctorals Marie Curie, ajuts de la ICREA per fitxar professors dʼarreu del món de molt nivell... Aquest any sʼincorporarà a la Facultat un professor de sociologia austríac, Peter Wagner, a través dʼun ICREA Sènior, que és la part del programa ICREA adreçada a captar professorat de reconegut prestigi  en lʼàmbit científic. Així mateix el curs vinent la Facultat oferirà també tres contractes Ramón y Cajal de postdoctorat. Sʼespera, doncs, que aquestes beques atreguin professorat que sʼhagi format en altres universitats estrangeres, en les millors universitats del món.
Fent un símil amb el Barça, es tracta de combinar el planter, professorat ben format de la UB, amb fitxatges que aportin la combinació dʼexcel·lència característica dʼuna universitat més oberta. Entre els professors que sʼhan format aquí com a doctors, també nʼhi ha que han fet el doctorat en Economia a la Universitat de Barcelona i que ara estan exercint de professors o investigadors en prestigioses institucions foranes. Per exemple, hi ha un professor, Joan Costa i Font, que és doctor en Economia per la Universitat de Barcelona que actualment imparteix docència a la London School of Economics. Un altre professor que va cursar el doctorat aquí, Carles Garriga, és investigador a la Reserva Federal als Estats Units. Es tracta, doncs, que siguem alhora capaços dʼexportar talent i dʼimportar-ne.