La regulació del cicle vital dʼuna ameba podria ser la clau de lʼorigen de la multicel·lularitat dels animals

El treball científic descriu com l’ameba <i>C. owczarzaki</i>  forma una estructura multicel·lular per agregació. Foto: Arnau Sebé-Pedrós.
El treball científic descriu com l’ameba C. owczarzaki forma una estructura multicel·lular per agregació. Foto: Arnau Sebé-Pedrós.
Recerca
(13/01/2014)

Lʼameba Capsaspora owczarzaki podria ser el primer exemple dʼorganisme unicel·lular filogenèticament proper al regne animal en què es descriu el procés de la multicel·lularitat agregativa temporal, segons un estudi dirigit per Iñaki Ruiz Trillo, professor del Departament de Genètica de la UB i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio), publicat al desembre a la revista eLife.

El treball científic descriu com l’ameba <i>C. owczarzaki</i>  forma una estructura multicel·lular per agregació. Foto: Arnau Sebé-Pedrós.
El treball científic descriu com l’ameba C. owczarzaki forma una estructura multicel·lular per agregació. Foto: Arnau Sebé-Pedrós.
Recerca
13/01/2014

Lʼameba Capsaspora owczarzaki podria ser el primer exemple dʼorganisme unicel·lular filogenèticament proper al regne animal en què es descriu el procés de la multicel·lularitat agregativa temporal, segons un estudi dirigit per Iñaki Ruiz Trillo, professor del Departament de Genètica de la UB i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio), publicat al desembre a la revista eLife.

El treball científic descriu com lʼameba C. owczarzaki adopta morfologies diferents al llarg del seu cicle vital, entre les quals sʼinclou la formació dʼuna estructura multicel·lular per agregació. Aquest tipus de multicel·lularitat agregativa sʼha caracteritzat en altres organismes eucariotes —com ara lʼameba social Dictyostelium— més allunyats filogenèticament dels animals. En concret, lʼameba Dictyostelium forma agregats com a resposta a determinats factors com ara lʼescassetat dʼaliments.

 
Els investigadors també han estudiat lʼexpressió dels gens de C. owczarzaki en les diferents conformacions del seu cicle vital. Els resultats apunten a una altra primícia científica: els gens expressats en lʼestadi dʼagregació són dʼun tipus que també es troba en els animals i són rellevants per formar estructures compostes per múltiples cèl·lules (teixits, etc). Segons explica Iñaki Ruiz Trillo, «la hipòtesi del treball és que aquests gens que tenen un paper clau en la formació dʼagregats en les amebes són els mateixos que van fer possible la diferenciació cap a organismes amb diferents tipus de teixits en lʼorganització morfològica dels animals».
 
La recerca també aporta coneixements nous sobre el mecanisme que permet a un gen codificar diferents proteïnes segons les necessitats de la cèl·lula (tall i empalmament o splicing alternatiu). Tot apunta, segons els autors, que la Capsaspora està a mig camí entre els eucariotes com ara  plantes i  fongs —on aquest procés genera majoritàriament proteïnes no funcionals— i els animals, que produeixen un ventall de proteïnes funcionals mitjançant aquest mecanisme. «Això ens suggereix que, al llarg de lʼevolució, el procés dʼsplicing alternatiu va ser un factor cabdal en lʼorigen dels animals, atès que es van poder crear moltes proteïnes noves a partir dʼuna única seqüència gènica», apunta Ruiz Trillo, que també és investigador ICREA de lʼInstitut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF). En lʼestudi també hi han col·laborat investigadors de la Universitat de Toronto (Canadà), la Universitat de Harvard (Estats Units) i lʼInstitut Tecnològic de Massachusetts (Estats Units).