Els factors ecològics també són determinants
Aquest treball científic estudia per primer cop els factors ecològics que determinen la infecció del virus de la ràbia en colònies de ratpenats. Del 2001 al 2011, sʼhan analitzat més de 2.300 mostres sanguínies de vint espècies diferents de quiròpters de vint-i-cinc poblacions de Catalunya, Aragó i les Illes Balears. Lʼestudi se centra en la detecció de lʼEuropean bat lyssavirus 1 (EBL1), un dels dotze grups del gènere Lyssavirus relacionats amb la ràbia, una zoonosi emergent dʼàmplia distribució mundial que afecta els mamífers.
Tal com explica el professor Serra Cobo, que també presideix el Club de Biologia i Biotecnologia d'
Alumni UB, «la riquesa dʼespècies i les dimensions de la colònia són els factors més decisius perquè hi hagi ratpenats amb anticossos ràbics. En altres treballs, sʼestudiaven aspectes com ara la relació amb lʼestacionalitat de lʼany i la infecció vírica. Fins ara, però, no es coneixien els factors ecològics que determinen que en una colònia hi hagi més probabilitat que hi circuli el virus de la ràbia».
Diferent filogènia, diferent resposta
Els ratpenats són un ampli grup de mamífers sorgits al nostre planeta fa aproximadament seixanta-cinc milions dʼanys. Grans colonitzadors dels hàbitats naturals —a excepció dels pols—, actuen com a control de vectors (insectes, etc.) en els ecosistemes i són els mamífers que presenten més varietat de virus (ràbia, SARS, Ebola, etc.). A més, són capaços de neutralitzar els virus i sobreviure a les infeccions. «Els quiròpters, un grup animal relativament antic, són un reservori de virus que poden travessar la barrera entre espècies», apunta Serra Cobo, que és així mateix director del CRIVIB. A diferència dʼaltres mamífers més moderns, han conviscut més temps amb els virus i les seves respostes immunitàries són més eficients en la lluita contra les infeccions. A parer de lʼinvestigador, «això obre moltes perspectives a lʼestudi de la resposta immunològica i les estratègies dels organismes davant les malalties infeccioses».
Tots els grups de ratpenats no responen de la mateixa manera a les infeccions víriques, alerten els experts. La resposta immunitària al virus ràbic varia entre espècies, segons revela lʼarticle, i els patrons de resposta diferencial concorden amb filogènies de quiròpters separades des de fa milions dʼanys. «El grup dels quiròpters sʼha diversificat molt al llarg de la seva història evolutiva —explica Serra Cobo— i les respostes als mecanismes dʼorientació dʼultrasons, la defensa immunològica, etc., varien entre els diferents llinatges».
Hi ha més de 1.150 espècies de ratpenats a tot el món i cada any seʼn descriuen nous espècimens. Ara, la gran amenaça sobre els ratpenats és la pèrdua dels hàbitats naturals a causa de lʼacció humana (freqüentació, urbanisme, contaminació, entre dʼaltres) i els canvis climatològics. «Estem parlant dʼun procés de degradació de lʼentorn que afavoreix que els ratpenats sʼagrupin en colònies més grans, que són el perfil de més risc sanitari en lʼepidemiologia de la ràbia», assenyala Serra Cobo.
Sèries temporals: coneixement a llarg termini
Des del 1977, Espanya es considera lliure de ràbia en mamífers terrestres. En alguns països del món, la malaltia és un problema de salut pública. Conèixer quins són els factors de risc en la transmissió de malalties víriques és essencial per millorar les polítiques preventives. Lʼarticle publicat a PLOS ONE completa el treball investigador sobre les colònies de ratpenats a la península Ibèrica iniciat el 2002. El treball, que confirma el valor científic de disposar de grans sèries temporals per conèixer les dinàmiques i tendències dels sistemes i les poblacions naturals, aportarà eines noves de coneixement en epidemiologia dʼinfeccions víriques i en el camp de la gestió de recursos naturals.
Cal recordar que el grup dirigit pel professor Serra Cobo, capdavanter en estudis dʼepidemiologia de la ràbia en quiròpters, també és autor de la primera detecció de RNA de Lyssavirus en sang en els ratpenats (2002), entre altres primícies científiques, algunes de les quals han estat reconegudes en el Rabies Bulletin Europe, de lʼOrganització Mundial de la Salut (WHO).
