ʻBreu història de la Universitat de Barcelonaʼ: un llibre que recull prop de sis-cents anys dʼhistòria
El dimecres 19 de novembre, a les 18 h, al vestíbul de lʼEdifici Històric i en el decurs de la inauguració de lʼexposició «Obrint portes: la llengua catalana a la Universitat de Barcelona», la vicerectora dʼEstudiants i Política Lingüística, Gemma Fonrodona, i el vicerector de Comunicació I projecció, Pere Quetglas, presentaran el llibre Breu història de la Universitat de Barcelona (Publicacions i Edicions de la UB, 2014), de Montserrat Fullola. Lʼobra ofereix una síntesi divulgativa i amena dels gairebé sis-cents anys dʼhistòria de la més antiga i alta institució acadèmica del país.
El dimecres 19 de novembre, a les 18 h, al vestíbul de lʼEdifici Històric i en el decurs de la inauguració de lʼexposició «Obrint portes: la llengua catalana a la Universitat de Barcelona», la vicerectora dʼEstudiants i Política Lingüística, Gemma Fonrodona, i el vicerector de Comunicació I projecció, Pere Quetglas, presentaran el llibre Breu història de la Universitat de Barcelona (Publicacions i Edicions de la UB, 2014), de Montserrat Fullola. Lʼobra ofereix una síntesi divulgativa i amena dels gairebé sis-cents anys dʼhistòria de la més antiga i alta institució acadèmica del país.
«La Universitat de Barcelona és —juntament amb la Generalitat—una de les dues institucions més antigues de Catalunya quees conserven actualment. Va ser fundada el 1450, i els esdevenimentshistòrics del país són també fets de la seva pròpia història.»Tal com destaca Fullola en el primer paràgraf de lʼobra, la historiade la Universitat de Barcelona està estretament lligada a la història deCatalunya i, més concretament, a la de Barcelona, ja que ha anat creixent dins la ciutat i la seva àrea metropolitana. Ha passat, doncs, a formar part del paisatge urbà i també ha deixat, a través dels seus estudiants i exalumnes, una empremta intangible en la ciutat que lʼacull i li dóna nom.
Lʼobra sʼestructura en cinc apartats: els orígens de la institució; la Universitat republicana i la Guerra Civil espanyola; els anys foscos del franquisme; la Universitat de Barcelona a la ciutat, amb referències a les protestes estudiantils i els nous edificis, i, finalment, la democratització i el restabliment de lʼautonomia universitària.
El llibre revela qüestions poc conegudes pel gran públic i algunes curiositats històriques. Per exemple, que el 1586 la Universitat de Barcelona tenia vuit càtedres mèdiques; que després de 1714 es van suprimir totes les universitats del Principat i, a partir de 1717, lʼensenyament superior es va unificar i centralitzar a Cervera, de manera que Barcelona va estar sense universitat durant més de cent vint anys; o que lʼantic Hospital de la Santa Creu, on ara hi ha la Biblioteca de Catalunya, va allotjar la Facultat de Medicina abans de la construcció de lʼedifici del carrer de Casanova.
També explica quan es va inaugurar la seu de la plaça de la Universitat i quina relació tenia amb lʼEixample projectat per Ildefons Cerdà, o per què sʼanomena rambla dels Estudis un tram dʼaquest famós passeig barceloní. Dʼaltra banda, destaca i reivindica la figura dʼalguns professors essencials tant per a la institució com per al país, com Jaume Serra Húnter, August Pi i Sunyer, Tomàs i Joaquim Carreras Artau, Rafael Campalans i Puig, Francesc Maspons i Anglasell, Pere Bosch i Gimpera, o Jordi Rubió i Balaguer, entre dʼaltres.
El llibre, que ha vist la llum gràcies al suport dels vicerectorats dʼEstudiants i Política Lingüística i de Comunicació i Projecció, serà publicat també en castellà i anglès, amb el suport del Vicerectorat de Política dʼInternacionalització, per tal que arribi a un públic molt més ampli, així com als estudiants estrangers, els professors visitants i les persones interessades a conèixer la història dʼuna de les institucions més emblemàtiques i amb més història del país. Lʼobra té un format petit i conté algunes imatges i fotografies que repassen els moments més importants de la institució. Lʼautora ha dut a terme una important tasca no tan sols de recerca, sinó també de síntesi, fent un esforç per exposar de manera entenedora i succinta episodis històrics dʼimportància cabdal per al nostre país.
Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona ha editat en els darrers anys diverses obres sobre la història de la institució, com les monografies Aportación al estudio de la Facultad de Filosofía y Letras de la Universidad de Barcelona en el primer decenio del siglo XX (1990), dʼAntonio Palomeque; La biblioteca de la Universitat de Barcelona (1994), de Santiago Alcolea, Dolors Lamarca, Pilar Llopart i Jordi Torra; La Universidad de Barcelona en el siglo XVI (2005), dʼAntonio Fernández Luzón; La química a la Universitat de Barcelona (2011), de Joaquim Sales, i Els estudiants de Medicina de la Universitat de Barcelona. Un estímul de progrés (2013), de Ferran Sabaté. Més recentment ha recuperat un llibre gairebé desconegut que lʼhistoriador Ferran Soldevila va escriure en plena guerra civil per encàrrec del rector Pere Bosch Gimpera, titulat Barcelona sense Universitat i la restauració de la Universitat de Barcelona (1714-1837) (2014).
Cal destacar el valor de lʼobra global, en dos volums, La Universitat de Barcelona. Libertas perfundet omnia luce (2008) i La Universitat de Barcelona. Història dels ensenyaments (1450-2010) (2012), coordinada per Jordi Casassas, Franciso Gràcia i Josep M. Fullola i també editada per Publicacions i Edicions de la UB, de les quals neix, en gran mesura, bona part dʼaquesta breu història que avui presentem.