La videoconferència abordarà el desenvolupament de la campanya científica Actiquim-4, durant el curs 2012-2013, i és un acte obert a qualsevol persona interessada en el món de la recerca antàrtica. La connexió també es podrà seguir en directe mitjançant el portal UBTV.
Durant la videoconferència està prevista la participació del comandant en cap de la base antàrtica Gabriel de Castella, Álvaro Kromer Espejo, i de la professora Conxita Àvila i els seus col·laboradors: Laura Núñez, Carlos Angulo, Juan Moles, Ana Riesgo i Maria Bas, així com dʼexperts com Andrés Barbosa, del Museu de Ciències Naturals de Madrid (CSIC), entre dʼaltres. Des de la Facultat de Biologia, la taula estarà formada per Joaquim Gutiérrez, degà de la Facultat, Jordi Garcia-Fernàndez, vicedegà de Recerca de la Facultat, i diversos membres del projecte Actiquim: el professor Manuel Ballesteros, del Departament de Biologia Animal, i les professores M. Antònia Ribera i Amèlia Gòmez, del Departament de Productes Naturals, Biologia Vegetal i Edafologia.
Busseig en aigües antàrtiques per estudiar el bentos marí
Els ecosistemes marins són una gran font de productes naturals amb activitat biològica dʼinterès ecològic i farmacològic. Actiquim-II és una continuació dels projectes Ecoquim (1998) i Actiquim (2004) i té com a objectiu estudiar el paper dels productes naturals dʼorigen marí en els ecosistemes marins de lʼAntàrtida per valorar-ne el potencial farmacològic i avaluar les possibles alteracions causades per lʼactivitat humana en aquests ecosistemes encara tan desconeguts.
Tal com explica la professora Àvila, «lʼobjectiu dʼActiquim és estudiar molècules químiques, presents en els invertebrats marins, i esbrinar si modulen la relació entre diferents grups dʼorganismes en lʼecosistema antàrtic: és a dir, si són tòxiques per als depredadors, ajuden a competir per lʼespai o lʼaliment, etc.». En el marc del projecte, també sʼestudia si aquests productes naturals podrien tenir aplicacions farmacològiques per tractar malalties.
La campanya actual, desenvolupada del gener al març del 2013, inclou un programa dʼimmersions amb escafandre autònom al litoral de lʼilla Decepció i la península Antàrtica. Lʼobjectiu és establir lʼactivitat ecològica (defensa, toxicitat, citotoxicitat, etc.) dʼextractes i productes naturals aïllats dʼorganismes del bentos antàrtic; determinar la presència dʼinvertebrats marins que viuen associats a ossos de balena i estudiar-los des de diversos vessants —taxonòmic, morfològic i químic— per inferir quines relacions filogenètiques i evolutives presenten, i descriure nous productes naturals amb potencial activitat antitumoral i antiinflamatòria.
Avaluació de lʼimpacte del turisme al continent blanc
Finalment, lʼequip científic també cartografiarà les comunitats dʼinvertebrats bentònics de Caleta Balleneros (illa Decepció) per poder avaluar quins efectes hi té lʼactivitat turística i identificar els aspectes clau que permetin gestionar i planificar el turisme amb un impacte mínim sobre els ecosistemes naturals marins a lʼAntàrtida.
En el projecte Actiquim, finançat per lʼantic Ministeri de Ciència i Innovació, també hi participen altres experts de la Facultat de Biologia, la Facultat de Farmàcia (coordinats per les professores Amèlia Gómez i M. Antònia Ribera), el Parc Científic de Barcelona, lʼInstitut Espanyol dʼOceanografia de Gijón, la Universitat de Bonn (Alemanya), la Universitat dʼAlaska (Estats Units) i el Consell Nacional de la Recerca Científica a Nàpols (Itàlia).
Imatges: Projecte Actiquim-II, Universitat de Barcelona
