Tres casos de transferència de tecnologia de la UB arriben al Consell dʼEuropa

Els casos pràctics presentats tenen l’objectiu d’il·lustrar la importància de la recerca bàsica perquè Europa mantingui una posició de lideratge al món.
Els casos pràctics presentats tenen l’objectiu d’il·lustrar la importància de la recerca bàsica perquè Europa mantingui una posició de lideratge al món.
(11/02/2011)

Arran de la reunió del Consell dʼEuropa, el 4 de febrer passat, en la qual es va tractar del futur de la política en innovació i recerca de la Unió Europea, la Lliga Europea d'Universitats de Recerca (LERU) va fer arribar als representants europeus un document signat per tots els rectors que formen part de la xarxa en el qual es demanava una inversió adequada a llarg termini en recerca bàsica. Així mateix, es va presentar un recull de diversos casos destacats de transferència en recerca bàsica, en què s'inclouen tres projectes de la UB.

Dʼaltra banda, durant els dies 10 i 11 de febrer, aquesta Universitat ha acollit la reunió del grup de treball de la LERU sobre plans estratègics i recerca institucional. En aquesta trobada sʼha tractat, entre altres temes, dels indicadors en educació i recerca.

Els casos pràctics presentats tenen l’objectiu d’il·lustrar la importància de la recerca bàsica perquè Europa mantingui una posició de lideratge al món.
Els casos pràctics presentats tenen l’objectiu d’il·lustrar la importància de la recerca bàsica perquè Europa mantingui una posició de lideratge al món.
11/02/2011

Arran de la reunió del Consell dʼEuropa, el 4 de febrer passat, en la qual es va tractar del futur de la política en innovació i recerca de la Unió Europea, la Lliga Europea d'Universitats de Recerca (LERU) va fer arribar als representants europeus un document signat per tots els rectors que formen part de la xarxa en el qual es demanava una inversió adequada a llarg termini en recerca bàsica. Així mateix, es va presentar un recull de diversos casos destacats de transferència en recerca bàsica, en què s'inclouen tres projectes de la UB.

Dʼaltra banda, durant els dies 10 i 11 de febrer, aquesta Universitat ha acollit la reunió del grup de treball de la LERU sobre plans estratègics i recerca institucional. En aquesta trobada sʼha tractat, entre altres temes, dels indicadors en educació i recerca.

Els casos pràctics presentats tenen lʼobjectiu dʼil·lustrar la importància de la recerca bàsica perquè Europa continuï ocupant una posició de lideratge al món, tal com es defensa des de les universitats que formen part de la LERU. Un dels exemples presentats per la UB és el del tractament per a la caquèxia que ha desenvolupat lʼequip de recerca del professor Josep M. Argilés, del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular, a la Facultat de Biologia. Aquest tractament ha estat patentat per la UB i actualment se n'estan fent assajos clínics gràcies a la col·laboració amb una empresa emergent ubicada a Cambridge.
 
Un segon cas se centra en la recerca que ha dut a terme el grup de la professora Ana Inés Fernández, del Centre de Disseny i Optimització de Processos i Materials de la UB (Diopma), en col·laboració amb lʼempresa Magnesitas Navarras, SA. Lʼequip va treballar en el desenvolupament de noves aplicacions tecnològiques de lʼòxid de magnesi, entre les quals es van trobar aplicacions mediambientals per a lʼestabilització atmosfèrica de metalls pesants.
 
El tercer projecte correspon a l'àmbit de la nanotecnologia. Fa deu anys, lʼempresa FAE, SA, dedicada als recanvis dʼautomoció, va decidir fer un gir en el seu model de negoci per incloure la nanotecnologia en el desenvolupament dʼuna nova família de sensors de gasos més eficients i ecològics. Per fer aquest canvi va iniciar una col·laboració amb l'investigador Albert Cirera del Departament dʼElectrònica de la UB, que llavors treballava en els primers prototips de sensors nanotecnològics.
 
Què és la LERU?

La LERU és una associació de 22 universitats de recerca que comparteixen els valors de la docència d'alta qualitat en un entorn de recerca competitiu internacionalment. Fundada el 2002, la LERU advoca per la recerca de frontera del coneixement humà; per la generació de nou coneixement a partir de la recerca bàsica —que és l'origen últim de la innovació en la societat—, i pel foment de la recerca en múltiples fronts, en col·laboració amb la indústria i la societat en general. 

Els membres actuals són la Universitat dʼAmsterdam (Holanda), la Universitat de Cambridge (Regne Unit), la Universitat dʼEdimburg (Escòcia), la Universitat Albert Ludwig de Friburg (Alemanya), la Universitat de Ginebra (Suïssa), la Universitat Ruprecht Karl de Heidelberg (Alemanya), la Universitat dʼHèlsinki (Finlàndia), la Universitat de Leiden (Països Baixos), la Universitat Catòlica de Lovaina (Bèlgica), l'Escola Universitària de Londres (Regne Unit), la Universitat de Lund (Suècia), la Universitat de Milà (Itàlia), la Universitat Ludwig Maximilian de Munic (Alemanya), la Universitat dʼOxford (Regne Unit), la Universitat Pierre i Marie Curie (França), la Universitat de París XI (França), lʼInstitut Karolinska (Suècia), la Universitat dʼEstrasburg (França), la Universitat dʼUtrecht (Països Baixos) i la Universitat de Zuric (Suïssa).