Notícies

Inici  >  Notícies > La bellesa i la fascinació pel gravat, en un llibre singular

La bellesa i la fascinació pel gravat, en un llibre singular

El llibre ens ensenya a apreciar les peculiaritats i la bellesa d’aquesta disciplina artística.

El llibre ens ensenya a apreciar les peculiaritats i la bellesa d’aquesta disciplina artística.

15/12/2014

Cultura

A les pàgines d’El arte del grabado antiguo. Obras de la colección Furió, Vicenç Furió ens ofereix una selecció dels millors gravats de la seva col·lecció, una de les més belles i completes que existeixen a l’Estat, amb obres d’artistes de la talla de Dürer, Rembrandt, Goya o Fortuny. Presentat en una edició especialment cuidada, el llibre ens ensenya a apreciar les peculiaritats i la bellesa d’aquesta disciplina artística amb una passió que captivarà els amants del gravat i de l’art en general.  

En el pròleg, José Manuel Matilla, cap del Departament de Dibuixos i Estampes del Museu del Prado, destaca que el gran valor d’aquest llibre és oferir-nos «d’una manera amena, un instrument per aprendre delectant. Mitjançant un recorregut personal i emocionat per algunes de les estampes més importants de la seva col·lecció, obres dels més destacats gravadors de la historia, Vicenç Furió ens ofereix les claus per gaudir de les peculiaritats del gravat».

Dividit en quatre parts, «Apreciació i valors», «Petites obres mestres», «Grans estampes al burí» i «Llum, ombres i color», a la primera es caracteritzen els paràmetres generals del món del gravat antic: l’abast temporal, que comença al segle XV i finalitza al XIX, quan es trenca amb els models de la tradició clàssica; les tècniques i els materials (gravats, estampes, xilografies, litografies, etc.); les diverses iconografies; les edicions i les còpies, i lògicament, en un àmbit procliu al col·leccionisme, les cotitzacions.

En el segon capítol, Furió s’atura a presentar obres de petit format –a voltes petitíssim–, algunes d’artistes cèlebres, com Rembrandt o Dürer, d’altres d’autors menys coneguts, com Van Leyden o Beham. En totes, l’autor hi destaca la perícia i l’habilitat tècnica necessàries per adaptar el tema i la forma a unes dimensions reduïdes, posant en relleu el domini i el dinamisme de Jacques Callot en la sèrie Misèries i desastres de la guerra –comparables als Desastres de la guerra de Goya–; l’excepcionalitat tècnica i la profunditat humana que desprenen els aiguaforts de Rembrandt, com L’orfebre, L’oració a l’hort i El jugador de golf; o la mestria de Marià Fortuny en presentar un paisatge diminut amb escassos elements a Barca a la platja.

El tercer capítol tracta, contràriament, de gravats de grans dimensions, en què els artistes fan una exhibició de tècnica i disseny. En tots, la tècnica emprada és la del burí, utilitzada profusament al llarg del segle XVI. Furió ressalta la figura de l’holandès Cornelis Cort com a principal renovador d’aquesta tècnica, amb la qual obté variacions tonals i efectes de clarobscurs inèdits fins al moment, com ara a l’obra Sant Joan Baptista al desert, autèntic compendi de les possibilitats que ofereix aquesta tècnica. Goltzius i Sadeler, entre d’altres, es configuren com a membres d’aquesta escola nòrdica especialitzada en grans gravats.

El darrer capítol està dedicat a l’anàlisi de la idoneïtat del gravat per als efectes de clarobscur, que s’inicia a finals del segle XVI amb clares influències de Caravaggio, un dels grans mestres d’aquesta tècnica en la pintura; destaca la creació d’escenes nocturnes amb efectes de llum extraordinaris, com El banquet de Baltasar, de Jan Muller; Les negacions de Pere, de Schelte Adamsz Bolswert, o l’Autoretrat de Rembrandt. El conreu de la tècnica del clarobscur arriba fins ben entrat el segle XIX, amb l’extraordinària sèrie de Los caprichos de Goya o les obres mestres de Fortuny de temàtica nord-africana, entre les quals destaca L’anacoreta.

El llibre es presenta en una edició especialment cuidada per oferir amb la màxima qualitat possible les reproduccions dels gravats de la col·lecció Furió, una selecció de gairebé 140 obres essencials, a través de les quals l’autor ens transmet la passió per una disciplina artística que mereix ser redescoberta pels amants de l’art.

Vicenç Furió (Manresa, 1957), professor de Teoria i Sociologia de l’Art del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona, és membre del consell de redacció de les revistes D’Art i Matèria, i del comitè científic de la col·lecció Memoria Artium, coeditada per sis universitats catalanes i el MNAC, i publicada per Publicacions i Edicions de la UB. Les seves investigacions s’han centrat en temes relatius a la sociologia de l’art, el reconeixement artístic i el món del gravat. És autor de diversos llibres, com Arte y reputación. Estudios sobre el reconocimiento artístico (Publicacions i Edicions de la UB, 2012), que va rebre el Premi de l’Associació Catalana de Crítics d’Art 2012; Sociología del arte (Cátedra, 2012), i Ideas y formas en la representación pictórica (Publicacions i Edicions de la UB, 2011). Ha comissariat, entre d’altres, les exposicions Escultures famoses. La difusió del gust per l’antiguitat i el col·leccionisme,  que es va celebrar al Museu Marès de Barcelona el 2005, La imatge de l’artista. Gravats antics sobre el món de l’art, celebrada a Girona el 2008 i que també va mostrar la seva faceta de col·leccionista.

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir als rss de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al butlleti de la universitat de barcelona
Membre de: Dos Campus d'Excel·lència Internacional logo del leru - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona