A la recerca de nous gens candidats
Els trastorns de lʼespectre autista (TEA) són un grup de patologies multifactorials que afecten un de cada 80 o 100 nens en edat escolar. Encara no es coneixen amb detall les causes de lʼautisme però tot apunta que la genètica hi té un paper destacat. Des de fa anys, hi ha una recerca internacional molt activa orientada a identificar gens candidats que expliquin lʼorigen i el desenvolupament de la malaltia.
Segons assenyala Bru Cormand, cap del Grup de Recerca de Neurogenètica del Departament de Genètica de la UB, «els estudis fets amb bessons monozigòtics (genèticament idèntics) i dizigòtics mostren que aquesta patologia té una càrrega genètica important». Així, «si un bessó monozigòtic és autista, la probabilitat que el seu germà també ho sigui és del 60 al 90 %; si parlem de bessons dizigòtics, la probabilitat cau fins a un 20 %», diu lʼexpert. Això indica que la genètica té un paper important en lʼorigen de lʼautisme, però encara no sʼha pogut completar lʼassociació entre la patologia i la col·lecció de gens alterats en un individu concret.
Mutacions heretades en lʼautisme: una perspectiva nova
Fins ara, els estudis sobre la genètica de lʼautisme sʼhavien centrat sobretot en les mutacions de novo —que apareixen en els fills i no estan presents en els progenitors— en famílies amb un únic fill afectat. Però el treball publicat a Molecular Psychiatry, que té com a primer autor lʼexpert Claudio Toma (UB), aporta una perspectiva innovadora en lʼestudi de la genètica dels TEA: «Hem estudiat per primer cop a escala genòmica les mutacions que el pare o la mare han transmès als fills. En total, sʼha estudiat un conjunt de deu famílies amb dos o tres fills afectats dʼautisme cadascuna», detalla Bru Cormand.
La recerca es basa en la metodologia de seqüenciació i anàlisi de lʼexoma humà (whole exome sequencing, WES), que és la fracció del genoma que es tradueix en proteïnes. Aquesta tècnica innovadora i força recent sʼestà revelant com una estratègia de gran eficiència en el diagnòstic de malalties hereditàries. Lʼestudi, que identifica més de 200 variants rares heretades pels fills per via materna o paterna, apunta als gens YWHAZ i DRP2, entre dʼaltres, com a nous candidats en la recerca de les bases genètiques de lʼautisme.
El treball mostra que les mutacions més freqüents són les que donen lloc a proteïnes truncades, més curtes del normal i no funcionals. Alguns gens identificats en lʼestudi també estan mutats en pacients afectats per altres patologies neurològiques i psiquiàtriques (epilèpsia, dèficit dʼatenció amb hiperactivitat, retard mental, dislèxia, etc.). «Per exemple, el gen YWHAZ, que participa en la migració i la plasticitat neuronals, està associat amb altres patologies com lʼesquizofrènia», explica Cormand. «Tot apunta, doncs —continua lʼexpert—, a la idea que molts dʼaquests trastorns tenen en part una càrrega genètica comuna». A més, segons remarca Claudio Toma, «com més alteracions truncants hereta un individu autista, més baix tendeix a ser el seu coeficient intel·lectual».
Autisme: un efecte acumulatiu
Cal arribar a un nombre determinat de variants heretades perquè lʼautisme es manifesti en els fills, segons es desprèn de lʼestudi. «Els factors genètics heretats podrien tenir un efecte additiu, de manera que la malaltia només es manifestaria si sʼarriba a un llindar determinat», expliquen els autors. També hi podria haver interacció entre diferents gens afectats, un aspecte que caldrà investigar en el futur.
Identificar gens associats al trastorn de lʼespectre autista és fonamental per trobar dianes que ajudin a desenvolupar teràpies efectives per als pacients. Caldrà impulsar futurs projectes per definir el paisatge genètic dels individus afectats, identificar quins són els gens importants i desenvolupar noves eines de diagnòstic genètic.
Tal com assenyala Cormand, «el perfil genètic no serà idèntic a tots els pacients, però esperem que hi hagi una fracció compartida pels afectats». Segons conclou lʼinvestigador, «encara sʼestà lluny de poder elaborar un diagnòstic genètic dʼaquesta patologia, però si sʼavança en el coneixement de les bases genètiques, es podran impulsar noves intervencions terapèutiques sobre lʼautisme, un trastorn que actualment sʼaborda només amb estratègies pal·liatives i poc específiques».