Notícies

Inici  >  Notícies > La UB és la universitat amb més premiats pel Programa ICREA Acadèmia 2010

La UB és la universitat amb més premiats pel Programa ICREA Acadèmia 2010

La UB és la universitat amb més guardonats pel Programa ICREA Acadèmia 2010.

La UB és la universitat amb més guardonats pel Programa ICREA Acadèmia 2010.

10/03/2011

Institucional

La UB és la universitat amb més guardonats pel Programa ICREA Acadèmia 2010, que vol incentivar l’excel·lència investigadora del personal docent i investigador doctor de les universitats públiques de Catalunya. En concret, el programa ha distingit 14 investigadors de la UB, en el marc d’una convocatòria que ha premiat un total de 25 investigadors d’universitats catalanes. El rector, Dr. Dídac Ramírez, i el vicerector de Recerca, Dr. Jordi Alberch, es van reunir amb els guardonats el dimecres 9 de març, a les 13 h, a la sala Ramón y Cajal de l’Edifici Històric.

En la convocatòria del 2010, les altres universitats que han rebut distincions són la Universitat Autònoma de Barcelona (quatre premiats), la Universitat de Girona (un), la Universitat Pompeu Fabra (tres) i la Universitat Rovira i Virgili (tres). Els premis els atorga la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), una fundació que té el suport de la Generalitat de Catalunya i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació ―ara integrada a Talència, agència que depèn del Departament d’Economia i Coneixement―. El Programa ICREA Acadèmia va destinat exclusivament al professorat universitari que fa recerca a la universitat i vol potenciar el talent investigador en el sistema universitari de Catalunya.

 
Els premiats de la Universitat de Barcelona són:
 
Albert Bastardas, catedràtic del Departament de Lingüística General i coordinador del Grup de Recerca Consolidat de Complexitat, Comunicació i Sociolingüística. És doctor en Sociolingüística per la Universitat de Laval (Quebec, Canadà) i en Filologia Catalana per la UB, i ha fet estades de recerca a les universitats d’Indiana i de Califòrnia, als Estats Units, i a les d’Alberta (Edmonton), Simon Fraser (Vancouver) i York (Toronto), al Canadà. Ha estat director del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC) des de la seva fundació, el 1998, fins al 2010. Les seves principals àrees d’interès investigador són la sociolingüística catalana, la sociologia de la llengua, el contacte lingüístic i la dinàmica sociolingüística, els processos de normalització lingüística, els estudis de llengua i identitat, i àrees afins.
 
Germà Bel és catedràtic del Departament de Política Econòmica i Estructura Econòmica Mundial i dirigeix el Grup de Recerca Consolidat de Governs i Mercats. És màster en Economia per la Universitat de Chicago i del 1990 al 1993 va exercir d’assessor al Ministeri per a les Administracions Públiques i al Ministeri d’Obres Públiques i Transports. A les eleccions generals espanyoles del 2000 va ser escollit diputat per Barcelona. Ha estat professor visitant a la Universitat de Harvard, a la Universitat de Cornell i a l’Institut Universitari Europeu, i des del 2004, ha continuat la tasca docent i investigadora a la UB. Així mateix, el 2009 va rebre el Premi William E. Mosher i Frederick C. Mosher de la Societat Americana d’Administració Pública al millor article acadèmic.
 
Marian Boguñà és professor agregat del Departament de Física Fonamental des del 2008. El 1999, li se li va atorgar una beca Fogarty dels Instituts Nationals de Salut, (Washington DC), i el 2003 va aconseguir un contracte Ramón y Cajal a la UB. Ha estat president de la conferència internacional BCNetWORKSHOP Trends and Perspectives in Complex Networks 2008 i ha rebut el Premi Outstanding Referee 2008 de la Societat Americana de Física. Boguñà centra l’activitat científica en l’estudi dels sistemes complexos; en particular, els que interactuen a través de topologies complexes i que, per tant, es poden estudiar utilitzant eines de la física estadística. Aquests sistemes es poden trobar en diversos camps (en la societat, les xarxes cel·lulars, Internet, etc.). Un dels reptes més importants en aquest àmbit de recerca és la comprensió de l’acoblament entre les topologies complexes que tenen aquest tipus de sistemes i les funcions que duen a terme.
 
Marta Cascante, catedràtica del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular, és la investigadora principal del Grup de Recerca Consolidat de Bioquímica Integrativa. Aquest equip investigador forma part de l'Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona (IBUB), de la Xarxa d'Investigació Cooperativa en Càncer (RTICC) i de la Xarxa de Referència de R+D+i en Química Teòrica i Computacional (XRQTC) de Catalunya. Cascante, que és autora de més de 150 publicacions, centra la seva activitat de recerca en l’estudi del càncer i les malalties metabòliques amb l’objectiu d’aprofundir, mitjançant l’enfocament de la biologia de sistemes, en el coneixement de les xarxes i vies metabòliques bàsiques que provoquen el desenvolupament i la progressió d’aquestes malalties.
 
Albert Cirera és professor agregat del Departament d’Electrònica i desenvolupa la seva activitat científica en el Grup de Recerca Consolidat de Micronanotecnologies i Nanoscòpies per a Dispositius Electrònics i Fotònics (MIND) i a l’Institut IN2UB. Ha dirigit diversos projectes que potencien la transferència de tecnologia i ha estat guardonat el 2008 amb el Premi Antoni Caparrósde la Fundació Bosch i Gimpera i el Consell Social de la UB, que distingeix el foment de la cultura emprenedora en l’àmbit del Grup UB. Els principals interessos de la seva recerca se centren en l’estudi de l’ús de la nanotecnologia per al desenvolupament de la nanoelectrònica i els nanosensors, la nanoenginyeria ceràmica i el desenvolupament de materials superiònics de baixa temperatura per a piles de combustible, així com la simulació i modelització aplicada de materials electrònics.
 
Francisco Ciruela-Alférez és professor del Departament de Patologia i Terapèutica Experimental i dirigeix el Grup de Recerca Consolidat de Neurofarmacologia del Dolor. Llicenciat en Biologia a la UB el 1990, va fer el doctorat a la mateixa Universitat sota la supervisió del Dr. E. I. Canela i la Dra. J. Mallol, període durant el qual va observar l’existència d’homodímers del receptor A1 d’adenosina, un estudi que va contribuir al descobriment de l’oligomerització de receptors acoblats a la proteïna G (GPCR). Seguidament, va fer una estada postdoctoral a la Unitat de Neurofarmacologia Anatòmica del Consell de Recerca Mèdica (Universitat d’Oxford, 1996-1999), amb una beca EMBO, i més tard, al Departament de Farmacologia de la Universitat d’Oxford (1999-2000). Ciruela-Alférez centra l’activitat investigadora actual en l’estudi dels GPCR, i més especialment, en la recerca dels mecanismes patològics de l’oligomerització de GPCR en el sistema nerviós central.
 
Luis Víctor Dieulefait és professor del Departament d’Àlgebra i Geometria i forma part del Grup de Recerca Consolidat de Teoria de Nombres. Es va graduar en Matemàtiques a la Universitat Nacional de Rosario (Argentina) i va fer el doctorat en Matemàtiques a la UB el 2001, amb beques Marie Curie i de la Fundació YPF. Ha cursat estudis postdoctorals a la Universitat de París 13, al Campus de Jussieu (París) i al Centre de Recerca Matemàtica de la UAB. El 2003 va tenir un contracte Ramón y Cajal a la UB, i d’ençà del 2007 és professor agregat en aquesta Universitat. Investigador visitant a l’Imperial College (Londres), a París 13, a l’Institut d’Estudis Científics Superiors (IHES), a la Universitat de Califòrnia – Los Angeles (UCLA) i a la Universitat de Califòrnia a Berkeley, va fer, així mateix, una estada a Harvard durant el 2008. Està especialitzat en representacions de Galois i en formes modulars o automòrfiques, i en la manera com es poden vincular entre si, unes línies de recerca que s’emmarquen en el Programa Langlands. Dieulefait se centra en l’estudi de qüestions de modularitat, tot seguint l’enfocament iniciat per Andrew Wiles en la seva prova del gran teorema de Fermat.
 
Carles Escera és catedràtic del Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Clínica i dirigeix l’Institut de Recerca en Cervell, Cognició i Conducta (IR3C) de la UB. És coordinador  del Grup de Recerca Consolidat en Neurociència Cognitiva i dirigeix l’activitat científica al voltant de l’estudi dels mecanismes cerebrals de la cognició humana, recerca que duu a terme en col·laboració amb investigadors de més de deu països, utilitzant tècniques de neuroimatge funcional i registre electrofisiològic (EEG) en persones. També investiga de quina manera aquests mecanismes cerebrals s’alteren en un ampli ventall de malalties neurològiques, psiquiàtriques i del desenvolupament cognitiu. Actualment, investiga com extrau el sistema auditiu la regularitat de l’entorn acústic per permetre la percepció conscient del so, com ara la música o el llenguatge, i dirigir el control de l’atenció.
 
Alberto Maydeu és catedràtic del Departament de Personalitat, Avaluació i Tractament Psicològic. És l’investigador principal del Grup de Recerca Consolidat de Models d’Equacions Estructurals i de Teoria de Resposta als Ítems, i centra la seva tasca en el desenvolupament de nous mètodes quantitatius d’aplicació en els àmbits de la psicologia i el màrqueting. Recentment ha desenvolupat proves d’ajust per a dades discretes molt disperses i nous mètodes de modelització per a ítems d’elecció forçosa. Entre altres guardons, va rebre el premi a la millor tesi doctoral de l’Associació Americana de Psicologia, la Distinció de la Generalitat de Catalunya i ha estat reconegut amb el Fellow James McKeen Cattell al millor investigador menor de 40 anys. És editor de la revista Psychometrika i dels volums Handbook of Quantitative Methods in Psychology (2008) i Contemporary Psychometrics (2005), entre d’altres.
 
Carme Muñoz, catedràtica del Departament de Filologia Anglesa i Alemanya, és coordinadora del Grup de Recerca en Adquisició de Llengües (GRAL). Els seus principals interessos en investigació es troben en els àmbits de l’adquisició de segones llengües i del bilingüisme. Ha dirigit diversos projectes de recerca finançats pel Ministeri d’Educació espanyol i també ha participat en recerques internacionals. Entre el 1995 i el 2003 va coordinar el Projecte BAF (Barcelona Age Factor), que explora els efectes de l’edat en el context d’aprenentatge d’una llengua. Els seus cursos de postgrau més recents han tractat de les diferències individuals en l’adquisició de segones llengües. Ha estat membre del Comitè Internacional de l’Associació Internacional de Lingüística Aplicada (AILA) i del Comitè Executiu de l’Associació Espanyola de Lingüística Aplicada (AESLA). Actualment és vicepresidenta de l’Associació Europea d’Adquisició de Segones Llengües (EUROSLA).
 
Susana Narotzky és catedràtica del Departament d’Antropologia Cultural i d’Història d’Amèrica i Àfrica des del 2006, i ha rebut, entre d’altres, la beca Woodrow Wilson de la Fundació Rockefeller i la Fundació de Beques d’Investigació Cooperativa. Després de graduar-se a la UB el 1982, va prosseguir la seva formació antropològica a la New School for Social Research (Nova York), on va obtenir un mestratge el 1984 i un doctorat el 1990. Ha estat membre del Consell Assessor de la Fundació Wenner-Gren per a la Recerca Antropològica, i actualment és presidenta de l’Associació Europea d’Antropologia Social i membre del Goldsmiths College de la Universitat de Londres. La seva recerca se centra en l’articulació dels models populars de l’economia a escala microsociològica. És la coordinadora científica del projecte MEDEA (2009-2012), dins del 7è Programa marc de la Unió Europea i des de 1998 és la cap del Grup d’Estudi sobre la Reciprocitat de la UB.
 
Josep Maria Paredes és catedràtic i director del Departament d’Astronomia i Astrofísica de la UB, on lidera el Grup d’Astrofísica d’Altes Energies. És Premi Ciutat de Barcelona 2000 en la modalitat d’Investigació Científica per la descripció d’un microquàsar emissor de raigs gamma d’alta energia, un objecte estel·lar amb propietats singulars descobert al sistema binari LS-5039 de la nostra galàxia. El seu interès investigador va dirigit a l’estudi multiespectral ―des de ràdio fins a raigs gamma― de les fonts galàctiques d’alta energia, amb equipaments terrestres i en òrbita, així com a la modelització dels processos d’emissió en diferents escenaris (jets, xocs, interacció amb el medi interestel·lar, etc.) per millorar la comprensió al voltant dels processos d’acceleració de partícules i els mecanismes de radiació en l’Univers no tèrmic. Des del 2006, és membre actiu de la col·laboració internacional MAGIC, el telescopi Txerenkov més gran del món que detecta raigs gamma d’origen gal·làctic o extragal·làctic.
 
Julio Rozas és catedràtic del Departament de Genètica i forma part del Grup de Recerca Consolidat de Genètica Molecular Evolutiva i del comitè executiu de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio-UB). És membre del comitè espanyol de la Unió Internacional de Ciències Biològiques (IUBS) i del comitè científic de la Xarxa Espanyola de Diversitat Biològica (REDES). Rozas és expert en l’àmbit de recerca sobre bioinformàtica i genòmica comparada i genòmica de poblacions i adaptació molecular en la Drosophila il’Arabidopsis, i destaca com a primer autor de l’article científic més citat a  Espanya durant el període 1999-2009, segons l’Essential Science Indicators. Ha participat en la seqüenciació del genoma de la Drosophila, el poll del cos humà (Pediculus humanus humanus, el genoma més petit seqüenciat fins ara en insectes) i el pugó (Acyrthosiphon pisum), un paràsit que causa greus plagues agrícoles.
 
Miquel Rubí és catedràtic del Departament de Física Fonamental i expert en el camp de la física de la matèria condensada. És el director del Grup de Recerca consolidat de Física Estadística i centra l’activitat investigadora en l’estudi de fenòmens de no equilibri en sistemes a la nanoescala, els seus principis bàsics i les aplicacions en biologia i nanociència. Ha estat director del Departament de Física Fonamental, gestor del Programa de Física del Ministeri de Ciència i Innovació i representant espanyol de diversos programes de la Unió Europea. Des del 1996, és director de la Sitges Conference sobre física estadística. És Premi von Humboldt 2003 de la Fundació Alexander von Humboldt per les seves contribucions a la teoria dels processos estocàstics, i Medalla Onsager 2003 de la Universitat de Trondheim per les seves contribucions a la termodinàmica de no equilibri. 
 
 
 
 
 
 
Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir als rss de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al butlleti de la universitat de barcelona
Membre de: Dos Campus d'Excel·lència Internacional logo del leru - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona