Idiomes
Cercador
Serveis
Notícies
David Bueno: «Encara hi ha qui veu el científic divulgador com una rara avis»
David Bueno, professor del Departament de Genètica.
David Bueno és codirector de la col·lecció Catàlisi, una iniciativa que impulsa Publicacions i Edicions de la UB.
«Massa sovint, la nostra societat no està prou informada per entendre d’una manera conseqüent els avenços científics».
«Cada cop és més evident que cal potenciar la sociabilització de la ciència. I els científics hi tenen molt a dir en aquest camp», explica David Bueno, professor del Departament de Genètica de la UB i codirector de la col·lecció Catàlisi, una iniciativa que impulsa Publicacions i Edicions de la UB per apropar el món de la ciència a la societat. La col·lecció, que cobreix un ampli espectre de temàtiques científiques, ens recorda com està present la ciència en els nostres gestos més quotidians i com modula fins i tot la manera de veure i entendre el món. En són un exemple clar els títols publicats en la nova etapa de la col·lecció:¿Para qué sirven los transgénicos?, del professor David Bueno, i Per què envellim?, de les professores Maria Soley (Departament de Bioquímica i Biologia Molecular) i Gemma Marfany (Departament de Genètica).
David Bueno, expert en el camp de recerca de les cèl·lules mare i la medicina regenerativa, és autor de diverses obres divulgatives. El 2010 va guanyar el Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General pel treball L’enigma de la llibertat. Una perspectiva biològica i evolutiva de la llibertat humana. A més, és membre de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) i col·laborador habitual dels mitjans de comunicació. A continuació, el professor Bueno revisa els punts clau del diàleg entre ciència i societat necessaris per potenciar l’accés de la cultura científica a tot tipus de públic.
Clonatge terapèutic, cèl·lules mare, teràpia gènica, enginyeria tissular... La ciència és un referent per al progrés i la millora de la qualitat de vida dels ciutadans. La nostra societat, però, està prou informada per entendre els avenços científics?
Certament, la ciència té un impacte cabdal en molts aspectes de la nostra vida. Només cal que fem una ullada al nostre voltant. Des dels objectes més quotidians fins als tractaments biomèdics més sofisticats, passant per les previsions meteorològiques i fins i tot pel mateix concepte que tenim de nosaltres mateixos i del món, de la nostra ment i de la relació amb el medi ambient, tenen el seu origen en la ciència o bé en són una conseqüència.
D’altra banda, el progrés científic s’ha intensificat molt aquestes darreres dècades. Per poder gaudir de tot aquest progrés amb coneixement de causa i amb coresponsabilitat, cal estar-ne informat. Vivim en l’anomenada societat de la informació, però sovint aquesta informació se’ns presenta fragmentada, descontextualitzada i, encara pitjor, barrejant aspectes reals i verídics amb d’altres que no ho són, per desconeixement o amb ànim de manipulació. Per tant, d’informació n’hi ha molta però, alhora, l’accessibilitat a la informació contrastada pot ser molt limitada. En aquest sentit, crec que, massa sovint, la nostra societat no està prou informada —o prou correctament informada— per entendre d’una manera conseqüent els avenços científics, amb totes les seves implicacions.
«Per a la major part de la gent, la realitat de la ciència és allò que llegeixen a la premsa», diu la sociòloga Dorothy Nelkin, experta en la relació entre ciència i societat. En un món globalitzat, la ciència ha trobat el seu espai en els mitjans de comunicació?
Els mitjans de comunicació són, sens dubte, un dels millors espais per difondre el coneixement científic, i per sort aquests darrers anys s’hi ha detectat un increment considerable d’informacions relacionades amb la ciència. Tanmateix, malgrat la seva utilitat indiscutible, presenten, si més no a hores d’ara, diversos factors que els limiten, dos dels quals estan estretament relacionats: la immediatesa de les informacions i la limitació d’espai. Aquests factors fan que, sovint, les informacions només destaquin un punt molt concret d’aquell avenç científic, però quedin descontextualitzades de tota la resta i especialment de la seva història, de les implicacions globals que té la recerca i de les perspectives verídiques de futur, aspectes que són necessaris per copsar plenament els avenços.
Una altra limitació és la vistositat que sovint es dóna a les notícies, atès que aquest tractament incideix en l’interès que pot despertar en el públic, però no sempre respecta de manera estricta la veracitat de la informació.
Finalment, també destacaria com a factor limitador la manca d’especialització científica d’alguns dels professionals que treballen als mitjans de comunicació, tot i que cal dir que els darrers anys hi ha hagut, en general, un increment d’especialització francament notable.
Explicar la ciència del segle XXI i posar-la a l’abast de la societat no és tampoc una tasca fàcil. Cal apropar llenguatges, buscar complicitats, trobar ponts de contacte amb el públic. Amb quins objectius neix la nova etapa de la col·lecció Catàlisi de la UB?
La col·lecció Catàlisi neix amb la intenció d’explicar temes científics d’actualitat al gran públic de manera planera i entretinguda, amb sentit lúdic, però tanmateix amb rigor, escrits per professionals en el tema i editats de manera molt curosa, atractiva i suggeridora. En un sentit social, vol contribuir, des la UB, a la sociabilització de la ciència; és a dir, pretén afavorir que la ciutadania pugui ser copartícip dels avenços científics, per tal que els pugui gaudir en igualtat de coneixements i de coresponsabilitat.
Les obres divulgatives que editarà Catàlisi, a quin perfil de públic van dirigides?
Com a coordinador i editor científic de la col·lecció, m’agrada dir que van dirigides a qualsevol persona mínimament interessada en la ciència o en l’aspecte científic que tracti cadascun dels llibres, que tingui uns coneixements globals equiparables als dels ensenyaments obligatoris actuals. Aquest és el propòsit clar de la col·lecció pel que fa al grau d’especialització i de tecnificació del seu discurs narratiu.
La ciència també és múltiple, diversa, però el coneixement científic té un grau d’especialització elevat. Quines són les àrees de la ciència que abordarà la col·lecció Catàlisi?
La col·lecció Catàlisi abordarà tots els diversos perfils de la ciència: biologia, física, química, geologia, medicina, etc., en totes les seves vessants. Però, i això és important, sempre contextualitzat en temes d’interès que siguin propers als lectors. Per exemple, els dos primers llibres d’aquesta nova etapa, que s’acaben de publicar, fan referència a dos temes que sens dubte interessen i preocupen moltes persones: els organismes transgènics en totes les seves vessants i utilitats, situats en el context històric del desenvolupament científic i tècnic de la humanitat, i l’envelliment, des de les causes biològiques fins a les possibilitats científiques d’endarrerir-lo o de millorar la qualitat de vida de les persones durant aquest procés vital, altrament inevitable.
Per al 2012 estem treballant en un llibre sobre meteorologia i com afecta les nostres activitats diàries més quotidianes, i en un altre sobre el model energètic actual i les seves perspectives de futur. I en tenim més en projecte: sobre geologia, química, la ment humana...
La recerca és un punt clau en l’activitat del col·lectiu científic. Millorar la cultura científica de la societat actual també ho és. Un científic que s’esforça per divulgar el saber científic és encara una rara avis?
Malauradament, encara hi ha qui veu el científic divulgador com una rara avis, gairebé com una anomalia del sistema, però sortosament aquesta percepció està canviant de manera accelerada, atès que cada cop és més evident que cal potenciar la sociabilització de la ciència. I els científics hi tenen molt a dir en aquest camp. En aquest sentit, tot va ser presentar la col·lecció i començar a rebre algunes propostes d’investigadors interessats a divulgar aspectes concrets del seu camp de recerca. Tota una prova de l’interès que desperta la divulgació en aquest col·lectiu.
Si analitzem l’objectiu de fomentar la comunicació social de la ciència, quin paper hi tenen les universitats i els centres de recerca?
El paper de les universitats i els centres de recerca en la comunicació social de la ciència és cabdal perquè aquests centres són els que generen la immensa majoria d’avenços científics. I, a més, també en la majoria de casos ho fan amb recursos econòmics provinents de la societat. Això genera la necessitat d’haver de comunicar aquests avenços, tant perquè afecten d’una manera o altra la societat com perquè és la mateixa societat la que, directament o indirectament, els ha finançat. És un just i necessari retorn social.
Vostè ha treballat en l’aplicació de les cèl·lules mare en medicina regenerativa, especialment pel que fa al sistema nerviós, a partir d’estudiar-ne el desenvolupament. I també ha treballat en el disseny d’animals transgènics. Recordant el títol d’un dels seus llibres més coneguts, tindrem òrgans a la carta algun dia?
És difícil parlar d’òrgans a la carta, atès que un òrgan està format per diversos teixits coordinats i integrats funcionalment en un tot, els quals al seu torn estan formats per diversos tipus cel·lulars, també coordinats. De moment, ja comença a haver-hi les primeres cèl·lules a la carta, que es fan servir en alguns processos de trasplantament, i fins i tot d’algun teixit, com l’epitelial. És qüestió de temps desenvolupar els coneixements científics i tècnics necessaris per obtenir aquests òrgans, però crec que, com a mínim òrgans rudimentaris, tard o d’hora els utilitzarem de manera més o menys rutinària en biomedicina.
Potser també t'interessa
- Segueix-nos:
Dos Campus d'Excel·lència Internacional
Footer
- © 2011 Universitat de Barcelona
- Contacte
- Perfil del contractant
- Mapa del web
- Avís legal