La UB i el Museu de la Xocolata organitzen un cicle de conferències divulgatives
Les xerrades, que tindran lloc els dimarts entre l’1 de març i el 3 de maig, de 17 a 18.30 h al Museu de la Xocolata (c/ Comerç, 36).
(26/02/2011)
La xocolata és un producte envoltat dʼhistòries i mites, tant per les seves propietats alimentàries com per la versatilitat dʼusos que té. Així mateix, també ha estat un element estudiat des de diversos àmbits de la ciència. Ara, la xocolata és lʼeix central del cicle Tardes de ciència i xocolata, organitzat per la UB en col·laboració amb el Museu de la Xocolata, en què es parlarà de diferents aspectes científics relacionats amb aquest ingredient.
Les xerrades, que tindran lloc els dimarts entre l’1 de març i el 3 de maig, de 17 a 18.30 h al Museu de la Xocolata (c/ Comerç, 36).
26/02/2011
La xocolata és un producte envoltat dʼhistòries i mites, tant per les seves propietats alimentàries com per la versatilitat dʼusos que té. Així mateix, també ha estat un element estudiat des de diversos àmbits de la ciència. Ara, la xocolata és lʼeix central del cicle Tardes de ciència i xocolata, organitzat per la UB en col·laboració amb el Museu de la Xocolata, en què es parlarà de diferents aspectes científics relacionats amb aquest ingredient.
Les xerrades, que tindran lloc els dimarts entre lʼ1 de març i el 3 de maig, de 17 a 18.30 h al Museu de la Xocolata (c/ Comerç, 36), estan obertes a estudiants i públic general, i per assistir-hi cal fer una inscripció a través del formulari del Servei dʼAtenció a lʼEstudiant de la UB. Lʼactivitat té el suport del Ministeri de Ciència i Innovació - Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia.
Calendari i resum de les conferències
Màrqueting i xocolata: del «regala-li» al «regalaʼt»
1 de març de 2011, a càrrec de Paco Gil, director del Museu de la Xocolata
Sabíeu que les rajoles de xocolata són el format més venut dʼaquest producte? I el que menys els bombons? Quina és la raó? Durant la sessió es donaran unes pinzellades sobre els conceptes clau del màrqueting i la seva relació amb el món de la xocolata. Aspectes com ara lʼeconomia familiar o lʼestructura mental del consumidor i la manera com sʼhi dirigeixen les empreses condicionen els processos de compra dels diversos formats.
La xocolata: matèria comestible sòlida, líquida o gasosa?
8 de març de 2011, a càrrec de Josep Perelló, professor de la Facultat de Física de la UB
A quin estat de la matèria pertany la xocolata? Com qualsevol altre element culinari, la xocolata viatja per tots els estats de la matèria i ens la mengem de les maneres més diverses. En la xerrada farem un recorregut a través dels estats de la matèria —gasós, líquid i sòlid— a través de la xocolata.
Bombons (esfèrics) i petons
15 de març de 2011, a càrrec de Joan Carles Naranjo, professor de la Facultat de Matemàtiques de la UB
Quants bombons caben en una habitació? Una pregunta molt semblant a aquesta es va fer Kepler fa 400 anys. La seva intuïció genial era que ningú podria millorar la solució que s'inventa cada matí el fruiter que apila les taronges a la seva parada. Menys coneguda que la de Fermat, la conjectura de Kepler ha resistit els intents de demostració dels matemàtics fins que fa uns deu anys el nord-americà Thomas Hales va comprovar que Kepler tenia raó. Un problema semblant és saber quants bombons esfèrics poden tocar (petonejar) simultàniament un bombó. El kissing number és la solució. Parlarem d'aquests i d'altres problemes que s'agrupen al voltant del concepte dʼempaquetament d'esferes, i discutirem quina relació tenen amb una pregunta ben actual: quina quantitat d'informació cap en un canal quan volem enviar dades per Internet de manera segura?
Xocolatologia experimental
22 de març de 2011, a càrrec de Claudi Mans, catedràtic emèrit del Departament dʼEnginyeria Química de la UB
La manipulació d'objectes i de productes de la vida quotidiana és una bona manera dʼobservar fenòmens físics i químics i permet relacionar les observacions amb els principis científics bàsics. Farem diferents experiments elementals amb xocolata per resoldre qüestions com ara: la xocolata flota a lʼaigua?; a quina temperatura es fon? Amb els resultats que nʼobtinguem aprofundirem en la física i la química de la xocolata.
El cacau, un regal diví
29 de març de 2011, a càrrec de Ramon M. Masalles, catedràtic emèrit del Departament de Biologia Vegetal de la Facultat de Biologia de la UB
El cacau, o cacauer, de nom científic Theobroma cacao, és un arbre tropical les llavors del qual constitueixen lʼingredient principal de la xocolata. El nom Theobroma (que significa ʻmenjar dels déusʼ) recull la tradició dels maies i dels asteques, segons la qual els déus van regalar a lʼhome el cacau, font de tota mena de virtuts. Els europeus el van descobrir en arribar al continent americà i, a partir del segle XVII, el conreu del cacauer es va estendre cap a les terres tropicals dʼÀsia i, més tard, de lʼÀfrica. Actualment la producció de cacau és de 3,7 milions de tones anuals, tot i les greus malalties que pateix la planta.
La tecnologia dels derivats del cacau i la xocolata
5 dʼabril de 2011, a càrrec de Joan Permanyer, professor del Departament de Nutrició i Bromatologia de la Facultat de Farmàcia de la UB
Les llavors de cacau es fan fermentar i assecar als països dʼorigen i són el punt de partida dʼobtenció dʼingredients que es faran servir per elaborar una gran diversitat de productes derivats del cacau i la xocolata. Entre aquests ingredients hi ha la pasta de cacau, la mantega de cacau, el cacau en pols —que amb diverses tecnologies transformarem en xocolates de diferents tipus—, productes solubles i productes instantanis de cacau, cremes untables, preparats per fer xocolata desfeta, batuts, cobertures, bombons, barretes, etc. En la xerrada, es comentarà el procés dʼobtenció i de composició dels diferents tipus de cacau i les seves aplicacions.
Cuida el teu cor, pren xocolata
12 dʼabril de 2011, a càrrec de Ramon Estruch, professor del Departament de Medicina de la Facultat de Medicina de la UB
Les malalties cardiovasculars continuen sent la causa més freqüent de mort al món occidental. Lʼalimentació i lʼexercici físic són els pilars fonamentals en la prevenció dʼaquestes malalties. Estudis actuals assenyalen que els aliments rics en polifenols, com ara el cacau i els seus derivats, podrien tenir un paper important en la prevenció de les malalties cardiovasculars. Concretament, en estudis realitzats pel grup del professor Estruch i que explicarà a la xerrada, sʼha pogut comprovar que el consum regular de cacau millora el perfil lipídic en augmentar el colesterol protector i disminuir lʼoxidació del colesterol perjudicial.
La xocolata a la boca
26 dʼabril 2011
Isabel Martínez, professora del Departament dʼOdontostomatologia de la Facultat dʼOdontologia de la UB
La xocolata és, sens dubte, un plaer per al paladar, i en aquest procés de degustació participen moltes de les glàndules que hi ha a la boca relacionades amb el sentit del gust. Però al mateix temps, tot i els reconeguts efectes beneficiosos del cacau, no hem dʼoblidar que en el marc de la salut bucodental la quantitat de sucre associada a la xocolata pot provocar efectes adversos a la cavitat oral, com ara lʼaparició de càries dental.
Sabíeu que... mengem cristalls?
3 de maig de 2011
Laura Bayés, doctoranda del Departament de Cristal·lografia, Mineralogia i Dipòsits Minerals de la Facultat de Geologia de la UB
Hi ha molts tipus de xocolata, i aquesta es pot presentar de maneres molt diverses, però en tots i cadascun dels casos el seu aspecte esdevé sempre atractiu, temptador i llaminer. La lluentor i la fina textura que caracteritza aquest aliment sʼaconsegueixen gràcies a la cristal·lografia, és a dir, la ciència que estudia els cristalls. Lʼestructura de la xocolata inclou cristalls de greix, el tractament dels quals és la clau perquè la xocolata obtingui lʼaspecte desitjat i es fongui a la boca. Descobrirem els trucs per obtenir una bona xocolata i veurem que no és lʼúnic aliment que conté cristalls.