Lʼanorèxia nerviosa i lʼobesitat comparteixen característiques comunes

Els investigadors Fernando Fernández-Aranda (UB), Bea Fagundo, Zaida Agüera i Susana Jiménez.
Els investigadors Fernando Fernández-Aranda (UB), Bea Fagundo, Zaida Agüera i Susana Jiménez.
Recerca
(10/09/2012)

Investigadors de la Facultat de Medicina de la UB, de lʼInstitut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i del Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa (CIBER) Fisiopatologia de l'Obesitat i la Nutrició (CIBERobn), dirigits pel professor del Departament de Ciències Clíniques de la UB Fernando Fernández-Aranda, han trobat que pacients en situacions extremes de pes (per exemple, amb anorèxia nerviosa i obesitat) poden compartir certes correlacions neurobiològiques, relacionades amb les vies de la recompensa i els circuits neuronals que tenen a veure amb el menjar. L'estudi ha estat publicat a la revista PLoS ONE.

Els investigadors Fernando Fernández-Aranda (UB), Bea Fagundo, Zaida Agüera i Susana Jiménez.
Els investigadors Fernando Fernández-Aranda (UB), Bea Fagundo, Zaida Agüera i Susana Jiménez.
Recerca
10/09/2012

Investigadors de la Facultat de Medicina de la UB, de lʼInstitut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i del Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa (CIBER) Fisiopatologia de l'Obesitat i la Nutrició (CIBERobn), dirigits pel professor del Departament de Ciències Clíniques de la UB Fernando Fernández-Aranda, han trobat que pacients en situacions extremes de pes (per exemple, amb anorèxia nerviosa i obesitat) poden compartir certes correlacions neurobiològiques, relacionades amb les vies de la recompensa i els circuits neuronals que tenen a veure amb el menjar. L'estudi ha estat publicat a la revista PLoS ONE.

La identificació de les característiques comunes en trastorns alimentaris i obesitat amb episodis recurrents relacionats amb emocions negatives i restricció dietètica, ha portat a modelar aquestes condicions com a conseqüència d'una addicció a aquests aliments. Els grups amb condicions extremes de pes (CEP) poden compartir factors de risc biològics i fenotips neurocognitius. Entre aquests hi hauria la disfunció executiva, caracteritzada fonamentalment per alteracions en la capacitat de prendre decisions, inhibir respostes no adequades i mostrar flexibilitat cognitiva. L'objectiu d'aquest estudi va ser investigar si hi ha un patró comú de disfunció executiva en aquests grups comparant pacients amb anorèxia nerviosa, obesitat i subjectes control.

Els estudis de neuroimatge indiquen que les alteracions en els circuits de la dopamina estan implicades en alguns comportaments alimentaris i en l'abús de drogues. Segons els autors, menjar en excés és un senyal de disparitat entre els circuits relacionats amb la motivació i la recompensa (comportament) i els implicats en la resposta d'inhibició. En subjectes vulnerables, la ingestió de quantitats elevades d'aliments pot pertorbar l'equilibri entre circuits, cosa que augmenta el valor de reforç de l'alimentació i disminueix l'activitat dels circuits relacionats amb el control i la inhibició, i això podria derivar en un comportament impulsiu i una ingestió alimentària compulsiva. Els participants en l'estudi han estat dones, amb edats compreses entre els 18 i els 60 anys. Els resultats suggereixen que els subjectes amb condicions extremes de pes mostren un patró executiu similar, que podria influir en el desenvolupament i manteniment d'aquests trastorns.

L'estudi va proposar examinar si els grups de pacients amb anorèxia nerviosa i obesitat presenten un perfil similar de disfunció executiva. Es va postular que els dos grups clínics han de tenir perfils executius similars, tot i que la disfunció pot ser diferent entre ells. «Aquest és el primer estudi que compara el perfil de les funcions executives dels grups amb condicions extremes de pes emprant mesures validades de presa de decisions, inhibició de resposta i impulsivitat», explica Fernández-Aranda, investigador principal de la recerca.

Els resultats van mostrar un patró similar en els dominis executius avaluats per les tasques neuropsicològiques. Les diferències més marcades es van trobar en la flexibilitat cognitiva i la presa de decisions, en què tant les pacients anorèxiques com les obeses van mostrar dificultats importants. «D'aquesta manera, es reforça la hipòtesi que la capacitat de presa de decisions es veu afectada en aquests pacients», segueix Fernández-Aranda, també investigador de l'IDIBELL i del CIBERobn.

El rendiment dels subjectes obesos en aquestes àrees podria estar associat amb un nivell elevat d'impulsivitat. S'ha establert que els subjectes impulsius mostren limitacions en l'aprenentatge de les associacions adequades entre recompensa i càstig. Com a conseqüència, tenen una capacitat reduïda per retardar la gratificació i mostren una impulsivitat que es caracteritza per menjar en excés i augmentar de pes. D'altra banda, el comportament dels pacients amb anorèxia nerviosa és rígid i obsessiu, amb una elevada resistència als canvis, en contrast amb els subjectes obesos.

«Els resultats no només confirmen la hipòtesi que les persones obeses tenen dificultats per inhibir una conducta automàtica o dominant, sinó que també apunten a la impulsivitat i les dificultats en la inhibició de respostes com un tret distintiu en el perfil executiu de l'obesitat en el marc de les condicions extremes de pes», conclou l'investigador principal.

D'acord amb aquest estudi, el tractament, tant per a pacients amb anorèxia nerviosa com amb obesitat, s'ha de centrar en els problemes d'autocontrol, conductes impulsives o el dèficit de presa de decisions característics d'aquests trastorns.

 

Referència de l'article

Fagundo, A. B.; De la Torre, R; Jiménez-Murcia, S.; Agüera, Z.; Granero, R.; Tárrega, S.; Botella, C.; Baños, R.; Fernández-Real, J. M.; Rodríguez, R.; Forcano, L.; Frühbeck, G.; Gómez-Ambrosi, J.; Tinahones, F. J.; Fernández-García, J. C.; Casanueva, F. F.; Fernández-Aranda, F. (2012). «Executive functions profile in extreme eating/weight conditions: from anorexia nervosa to obesity», PloS ONE, agost del 2012. Doi:10.1371/journal.pone.0043382