La molècula CD6 del sistema immunitari podria millorar el tractament de la sèpsia
La sèpsia és una reacció inflamatòria exacerbada i generalitzada provocada per una infecció greu que pot portar a fallida multiorgànica, xoc i, sovint, fins i tot a la mort en el 30-50 % dels casos. L'augment de la resistència als antibiòtics, juntament amb el fet que aquests medicaments poden combatre determinats bacteris però no els seus efectes proinflamatoris ni els de les seves toxines, converteix la sèpsia en una malaltia òrfena de teràpies eficaces.
Un treball publicat a Journal of Infectious Diseases demostra que la CD6, una molècula procedent dels nostres propis limfòcits, podria ser una alternativa o un complement eficaç als antibiòtics en casos de sèpsia per bacteris tant grampositius com gramnegatius, independentment que es tracti de soques resistents a antibiòtics o productores de toxines letals. El treball és el resultat d'una col·laboració acadèmia-empresa entre l'equip del professor Francisco Lozano, del Departament de Biologia Cel·lular, Immunologia i Neurociències de la UB, que també és cap del grup de recerca Immunoreceptors del Sistema Innat i Adaptatiu de l'IDIBAPS, i membres de l'equip d'R+D dʼImmunNovative Developments, una spin-off de recent creació sorgida sobre la base de les patents generades pel grup de recerca esmentat.
La sèpsia és un quadre clínic greu, que afecta més de vint milions de persones al món cada any i que és responsable de més morts que el càncer de mama, el càncer de pròstata i la sida junts. Encara que té més incidència als països en vies de desenvolupament —és la principal causa de mort maternoinfantil—, el seu pes augmenta també als països desenvolupats per l'aparició de soques bacterianes resistents als antibiòtics com a conseqüència de l'ús indiscriminat que es fa d'aquests medicaments, en situacions cada vegada més freqüents d'immunosupressió natural, induïda o de procediments quirúrgics invasius. Els seus efectes devastadors són deguts a una reacció inflamatòria desproporcionada induïda pel sistema immunitari per combatre la infecció però que danya molts òrgans vitals i finalment sumeix l'individu en un estat d'immunosupressió severa.
És, per tant, una entitat complexa el diagnòstic i tractament de la qual ha de ser ràpid, ja que el temps és determinant per a la supervivència del pacient. El problema és que resulta difícil seleccionar la combinació d'antibiòtics més adequada en cada cas perquè no hi ha temps per fer les proves diagnòstiques necessàries per identificar el patogen responsable. A més, encara que es pugui destruir l'agent infecciós, sovint les toxines que ha alliberat segueixen circulant i estimulant la resposta inflamatòria immunitària. L'ús de la molècula CD6, que proposa l'equip de Lozano, que també és consultor sènior del Servei d'Immunologia de l'Hospital Clínic, s'ha mostrat eficaç en la prevenció i el tractament de models animals de sèpsia monomicrobiana d'origen abdominal.
Per a lʼestudi es va utilitzar una dosi única de CD6 procedent de cèl·lules humanes del sistema immunitari per tractar ratolins als quals s'havia inoculat una dosi letal de bacteris (multiresistents o no) o les seves toxines. Aquesta molècula, que s'uneix a parts molt conservades dels bacteris i té, doncs, un ampli espectre antibacterià, va evitar la sobreactivació de la resposta inflamatòria antiinfecciosa i va facilitar l'eliminació de bacteris i toxines, de manera que va augmentar significativament la supervivència dels animals. Per tant, es tractaria dʼuna teràpia no antibiòtica basada en una proteïna pròpia amb propietats antibacterianes i antiinflamatòries notables i que no tindria la immunogenicitat i la toxicitat (renal, hepàtica, etc.) associada a alguns dels tractaments antibiòtics d'ampli espectre que s'utilitzen en la sèpsia.
La recerca seguirà avançant per analitzar l'efecte beneficiós de la proteïna en altres models d'infecció més complexos (infeccions polimicrobianes) i en l'administració combinada amb antibiòtics d'ús habitual en el tractament de la sèpsia. Igualment, un altre aspecte en què s'esperen progressos és en la possible prevenció de l'estat d'immunosupressió en què queden els pacients que sobreviuen a la sèpsia fins i tot malgrat el tractament antibiòtic, i que és responsable d'una elevada morbimortalitat durant els mesos següents a haver patit la malaltia.
Referència de l'article
La sèpsia és una reacció inflamatòria exacerbada i generalitzada provocada per una infecció greu que pot portar a fallida multiorgànica, xoc i, sovint, fins i tot a la mort en el 30-50 % dels casos. L'augment de la resistència als antibiòtics, juntament amb el fet que aquests medicaments poden combatre determinats bacteris però no els seus efectes proinflamatoris ni els de les seves toxines, converteix la sèpsia en una malaltia òrfena de teràpies eficaces.
Un treball publicat a Journal of Infectious Diseases demostra que la CD6, una molècula procedent dels nostres propis limfòcits, podria ser una alternativa o un complement eficaç als antibiòtics en casos de sèpsia per bacteris tant grampositius com gramnegatius, independentment que es tracti de soques resistents a antibiòtics o productores de toxines letals. El treball és el resultat d'una col·laboració acadèmia-empresa entre l'equip del professor Francisco Lozano, del Departament de Biologia Cel·lular, Immunologia i Neurociències de la UB, que també és cap del grup de recerca Immunoreceptors del Sistema Innat i Adaptatiu de l'IDIBAPS, i membres de l'equip d'R+D dʼImmunNovative Developments, una spin-off de recent creació sorgida sobre la base de les patents generades pel grup de recerca esmentat.
La sèpsia és un quadre clínic greu, que afecta més de vint milions de persones al món cada any i que és responsable de més morts que el càncer de mama, el càncer de pròstata i la sida junts. Encara que té més incidència als països en vies de desenvolupament —és la principal causa de mort maternoinfantil—, el seu pes augmenta també als països desenvolupats per l'aparició de soques bacterianes resistents als antibiòtics com a conseqüència de l'ús indiscriminat que es fa d'aquests medicaments, en situacions cada vegada més freqüents d'immunosupressió natural, induïda o de procediments quirúrgics invasius. Els seus efectes devastadors són deguts a una reacció inflamatòria desproporcionada induïda pel sistema immunitari per combatre la infecció però que danya molts òrgans vitals i finalment sumeix l'individu en un estat d'immunosupressió severa.
És, per tant, una entitat complexa el diagnòstic i tractament de la qual ha de ser ràpid, ja que el temps és determinant per a la supervivència del pacient. El problema és que resulta difícil seleccionar la combinació d'antibiòtics més adequada en cada cas perquè no hi ha temps per fer les proves diagnòstiques necessàries per identificar el patogen responsable. A més, encara que es pugui destruir l'agent infecciós, sovint les toxines que ha alliberat segueixen circulant i estimulant la resposta inflamatòria immunitària. L'ús de la molècula CD6, que proposa l'equip de Lozano, que també és consultor sènior del Servei d'Immunologia de l'Hospital Clínic, s'ha mostrat eficaç en la prevenció i el tractament de models animals de sèpsia monomicrobiana d'origen abdominal.
Per a lʼestudi es va utilitzar una dosi única de CD6 procedent de cèl·lules humanes del sistema immunitari per tractar ratolins als quals s'havia inoculat una dosi letal de bacteris (multiresistents o no) o les seves toxines. Aquesta molècula, que s'uneix a parts molt conservades dels bacteris i té, doncs, un ampli espectre antibacterià, va evitar la sobreactivació de la resposta inflamatòria antiinfecciosa i va facilitar l'eliminació de bacteris i toxines, de manera que va augmentar significativament la supervivència dels animals. Per tant, es tractaria dʼuna teràpia no antibiòtica basada en una proteïna pròpia amb propietats antibacterianes i antiinflamatòries notables i que no tindria la immunogenicitat i la toxicitat (renal, hepàtica, etc.) associada a alguns dels tractaments antibiòtics d'ampli espectre que s'utilitzen en la sèpsia.
La recerca seguirà avançant per analitzar l'efecte beneficiós de la proteïna en altres models d'infecció més complexos (infeccions polimicrobianes) i en l'administració combinada amb antibiòtics d'ús habitual en el tractament de la sèpsia. Igualment, un altre aspecte en què s'esperen progressos és en la possible prevenció de l'estat d'immunosupressió en què queden els pacients que sobreviuen a la sèpsia fins i tot malgrat el tractament antibiòtic, i que és responsable d'una elevada morbimortalitat durant els mesos següents a haver patit la malaltia.
Referència de l'article