Universitat de Barcelona

III Jornades del Centre Nacional de Física de Partícules, Astropartícules i Nuclear (CPAN)

Recerca

Des d'avui i fins al 4 de novembre, la ciutat de Barcelona acollirà (Hotel Barcelona Catalonia Plaza, plaça d’Espanya, 6-8) les III Jornades del Centre Nacional de Física de Partícules, Astropartícules i Nuclear (CPAN), un congrés en el qual participen més de 200 científics d’aquestes àrees de recerca a Espanya. El CPAN organitza aquest any el seu congrés a Barcelona a través dels grups participants de l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB) i de l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE, consorci Generalitat-UAB).

«A la UB hi ha una activitat molt important, tant en fisica de particules, com en fisica nuclear i cosmologia; a aquest nivell som un dels grups millors d'Espanya, com ho acredita el fet que l'ICCUB  va quedar entre els 22 pre-seleccionats en el programa d'acreditacions Severo Ochoa, i molt competitius en l'àmbit internacional». destaca Domènec Espriu, catedràtic del Departament d'Estructura i Constituents de la Matèria (ECM) i un dels investigadors participants en la organització de la trobada.

En el congrés es presentaran els últims resultats d’experiments internacionals amb participació espanyola. Es parlarà de la recerca, per exemple, que es duu a terme amb el Gran col·lisionador d’hadrons (LHC), l’accelerador de partícules més gran del món (Ginebra, Suïssa); de la Instal·lació per a la recerca amb antiprotons i ions (FAIR), infraestructura que serà el laboratori de física nuclear més important d’Europa; o de la Xarxa de telescopis Cherenkov (CTA) per construir un gran observatori de rajos gamma de molt alta energia. Sergio Bertolucci, director de Recerca de l'Organització Europea per a la Recerca Nuclear (CERN), organisme responsable de l’LHC, i Gunther Rosner, el seu homòleg a FAIR, exposaran els últims avenços als seus laboratoris respectius.

Les Jornades s'estructuren en una sèrie de reunions sectorials i sessions generals en les quals es resumirà en quin estadi es troben diversos projectes en què participen els centres del CPAN. A més de l’LHC, la FAIR i la CTA, ja esmentats, es parlarà de Tevatron, l’accelerador nord-americà que ha deixat de ser operatiu; de l’AMS, el detector de rajos còsmics situat a l’Estació Espacial Internacional; de T2K i Double Chooz, dos detectors de neutrins amb què s’intenta comprovar una característica d’aquesta misteriosa propietat coneguda com a oscil·lació, així com d’aplicacions tecnològiques de la física nuclear, entre altres temes.
LHC: rere el bosó de Higgs

Bertolucci presentarà a la comunitat científica espanyola agrupada en el CPAN els resultats de l’accelerador de partícules LHC, que amb un funcionament excel·lent ha permès que els seus experiments principals (ATLAS, CMS i LHCb) aconsegueixin l’enorme xifra de 30 bilions de col·lisions. Els científics esperen tenir per a finals d’aquest any una quantitat de dades suficient, si no per afirmar o descartar definitivament l’existència del bosó de Higgs, sí per estrènyer encara més el cercle al voltant de la partícula que originaria la massa. En relació a l'LHCb,on participen investigadors de la UB liderats pel liderats pel catedràtic del Departament d'ECM Lluís Garrido, recentment es es van presentar els nous resultats  sobre la producció de les partícules anomenades mesons B, que proporcionen una valuosa eina per estudiar l'origen de la asimetria matèria-antimatèria a l'Univers.

FAIR: de la física mèdica als nous materials
Per la seva banda, Gunther Rosner exposarà l’estat de FAIR, que disposarà de quatre acceleradors (un de lineal i tres sincrotrons) que podran accelerar feixos de ions estables i exòtics, així com antiprotons, a grans energies i intensitats. FAIR permetrà aprofundir el coneixement del procés de formació a l’Univers dels elements químics presents a la Terra i entendre la naturalesa de la força que manté unida la matèria des del punt de vista subatòmic, així com desenvolupar aplicacions en el camp de la física mèdica, l’energia i els nous materials.

CTA: descobrir l’univers violent
CTA és un projecte per construir un gran observatori de rajos gamma de molt alta energia basat en telescopis del tipus Cherenkov com ara MAGIC, que opera a l'Observatori del Roque de los Muchachos (La Palma, illes Canàries). Aquest observatori reunirà desenes d’aquests telescopis per observar les cascades de partícules que produeixen en l’atmosfera terrestre els rajos gamma procedents de successos molt violents en l'Univers, com ara explosions de supernoves. En aquest projecte participen investigadors del Grup d’Astrofísica d’Altes Energies que lidera el catedràtic del Departament d'Astronomia i Meteorologia, Josep M. Paredes.
 

Institut de Ciències del Cosmos (ICCUB) de la UB
L’ICCUB, actualment dirigit pel catedràtic del DAM, Eduard Salvador, és un centre de recerca d’àmbit universitari creat el 2006, en el si de la UB, amb l’objectiu de potenciar el protagonisme dels equips de recerca davant dels reptes científics que es plantegen en l’àmbit de la física del cosmos, i dotar-los de més visibilitat i projecció internacionals en projectes d’avantguarda científica. L’ICCUB acull onze investigadors ICREA i agrupa bona part del professorat i els investigadors dels departaments d’Astronomia i Meteorologia, d’Estructura i Constituents de la Matèria, i de Física Fonamental, adscrits a la Facultat de Física, a més de personal investigador d’altres facultats. Comprèn dues seccions: Astrofísica i Ciències de l’Espai i Física Nuclear, de Partícules i Gravitació.