Inauguració de la mostra «Concòrdia i patrimoni: tresors de la farmàcia catalana»

Moment de la inauguració de l'exposició.
Moment de la inauguració de l'exposició.
(17/10/2011)

Dilluns 17 a les 19h al vestíbul de lʼEdifici Històric de la UB (Gran Via, 585) es va inaugurar oficialment lʼexposició Concòrdia i patrimoni: tresors de la farmàcia catalana, que es va obrir al públic el passat dia 13 fins el 16 de desembre. La mostra vol commemorar el cinc-cents aniversari de lʼedició de la Concòrdia dels apotecaris de Barcelona, i ha estat organitzada pel Vicerectorat dʼArts, Cultura i Patrimoni que dirigeix la catedràtica dʼHistòria de lʼArt Lourdes Cirlot.

Moment de la inauguració de l'exposició.
Moment de la inauguració de l'exposició.
17/10/2011

Dilluns 17 a les 19h al vestíbul de lʼEdifici Històric de la UB (Gran Via, 585) es va inaugurar oficialment lʼexposició Concòrdia i patrimoni: tresors de la farmàcia catalana, que es va obrir al públic el passat dia 13 fins el 16 de desembre. La mostra vol commemorar el cinc-cents aniversari de lʼedició de la Concòrdia dels apotecaris de Barcelona, i ha estat organitzada pel Vicerectorat dʼArts, Cultura i Patrimoni que dirigeix la catedràtica dʼHistòria de lʼArt Lourdes Cirlot.

El llibre Concordie Apothecariorium Barchinone lʼany 1511 representa una fita fonamental en la història de la farmàcia catalana, ja que es tracta de la primera compilació de les normes que havien de regir la tasca professional dels apotecaris, per solucionar el problema de la diferent composició, aspecte, sabor, color i preu de les medecines compostes en un territori determinat, en aquest cas, Barcelona. El 29 dʼagost de 1510, Ferran el Catòlic va conedir el primer reial privilegi al Col·legi dʼApotecaris de Barcelona, a partir del qual els apotecaris barcelonins es podien reunir per tractar sobre lʼart de lʼapotecaria deliberant sobre la seva activitat, i sobre aspectes concrets com la uniformització dels cirteris dʼelaboració de les preparacions farmacèutiques o les tarifes dels medicaments, tant els simples com els compostos.

És important destacar com van evolucionar les diferents farmacopees dʼEspanya des dʼaquesta inicial de 1511, fins la primera dʼàmbit estatal, la “Hispana”, de 1794.
A Barcelona, durant el segle XVI, es van publicar dues Concòrdies més a part de la de 1511. Una segona al 1535, i una altra al 1587. Hi trobem les principals fòrmules de lʼèpoca: opiacis, electuaris i llepadums, pastilles, loocs, conserves, xarops i arrops, infusions i coccions, píndoles, laxants, pòlvores, col·liris, olis, ungüents, certas i emplastres. Predominen les drogues del regne vegetal, com a tots els receptaris del segle XVI. Un esperit semblant al dʼaquestes Concòrdies barcelonines el trobem a lʼhomònima de Saragossa, del 1546, la farmacopea valenciana de 1601, i la Pharmacopoeia Matritensis de 1739, vàlida per al Regne de Castella. A finals del segle XVIII, amb la dinastia borbònica i els seus criteris centralistes i unificadors, va quedar enrer lʼèpoca de les farmacopees locals i regionals, i es van redactar i aprovar farmacopees per a tot lʼEstat amb el nom de Pharmacopoea Hispana, lʼany 1794.
 
Aquesta exposició vol palesar que la Concòrdia no només és el títol dʼun llibre clau, sinó que simbolitza també la necessitat que tenim dʼaprendre uns dels altres i de cooperar. Vol ser sinònim de transversalitat, multidisciplinarietat, unió dʼesforços i intercanvi dʼinformació.
 
Lʼexposició està centrada en el llibre de la Concòrdia i la seva influència en la història de la farmàcia catalana, i està estructurada en diferents àmbits temàtics: el primer presenta una introducció històrica amb una breu explicació sobre la salut a la Catalunya dels segles XV-XVII. El segon àmbit mostra al públic una selecció dʼobjectes de gran valor documental i, en molts casos, artístic, que recorren els anys dʼhistòria de la farmàcia catalana, centrant-se en els objectes per a la pràctica de lʼobtenció, confecció, conservació i dispensació dels medicaments. El tercer està dedicat al moment històric de finals del XIX i començament del XX en què la Farmàcia entre en lʼedat contemporània dels avenços científics, tecnològics i de millora acadèmica. Es recorden algunes figures importants com la del Dr Andreu, i es fa una ullada a la publicitat farmacèutica, que va ser molt important com a mitjà de difusió i comercialització dels medicaments.
En el quart i últim àmbit està dedicat a totes aquelles entitats que col·laborat en el projecte en qualitat de mecenes i patrocinador. Donat que la gran majoria pertanyen al món farmacèutic, aquesta secció és també una mostra del panorama de la indústria farmacèutica catalana avui.
En la realització dʼaquesta exposició també hi ha col·laborat la Facultat de Famàcia de la UB, el Col·legi Oficial de Farmacèutics de Barcelona, la Fundació Concòrdia Farmacèutica i la Reial Acadèmica de Farmàcia de Catalunya.