Unes jornades rememoren Josep Carner amb motiu del centenari de la publicació de ʻLa paraula en el ventʼ
Del 27 al 29 dʼoctubre, la Facultat de Filologia acollirà les Jornades Carner a lʼedifici Carner, un seminari que es fa en el marc del centenari de la publicació de lʼobra La paraula en el vent (1914), que va situar la lírica catalana en la modernitat europea i va consolidar Josep Carner com el «príncep dels poetes». Tal com explica el professor de Literatura Catalana de la Universitat de Barcelona Jaume Coll, «hauríem de recular al segle XV per trobar en la nostra tradició cultural una obra de contingut amorós dʼuna magnitud semblant», perquè La paraula en el vent esbandeix «per sempre la retòrica ampul·losa de la poesia pseudoromàntica anterior, encallada en un discurs amorós que navegava entre la inversemblança i la cursileria». Durant el seminari, que aplegarà estudiosos del poeta de primer nivell, es presentarà una nova edició en tres volums de lʼobra, a cura del professor Coll.
Del 27 al 29 dʼoctubre, la Facultat de Filologia acollirà les Jornades Carner a lʼedifici Carner, un seminari que es fa en el marc del centenari de la publicació de lʼobra La paraula en el vent (1914), que va situar la lírica catalana en la modernitat europea i va consolidar Josep Carner com el «príncep dels poetes». Tal com explica el professor de Literatura Catalana de la Universitat de Barcelona Jaume Coll, «hauríem de recular al segle XV per trobar en la nostra tradició cultural una obra de contingut amorós dʼuna magnitud semblant», perquè La paraula en el vent esbandeix «per sempre la retòrica ampul·losa de la poesia pseudoromàntica anterior, encallada en un discurs amorós que navegava entre la inversemblança i la cursileria». Durant el seminari, que aplegarà estudiosos del poeta de primer nivell, es presentarà una nova edició en tres volums de lʼobra, a cura del professor Coll.
Les jornades
En unes jornades que inaugurarà el rector Dídac Ramírez, experts de la talla de Jaume Coll, Adolfo Sotelo, Narcís Comadira, Dolors Oller, Salvador Oliva, Enric Blanco, Jaume Subirana, Joan Ferrer i Marc Audí aportaran noves perspectives sobre el llibre. Un exemple: «Ecos shakespearians a La paraula en el vent», la ponència dʼOliva, fa patent la influència del poeta anglès en el llibre de 1914, on es poden resseguir també traces de Petrarca, Baudelaire, Verlaine, i dʼaltres autors, que acompanyen, a lʼombra, els versos de Carner. El professor Coll assegura que «el llibre sʼinsereix en el marc de la gran poesia europea de tall classicitzant i representa un canvi dʼorientació respecte a la poesia amorosa catalana del seu temps. De fet, la funda. És un llibre seminal». Segons Coll, «lʼobjectiu és despertar la curiositat per llegir La paraula en el vent, un llibre que, per dir-ho amb lʼautor, no ve a ser ʻaltra cosa que una història planyívola dʼamor, sense prendre per testimoni els rius, les estrelles o les cascadesʼ. Un amor frustrat, desolador, esqueixat, ʻdʼun patetisme terribleʼ, deia Gabriel Ferrater».
Presentació dʼuna nova edició de La paraula en el vent
Dimecres, dia 28, a les 13 h, els experts Alberto Blecua i Albert Rossich presentaran una edició en tres volums, a cura de Jaume Coll, de La paraula en el vent, editada per Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, que inclou el facsímil desconegut dʼun exemplar dʼautor. El primer volum dʼaquesta edició està format per lʼedició facsímil dʼun exemplar únic, utilitzat pel mateix Carner per revisar, de la seva mà, els poemes de La paraula en el vent que va incorporar a La inútil ofrena (1924), una vasta selecció de la seva poesia amorosa. En el facsímil, hi ha la sincronia del text de 1914 i la diacronia manuscrita de trànsit cap al text de 1924.
El segon volum proposa una edició dels seixanta-cinc poemes de La paraula en el vent, a les pàgines de lʼesquerra, i, a les de la dreta, una edició de les formes finals dels poemes que, revisats, van passar a dʼaltres llibres: disset a La inútil ofrena, i trenta-nou a Poesia (1957). Es tracta, doncs, dʼuna edició tridimensional, una edició crítica, genètica i evolutiva, sinòptica i estereoscòpica. Al peu de lʼaparat de cada composició, el lector hi trobarà una breu glossa que el situarà en els paràmetres essencials de cada poesia.
Finalment, el tercer volum, Paraula en prosa, està format per textos relacionats amb el llibre de poesia, primer amb articles sobre la recepció del text per part de la crítica el mateix 1914, i després, amb una tria dʼarticles i assaigs del poeta: dʼhistòria literària, de traducció de grans autors, de revisió de la seva obra, de teoria de la creació. El volum es completa amb un apèndix de dues imatges comentades i relacionades amb La paraula en el vent.
El títol La paraula en el vent evoca el vers de Petrarca «solco onde, eʼn rena fondo, et scrivo in vento» (llauro a lʼaigua [solco ones], construeixo a la sorra, i escric en el vent), de manera que el poeta toscà esdevé un model llunyà, tant pel que fa en la cançó i en el sonet, com en el tema de lʼamor que mou a compassió i al penediment.
Lʼimpulsor de lʼobra, Jaume Coll
Jaume Coll Llinàs és professor de Literatura Catalana, de Crítica Textual, a la UB i és marmessor del llegat literari de Carner, del qual ha editat, entre molts altres llibres, Poesia (Quaderns Crema, 1992), Nabí (Ed. 62, 1991, 1998; nova edició: labutxaca, 2012), Arbres (Ed. 62, 2006) i Lʼoreig entre les canyes (Ed. 62, 2006). Ha escrit alguns llibres de gastronomia: A taula: Nando Jubany (Caves Mont-Ferrant, 1999), A taula: Fermí Puig (ib., 2000), A taula: Dues hores amb Sergi Arola (ib., 2002), Carme Ruscalleda, del plat a la vida (La Magrana, 2000), El capvespre de la becada (Montagut, 2004), El Celler de Can Roca, una simfonia fantàstica (Domeny, 2006) o El Bulli. Una passejada per la cuina adriànica (Universitat Politècnica de València, 2010).
Josep Carner, príncep dels poetes catalans
Josep Carner (1884-1970) és un dels poetes més grans de Catalunya (anomenat príncep dels poetes catalans), renovador de la poesia, de la llengua i de la prosa en llengua catalana. Llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres, va ingressar a la carrera diplomàtica i va exercir càrrecs a Gènova, San José de Costa Rica, Le Havre, Hendaia, Beirut, Brussel·les i París. Durant la Guerra Civil espanyola, es va mantenir fidel a la República; un cop acabada la guerra, no va tornar a residir mai més a Catalunya.
Autor precoç, comença a publicar amb només dotze anys. Amb vint-i-sis, el 1910, és proclamat Mestre en Gai Saber en els Jocs Florals. Llibre dels poetas (1904) és el seu primer llibre de poesia, i al cap de deu anys publica el setè i el vuitè, dos llibres excepcionals: Auques i ventalls i La paraula en el vent (1914), que formen part de la primera dècada prodigiosa del poeta, tal com ho expressa Jaume Coll. En la segona dècada, als anys trenta, hi trobem títols tan singulars com El veire encantat (1933), La primavera al poblet (1935) o el mateix Nabí (1938), un artifici verbal meravellós (art, habilitat, enginy). I en la tercera, als anys cinquanta, amb Poesia (1957), gran síntesi de la seva trajectòria i un dels llibres més extraordinaris de la poesia europea del segle XX. La seva obra en prosa és igualment extraordinària, amb títols com Les bonhomies (1925). També ho és la seva obra de traductor, amb peces excepcionals com la traducció de Pickwick (1931), de Dickens.