Comunicat de les 21 universitats de la Xarxa Vives sobre la denominació del català a la nova Llei de llengües dʼAragó
Escut de la Universitat de Barcelona.
Institucional
(14/05/2013)
Davant l'aprovació a les Corts d'Aragó de la Llei d'ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies, el Consell General de la Xarxa Vives, format pels rectors i rectores de 21 universitats de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, la Catalunya Nord, Andorra i Sardenya, vol fer les consideracions següents:
— El nou text legal deroga el que es va aprovar l'any 2009, que reconeixia el català com una de les llengües pròpies d'Aragó, i atribueix una nova i inèdita denominació al català d'acord amb les sigles LAPAO (Llengua Aragonesa Pròpia de l'Àrea Oriental), a més de reanomenar l'aragonès com a LAPAPYP (Llengua Aragonesa Pròpia de l'Àrea Pirenaica i Prepirenaica). Aquests noms no corresponen a cap idioma i són totalment aliens al criteri científic de la filologia romànica, que considera inqüestionable la unitat del català als territoris dʼAndorra, Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, la Catalunya Nord, lʼAlguer i part dʼAragó.
— Aquest és també el criteri de l'Institut d'Estudis Catalans, com a autoritat acadèmica a la Franja de Ponent. Obviar les seves recomanacions equivaldria a suposar que la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua hauria de limitar les seves competències a determinades circumscripcions administratives definides per un territori concret.
— El neologisme que introdueix la nova llei planteja un interrogant inquietant sobre les conseqüències del nou front obert, a més de constituir la manifestació més transparent d'una concepció estreta de la riquesa lingüística i cultural dʼAragó.
— El respecte a l'àrea geogràfica de cada llengua és una obligació de les autoritats, d'acord amb la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries. A més, el Comitè de Ministres del Consell dʼEuropa ha recomanat reiteradament a lʼEstat espanyol que apliqui un marc jurídic específic de protecció del català i de lʼaragonès, i ho ha fet emprant explícitament aquestes denominacions.
— En definitiva, la llengua no pot ser objecte d'instrumentalització política; ben al contrari, ha de ser objecte de protecció com a eix del patrimoni cultural d'una societat. Per tots aquests motius, la Xarxa Vives dʼUniversitats fa una crida al sentit comú per tal que la llei respecti la convenció filològica i el nom de la llengua catalana.
Castelló de la Plana, Barcelona, Palma, Perpinyà, Sant Julià de Lòria, Sàsser
10 de maig de 2013
Escut de la Universitat de Barcelona.
Institucional
14/05/2013
Davant l'aprovació a les Corts d'Aragó de la Llei d'ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies, el Consell General de la Xarxa Vives, format pels rectors i rectores de 21 universitats de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, la Catalunya Nord, Andorra i Sardenya, vol fer les consideracions següents:
— El nou text legal deroga el que es va aprovar l'any 2009, que reconeixia el català com una de les llengües pròpies d'Aragó, i atribueix una nova i inèdita denominació al català d'acord amb les sigles LAPAO (Llengua Aragonesa Pròpia de l'Àrea Oriental), a més de reanomenar l'aragonès com a LAPAPYP (Llengua Aragonesa Pròpia de l'Àrea Pirenaica i Prepirenaica). Aquests noms no corresponen a cap idioma i són totalment aliens al criteri científic de la filologia romànica, que considera inqüestionable la unitat del català als territoris dʼAndorra, Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, la Catalunya Nord, lʼAlguer i part dʼAragó.
— Aquest és també el criteri de l'Institut d'Estudis Catalans, com a autoritat acadèmica a la Franja de Ponent. Obviar les seves recomanacions equivaldria a suposar que la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua hauria de limitar les seves competències a determinades circumscripcions administratives definides per un territori concret.
— El neologisme que introdueix la nova llei planteja un interrogant inquietant sobre les conseqüències del nou front obert, a més de constituir la manifestació més transparent d'una concepció estreta de la riquesa lingüística i cultural dʼAragó.
— El respecte a l'àrea geogràfica de cada llengua és una obligació de les autoritats, d'acord amb la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries. A més, el Comitè de Ministres del Consell dʼEuropa ha recomanat reiteradament a lʼEstat espanyol que apliqui un marc jurídic específic de protecció del català i de lʼaragonès, i ho ha fet emprant explícitament aquestes denominacions.
— En definitiva, la llengua no pot ser objecte d'instrumentalització política; ben al contrari, ha de ser objecte de protecció com a eix del patrimoni cultural d'una societat. Per tots aquests motius, la Xarxa Vives dʼUniversitats fa una crida al sentit comú per tal que la llei respecti la convenció filològica i el nom de la llengua catalana.
Castelló de la Plana, Barcelona, Palma, Perpinyà, Sant Julià de Lòria, Sàsser
10 de maig de 2013