La UB dóna suport personalitzat en els estudis als estudiants amb discapacitat

 

«Fem Via ja fa més de deu anys que funciona. Dʼençà dʼaleshores, el nombre dʼestudiants ha crescut exponencialment: hem passat de poc més dʼuna vintena als inicis, fins als 610 estudiants amb discapacitat del curs 2012-2013, o als 676 del curs passat», explica Jordi Molina, responsable de programes dʼintegració del SAE. Al llarg dʼaquests anys, el programa ha atès prop de 1.500 alumnes amb discapacitat reconeguda, «tant amb seguiments continuats com amb assessoraments i gestions més puntuals».

 

Cada començament de curs, el SAE contacta amb els estudiants que, durant el procés de matriculació, deixen constància de la seva discapacitat, amb lʼobjectiu que coneguin els recursos que la Universitat posa al seu abast. En el cas que lʼalumne requereixi més suport o necessiti adaptacions, es concerta una entrevista personal per valorar les necessitats de cadascú. «Hi ha una diversitat enorme pel que fa a les problemàtiques que afecten els nostres estudiants; cadascú té les seves pròpies necessitats i no podem cometre lʼerror de generalitzar», comenta Molina. A partir dʼaquí, sobre la base del diagnòstic mèdic i per mitjà dʼaquesta entrevista personal, es consensua un pla individual dʼatenció, que es deriva en diferents accions, com ara lʼelaboració dʼun informe amb recomanacions per al professorat, la coordinació i col·laboració amb els centres o la provisió de recursos addicionals. Aquestes accions poden ser revisades mentre lʼalumne continuï estudiant a la UB, en funció de com variïn les seves necessitats.

 

 

La UB, amb el suport de la Secretaria dʼUniversitats i Recerca —a través del Departament dʼEconomia i Coneixement—, posa a lʼabast de lʼestudiant amb discapacitat diverses eines suplementàries per ajudar-lo en el procés dʼaprenentatge, com ara sistemes de freqüència modulada, llibretes autocopiadores, programari específic, pissarres digitals o cadires elèctriques amb sistema de posició vertical, entre dʼaltres. Així mateix, existeix tot un catàleg de recursos addicionals que aporten organismes amb els quals col·labora la Universitat, com ara la Unitat de Tècniques Augmentatives de Comunicació (UTAC), un servei extern de la Facultat de Psicologia de la UB que ofereix la possibilitat de conèixer mitjans tècnics a persones amb discapacitat motriu que requereixen formes augmentatives i alternatives de comunicació i dʼaccés a lʼordinador, així com mobilitat assistida.

 

A banda dʼoferir suport tècnic, des del SAE també es gestiona, quan cal, el suport dʼintèrprets de llengua de signes a lʼaula o la col·laboració dʼalumnes de suport, per ajudar a prendre apunts o a moureʼs per lʼinterior dels campus. Alhora, en col·laboració amb els diferents centres, es treballa per adequar lʼentorn universitari, elaborant propostes per suprimir barreres arquitectòniques i de comunicació.

 

 

Verónica Barragán estudia tercer curs del grau dʼHistòria i pateix una ceguesa total. En el seu dia a dia, lʼacompanyen dos alumnes de suport, Jennifer Martínez i Ivan Prieto, que lʼajuden a desenvolupar-se per si mateixa en els estudis. «Vaig conèixer la Jennifer i lʼIvan el curs passat, el dia de la matrícula», explica la Verónica. «Vaig a classe amb lʼajuda del gos pigall i casualment, a través dʼaixò, es va iniciar la relació amb ells —continua—. Encara no coneixia el programa Fem Via; però quan va començar el curs, vaig pensar immediatament en ells com a alumnes de suport perquè, a més, havíem coincidit a totes les classes».

 

La Verónica pren els seus propis apunts amb lʼajuda dʼun ordinador amb auricular, i utilitza un programa lector de pantalla incorporat, cedit per lʼONCE. «Tot i així, hi ha coses que sempre em perdo i, aleshores, ells també em passen els seus apunts», assenyala. Però el suport de la Jennifer i lʼIvan va més enllà. A més de proporcionar-li els apunts en format digital, li adapten materials que es fan servir a classe (per exemple, li busquen diccionaris especialitzats en format digital i li organitzen continguts per carpetes per facilitar la preparació dels exàmens). També repassen junts algunes assignatures fora de les hores de classe i parlen amb el professorat sobre com han treballat les matèries. Una altra tasca important és que lʼajuden a moureʼs pel campus. «La Jennifer i lʼIvan em fan lʼacompanyament pel centre, i si he dʼanar a veure el tutor o a la Secretaria a fer alguna gestió, també vénen amb mi».

 

En el seu cas, la ceguesa, reconeix la Verónica, li dificulta la relació amb els altres estudiants: «Com que no hi veig, és més complicat adreçar-te a la gent perquè no saps amb qui estàs. Que la persona es pugui presentar et facilita molt posar-te en contacte i conèixer la gent». En aquest sentit, el fet de tenir dos alumnes de suport lʼha ajudat a connectar amb la resta de companys. «Jo crec que, en veure que la Jennifer i lʼIvan tenen una relació molt quotidiana amb mi, als altres no els fa tanta por i sʼacosten més a mi; van veient com han dʼactuar amb mi i em tracten amb més normalitat. A més, hem fet un grupet de gent i la veritat és que hi estic molt a gust», comenta.

 

 

Des del programa Fem Via també es contacta amb el professorat per oferir-li informació i assessorament sobre les discapacitats que afecten lʼalumnat. A més, sʼelabora un informe que recull les adaptacions curriculars necessàries per a cada cas en concret. Aquestes adaptacions estan relacionades especialment amb lʼadequació del medi físic de la classe, lʼaccés a la comunicació i la modificació de certes metodologies per facilitar el seguiment de les assignatures.

 

«Les barreres amb què es troben les persones amb discapacitat sovint estan més relacionades amb lʼherència de models educatius que no tenen en compte la diversitat de les persones, que no pas amb les pròpies característiques de la persona i allò que és capaç dʼassolir», afirma Jordi Molina. I subratlla: «Per això, quan parlem dʼadaptacions curriculars, no es tracta de regalar res a ningú, sinó de fer que tots parteixin en igualtat dʼoportunitats».

 

 

Una plena integració ha de ser fruit dʼun esforç continuat. És per això que la tasca de la Universitat no es limita a donar suport als alumnes mentre segueixen els estudis, sinó que va més enllà. També es busca facilitar que sʼincorporin al món laboral. Amb aquest objectiu, es posa a disposició de lʼalumnat amb discapacitat diversos recursos per fomentar lʼocupació, com ara una borsa de treball especialitzada o la possibilitat de fer pràctiques acadèmiques externes en empreses, mitjançant el programa Oportunitat al Talent promogut per la Fundació ONCE.

 

La sensibilització de la comunitat universitària també és part del compromís que té la UB amb el desenvolupament dels estudiants. En aquest sentit, des del SAE sʼorganitzen jornades i cursos en matèria de discapacitat.

 

Segons explica la Verónica, per a les persones amb discapacitat el més important és que el tracte sigui absolutament natural: «Que la gent no tingui por de preguntar-te amb tota naturalitat en què et pot ajudar». I afegeix: «Nosaltres també hi hem de posar de la nostra part i dir en què ens podeu ajudar. Qualsevol que tingui una discapacitat no ha de tenir problema per explicar-la», comenta.

 

Ivan Prieto és alumne de suport de la Verónica i assegura que entre ells sʼha establert una forta relació dʼamistat: «Tots som una família». Jennifer Martínez, també alumna de suport de la Verónica, afegeix que lʼexperiència està resultant absolutament enriquidora: «A nivell personal, mʼha aportat moltíssim. És un món que molta gent desconeix. Sempre es pensa que a ningú li passarà, que és una cosa fora del normal i, en realitat, no és així». I reclama: «Tots tenim dret a lʼoportunitat dʼestudiar, a tenir companys que ens ajudin i també a integrar-nos. Per poder sentir-nos més còmodes en un centre és molt important saber que, si tenim qualsevol problema, podem comptar amb algú».

 

Ha de ser un compromís de tothom assolir cada dia una Universitat més inclusiva, i això comença amb les petites accions del dia a dia. «És necessària la col·laboració dels altres alumnes, el professorat i el personal dʼadministració i serveis per aconseguir la plena integració», diu Jordi Molina. «Les possibilitats i limitacions dʼuna persona són una realitat, però la seva discapacitat també depèn del grau en què els centres i les persones de lʼentorn siguin inclusius i estiguin preparats», conclou.

 

Enllaç al vídeo del programa Fem Via