El terratrèmol de Llorca: més dades sismològiques del Departament de Geodinàmica i Geofísica

La ciutat de Llorca, afectada per un terratrèmol de magnitud 4,5.
La ciutat de Llorca, afectada per un terratrèmol de magnitud 4,5.
Recerca
(10/06/2011)

Lʼ11 de maig passat, a les 15.05 hores (UTC), un sisme de magnitud 4,5 va afectar la localitat murciana de Llorca, el qual va anar seguit dʼun altre terratrèmol de més magnitud (Mw 5,1) a les 16.47 h (UTC), i dʼuna rèplica de 3,9 i altres moviments menys importants. Aquests sismes, que es van produir a poca profunditat, van causar morts i danys greus a la ciutat. El terratrèmol de Llorca està associat a la falla dʼAlhama de Múrcia, de la qual sʼhavia estudiat la capacitat per generar terratrèmols de magnitud similar i fins i tot superior.

La ciutat de Llorca, afectada per un terratrèmol de magnitud 4,5.
La ciutat de Llorca, afectada per un terratrèmol de magnitud 4,5.
Recerca
10/06/2011

Lʼ11 de maig passat, a les 15.05 hores (UTC), un sisme de magnitud 4,5 va afectar la localitat murciana de Llorca, el qual va anar seguit dʼun altre terratrèmol de més magnitud (Mw 5,1) a les 16.47 h (UTC), i dʼuna rèplica de 3,9 i altres moviments menys importants. Aquests sismes, que es van produir a poca profunditat, van causar morts i danys greus a la ciutat. El terratrèmol de Llorca està associat a la falla dʼAlhama de Múrcia, de la qual sʼhavia estudiat la capacitat per generar terratrèmols de magnitud similar i fins i tot superior.

A causa de lʼactivitat tectònica coneguda dʼaquesta falla, fa uns anys que els científics estudien tota aquesta àrea de les Bètiques Orientals per tal de determinar com sʼestà deformant. En concret, el 1997 es va crear una xarxa geodèsica per a mesures GPS (sistema de posicionament global) en el marc del projecte CuaTeNeo (Quantificació de la Tectònica actual i Neotectònica, PB93-0743-C02), liderat per la professora Emma Suriñach, del Departament de Geodinàmica i Geofísica, en col·laboració amb lʼInstitut Cartogràfic de Catalunya.

Lʼobjectiu dʼaquesta xarxa és controlar el sistema de falles dʼAlhama de Múrcia, Palomares i Carboneras. Mitjançant mesures GPS, sʼhan pogut estudiar les deformacions corticals dʼaquesta zona i la velocitat a què tenen lloc, amb la finalitat dʼobtenir informació de lʼacumulació dʼesforços. La xarxa CuaTeNeo consta de 15 vèrtexs ancorats al substrat i cobreix una àrea de 40 x 150 quilòmetres a les Bètiques Orientals que ha estat observada amb GPS en quatre campanyes (els anys 1997, 2002, 2006 i 2009). Amb aquestes quatre campanyes dʼobservacions, sʼhan obtingut mesures de velocitats que indiquen el caràcter compressiu i direccional (senestre) de la falla dʼAlhama de Múrcia, que són coherents amb els mecanismes focals del terratrèmol de lʼ11 de maig del 2011. Per exemple, lʼestació PURI es mou amb una velocitat dʼ1,9 ± 0,4 mm/a en relació amb la part estable de la península Ibèrica, mentre que el punt ESPU, localitzat a Sierra Espuña, es desplaça a 0,7 ± 0,4 mm/a.

Pocs dies després del terratrèmol de Llorca, un equip del Departament de Geodinàmica i Geofísica de la UB, encapçalat pel professor Giorgi Khazaradze, es va desplaçar a Llorca per fer una campanya GPS. La campanya ha estat finançada per la Facultat de Geologia de la UB, el Laboratori dʼEstudis Geofísics Eduard Fontserè (LEGEF) de lʼInstitut d'Estudis Catalans (IEC) i el projecte Topo-Iberia del Ministeri de Ciència i Innovació, i hi han participat la professora Emma Suriñach i els becaris Anna Echeverria, Eva Asensio i Diego Iaffa, del Grup de Recerca en Riscos Naturals (RISKNAT) de la UB.
 
Durant la campanya, els experts han mesurat 7 dels 15 vèrtexs geodèsics de la xarxa CuaTeNeo localitzats a la regió afectada pel terratrèmol, amb lʼobjectiu dʼesbrinar una possible deformació cosísmica cortical produïda pel sisme de magnitud 5,1, i en cas afirmatiu, quantificar-la. Aquestes deformacions, al contrari que els moviments o vibracions causats per les ones sísmiques, tenen un efecte estàtic i permanent.
 
Això no obstant, tenint en compte la magnitud relativament moderada del terratrèmol i els resultats preliminars de la modelització numèrica feta pels experts, els moviments cosísmics esperats són molt petits, de lʼordre dʼuns centímetres, concentrats a la zona de lʼepicentre. Dʼacord amb els resultats dʼun reconeixement de camp (Informe geològic preliminar del terratrèmol, publicat per IGME), no sʼhan detectat trencaments superficials en el terreny, fet que corrobora les expectatives de deformacions de poca magnitud.
 
El punt de principal interès, situat a la Sierra de Tercia, a només 5 quilòmetres al nord-est de lʼepicentre del sisme, ha estat mesurat durant quatre dies consecutius. A més de mesurar els 7 punts de CuaTeNeo, sʼha mesurat el punt Manilla de la xarxa REGENTE de lʼInstitut Geològic Nacional, localitzat a la Sierra de Tercia, a no més dʼun quilòmetre del punt TERC. La utilització del GPS com a eina per identificar i determinar les falles actives és de gran ajuda, tal com sʼha pogut veure en aquest cas. Les deformacions obtingudes mitjançant les campanyes abans del terratrèmol ja indicaven la mateixa direcció de moviment que el mecanisme focal del terratrèmol. Per tant, tal com apunten els experts, cal tenir en consideració aquest tipus dʼestudis per a lʼavaluació del risc sísmic.