Els principals investigadors espanyols en física nuclear i de partícules es reuneixen a Barcelona

«A la UB hi ha una activitat molt important, tant en fisica de particules, com en fisica nuclear i cosmologia; a aquest nivell som un dels grups millors d'Espanya, com ho acredita el fet que l'ICCUB  va quedar entre els 22 pre-seleccionats en el programa d'acreditacions Severo Ochoa, i molt competitius en l'àmbit internacional». destaca Domènec Espriu, catedràtic del Departament d'Estructura i Constituents de la Matèria (ECM) i un dels investigadors participants en la organització de la trobada.

En el congrés es presentaran els últims resultats dʼexperiments internacionals amb participació espanyola. Es parlarà de la recerca, per exemple, que es duu a terme amb el Gran col·lisionador dʼhadrons (LHC), lʼaccelerador de partícules més gran del món (Ginebra, Suïssa); de la Instal·lació per a la recerca amb antiprotons i ions (FAIR), infraestructura que serà el laboratori de física nuclear més important dʼEuropa; o de la Xarxa de Telescopis Txerenkov (CTA) per construir un gran observatori de rajos gamma de molt alta energia. Sergio Bertolucci, director de Recerca de l'Organització Europea per a la Recerca Nuclear (CERN), organisme responsable de lʼLHC, i Gunther Rosner, el seu homòleg a FAIR, exposaran els últims avenços als seus laboratoris respectius.

Les Jornades s'estructuren en una sèrie de reunions sectorials i sessions generals en les quals es resumirà en quin estadi es troben diversos projectes en què participen els centres del CPAN. A més de lʼLHC, la FAIR i la CTA, ja esmentats, es parlarà de Tevatron, lʼaccelerador nord-americà que ha deixat de ser operatiu; de lʼAMS, el detector de rajos còsmics situat a lʼEstació Espacial Internacional; de T2K i Double Chooz, dos detectors de neutrins amb què sʼintenta comprovar una característica dʼaquesta misteriosa propietat coneguda com a oscil·lació, així com dʼaplicacions tecnològiques de la física nuclear, entre altres temes.

LHC: rere el bosó de Higgs
Bertolucci presentarà a la comunitat científica espanyola agrupada en el CPAN els resultats de lʼaccelerador de partícules LHC, que amb un funcionament excel·lent ha permès que els seus experiments principals (ATLAS, CMS i LHCb) aconsegueixin lʼenorme xifra de 30 bilions de col·lisions. Els científics esperen tenir per a finals dʼaquest any una quantitat de dades suficient, si no per afirmar o descartar definitivament lʼexistència del bosó de Higgs, sí per estrènyer encara més el cercle al voltant de la partícula que originaria la massa. En relació a l'LHCb,on participen investigadors de la UB liderats pel liderats pel catedràtic del Departament d'ECM Lluís Garrido, recentment es es van presentar els nous resultats  sobre la producció de les partícules anomenades mesons B, que proporcionen una valuosa eina per estudiar l'origen de la asimetria matèria-antimatèria a l'Univers.

FAIR: de la física mèdica als nous materials
Per la seva banda, Gunther Rosner exposarà lʼestat de FAIR, que disposarà de quatre acceleradors (un de lineal i tres sincrotrons) que podran accelerar feixos de ions estables i exòtics, així com antiprotons, a grans energies i intensitats. FAIR permetrà aprofundir el coneixement del procés de formació a lʼUnivers dels elements químics presents a la Terra i entendre la naturalesa de la força que manté unida la matèria des del punt de vista subatòmic, així com desenvolupar aplicacions en el camp de la física mèdica, lʼenergia i els nous materials.

CTA: descobrir lʼunivers violent
CTA és un projecte per construir un gran observatori de rajos gamma de molt alta energia basat en telescopis del tipus Txerenkov com ara MAGIC, que opera a l'Observatori del Roque de los Muchachos (La Palma, illes Canàries). Aquest observatori reunirà desenes dʼaquests telescopis per observar les cascades de partícules que produeixen en lʼatmosfera terrestre els rajos gamma procedents de successos molt violents en l'Univers, com ara explosions de supernoves. En aquest projecte participen investigadors del Grup dʼAstrofísica dʼAltes Energies que lidera el catedràtic del Departament d'Astronomia i Meteorologia, Josep M. Paredes.
 

Institut de Ciències del Cosmos (ICCUB) de la UB
LʼICCUB, actualment dirigit pel catedràtic del DAM, Eduard Salvador, és un centre de recerca dʼàmbit universitari creat el 2006, en el si de la UB, amb lʼobjectiu de potenciar el protagonisme dels equips de recerca davant dels reptes científics que es plantegen en lʼàmbit de la física del cosmos, i dotar-los de més visibilitat i projecció internacionals en projectes dʼavantguarda científica. LʼICCUB acull onze investigadors ICREA i agrupa bona part del professorat i els investigadors dels departaments dʼAstronomia i Meteorologia, dʼEstructura i Constituents de la Matèria, i de Física Fonamental, adscrits a la Facultat de Física, a més de personal investigador dʼaltres facultats. Comprèn dues seccions: Astrofísica i Ciències de lʼEspai i Física Nuclear, de Partícules i Gravitació.