El terratrèmol de Llorca: més dades sismològiques del Departament de Geodinàmica i Geofísica
Lʼ11 de maig passat, a les 15.05 hores (UTC), un sisme de magnitud 4,5 va afectar la localitat murciana de Llorca, el qual va anar seguit dʼun altre terratrèmol de més magnitud (Mw 5,1) a les 16.47 h (UTC), i dʼuna rèplica de 3,9 i altres moviments menys importants. Aquests sismes, que es van produir a poca profunditat, van causar morts i danys greus a la ciutat. El terratrèmol de Llorca està associat a la falla dʼAlhama de Múrcia, de la qual sʼhavia estudiat la capacitat per generar terratrèmols de magnitud similar i fins i tot superior.
Lʼ11 de maig passat, a les 15.05 hores (UTC), un sisme de magnitud 4,5 va afectar la localitat murciana de Llorca, el qual va anar seguit dʼun altre terratrèmol de més magnitud (Mw 5,1) a les 16.47 h (UTC), i dʼuna rèplica de 3,9 i altres moviments menys importants. Aquests sismes, que es van produir a poca profunditat, van causar morts i danys greus a la ciutat. El terratrèmol de Llorca està associat a la falla dʼAlhama de Múrcia, de la qual sʼhavia estudiat la capacitat per generar terratrèmols de magnitud similar i fins i tot superior.
A causa de lʼactivitat tectònica coneguda dʼaquesta falla, fa uns anys que els científics estudien tota aquesta àrea de les Bètiques Orientals per tal de determinar com sʼestà deformant. En concret, el 1997 es va crear una xarxa geodèsica per a mesures GPS (sistema de posicionament global) en el marc del projecte CuaTeNeo (Quantificació de la Tectònica actual i Neotectònica, PB93-0743-C02), liderat per la professora Emma Suriñach, del Departament de Geodinàmica i Geofísica, en col·laboració amb lʼInstitut Cartogràfic de Catalunya.
Lʼobjectiu dʼaquesta xarxa és controlar el sistema de falles dʼAlhama de Múrcia, Palomares i Carboneras. Mitjançant mesures GPS, sʼhan pogut estudiar les deformacions corticals dʼaquesta zona i la velocitat a què tenen lloc, amb la finalitat dʼobtenir informació de lʼacumulació dʼesforços. La xarxa CuaTeNeo consta de 15 vèrtexs ancorats al substrat i cobreix una àrea de 40 x 150 quilòmetres a les Bètiques Orientals que ha estat observada amb GPS en quatre campanyes (els anys 1997, 2002, 2006 i 2009). Amb aquestes quatre campanyes dʼobservacions, sʼhan obtingut mesures de velocitats que indiquen el caràcter compressiu i direccional (senestre) de la falla dʼAlhama de Múrcia, que són coherents amb els mecanismes focals del terratrèmol de lʼ11 de maig del 2011. Per exemple, lʼestació PURI es mou amb una velocitat dʼ1,9 ± 0,4 mm/a en relació amb la part estable de la península Ibèrica, mentre que el punt ESPU, localitzat a Sierra Espuña, es desplaça a 0,7 ± 0,4 mm/a.