Notícies

Inici  >  Notícies > ‘Neuromitos en educación’, un llibre que qüestiona falses creences...

‘Neuromitos en educación’, un llibre que qüestiona falses creences en educació

Portada del llibre.

Portada del llibre.

Anna Forés Miravalles.

Anna Forés Miravalles.

30/10/2015

Recerca

No és cert que només utilitzem un 10 % del cervell, ni que l’exercici físic, les arts o el joc s’hagin de relegar a un segon pla. Així ho explica el llibre Neuromitos en educación. El aprendizaje desde la neurociència (Plataforma Editorial), que posa en dubte, basant-se en els darrers avenços en neurociència, alguns dels mites o falses creences al voltant de l’aprenentatge, presents encara en moltes praxis educatives, en propostes curriculars i fins i tot en lleis d’educació. La neurociència demostra que han quedat obsoletes moltes de les teories fins fa poc temps inqüestionables, com ara la vella pràctica del xarop de bastó. Ni l’educació demana només seriositat i estudiar de valent, ni tampoc és veritat que com més hores passin els alumnes a l’aula, més aprendran. Així ho asseguren Anna Forés, coordinadora de l’obra i professora del Departament de Didàctica i Organització Educativa de la Universitat de Barcelona, i els professors del postgrau de Neuroeducació de la UB Jesús C. Guillén, José Ramón Gamo, Teresa Hernández, Marta Ligioiz, Félix Pardo i Carme Trinidad, que han participat en la redacció del llibre.

Està demostrat que l’aprenentatge no es pot restringir a l’adquisició d’una sèrie de conceptes i procediments lligats a matèries i assignatures que tradicionalment s’han considerat més importants. Segons recerques neurocientífiques recents, l’exercici físic regular pot modificar l’entorn químic i neuronal del nostre cervell i, així, facilitar l’aprenentatge. L’exercici genera una sèrie de neurotransmissors, com ara la serotonina, la noradrenalina i la dopamina, que milloren l’estat d’alerta, l’atenció i la motivació. Per tant, no és bona idea eradicar o reduir els horaris de les classes d’educació física. Hi ha estudis que suggereixen la necessitat de recórrer a descansos actius durant l’horari escolar, que permetin que els alumnes es moguin.

En aquesta mateixa línia, el llibre aposta clarament per un augment de l’educació artística i l’educació musical, en tant que «hi ha evidències empíriques que les classes de música poden millorar la capacitat intel·lectual, el rendiment acadèmic, la consciència fonològica i la descodificació de paraules». Així mateix, els autors de l’obra destaquen els beneficis del joc o les arts escèniques en entorns escolars perquè permeten als alumnes convertir conceptes abstractes en concrets, millorar el seu vocabulari i augmentar l’autoestima i l’autocontrol, entre d’altres, i perquè les regles del joc els doten de disciplina.

L’obra insta els mestres i professors a suscitar la curiositat entre els alumnes perquè així s’activen circuits emocionals del cervell que ens permeten estar atents i faciliten l’aprenentatge. Cal dissenyar activitats variades fent ús de recursos variats, plantejant dinàmiques participatives i lúdiques per aconseguir que les classes siguin més atractives i motivadores. Ara bé, s’adverteix que és important que els mestres, lluny de sobrecarregar els alumnes de novetats i estímuls, exerceixin el paper de facilitadors i acompanyants de l’aventura de descobrir, sense estimular en excés, per tal que els escolars adquireixin i mantinguin la capacitat de sorprendre’s i sentir curiositat, que tants adults semblen haver perdut.

La recerca en neurociència demostra que el procés d’aprenentatge és molt més efectiu i ric quan es combina la calidesa humana, elements de sorpresa i cooperació. Les emocions, diuen els experts, són essencials. El desenvolupament de la intel·ligència emocional ha estat clau en l’àmbit educatiu. S’ha comprovat que un aprenentatge neutre, sense emocions, esdevé poc durador i superficial. Segons estudis recents, la serotonina està relacionada amb l’estat d’ànim i l’activitat cortical. Quan ens sentim bé, som persones més efectives, cooperants, empàtiques, resolutives i un llarg etcètera, perquè la diversió encoratja la motivació i el rendiment de molts alumnes. Quan ens sentim alegres, disminueix la por i som més flexibles i creatius.

El llibre també avala els beneficis del son. «La incidència del son sobre l’atenció i la memòria és inqüestionable», diuen els autors. Està demostrat que, quan dormim, la capacitat per respondre als estímuls exteriors es veu minvada; això no obstant, el nostre cervell segueix estant actiu. Els estudis posen de manifest que, mitjançant el son, es millora la integració i consolidació de la memòria implícita o procedimental, la que fa referència als records inconscients, que és la que utilitzem, per exemple, per memoritzar les normes ortogràfiques o les operacions aritmètiques. Diverses recerques confirmen la importància del son després de l’aprenentatge, però s’ha demostrat, també, que és imprescindible haver dormit bé amb anterioritat a l’estudi, perquè el son reparador prepara el cervell per a un aprenentatge òptim.

L’obra desmenteix que la pràctica de moviments corporals simples que promouen la gimnàstica cerebral (brain gym) millori l’aprenentatge, o que escoltar Mozart ens faci més intel·ligents. Posen també en dubte que l’alumne aprengui millor quan la informació que rep s’adapta al seu estil d’aprenentatge preferit: auditiu, visual o cenestèsic. Asseguren que no es tracta de detectar la modalitat sensorial que s’adapti més bé a l’aprenentatge de l’alumne, sinó que cal recórrer als millors materials de què disposem per a cada matèria. De manera que serà més efectiu combinar estils i estratègies pedagògiques en què intervinguin diferents estímuls sensorials i que afavoreixin la interconnectivitat entre les diferents regions cerebrals.

També s’havia dit que cal ensenyar els nens segons el seu hemisferi cerebral predominant. El llibre posa en entredit que els dos hemisferis cerebrals treballin de manera independent i que els alumnes es puguin classificar en funció d’això. Els autors són contundents: les activitats d’aprenentatge a l’aula requereixen la integració necessària d’informació entre l’hemisferi esquerre i el dret, perquè els hemisferis no estan aïllats l’un de l’altre. Tampoc és cert que tan sols emprem un 10 % del cervell. La neurociència ha demostrat que en la realització de tasques usem el 100 % de la capacitat cerebral.

En defensa del poder de la imaginació, els autors asseguren que és una eina valuosíssima, que genera canvis biològics, emocionals i conductuals en els alumnes. Des que naixem, la imaginació ens acompanya i ens ajuda a potenciar un bon desenvolupament de les nostres competències, la nostra qualitat de vida i el nostre aprenentatge. La creativitat necessita la inspiració de la imaginació. «La falta de creativitat crea rigidesa mental i inadaptació als canvis. És antievolutiu reprimir-la o ignorar-la. L’educació ha d’anar en aquesta línia, i no a l’inrevés», asseguren els experts.

Anna Forés (Barcelona, 1966) és doctora en Filosofia i Ciències de l’Educació i llicenciada en Pedagogia per la Universitat de Barcelona. És professora del Departament de Didàctica i Organització Educativa de la Universitat de Barcelona i ha estat delegada del rector per a les relacions universitat-societat de la Facultat d’Educació i vicedegana de doctorat de la Facultat de Pedagogia, així com coordinadora del programa Educació i Societat de la Universitat de l’Experiència. És membre del Grup de Recerca Consolidat d’Entorns i Materials per a l’Aprenentatge de l’Institut de Ciències de l’Educació, i del Grup d’Innovació Docent Indaga’t. Entre els seus llibres destaquen: Teatro de la mente y las metáforas educativas: la didáctica en la educación social, Didáctica universitaria en entornos virtuales de enseñanza-aprendizaje, E-mociones: comunicar y educar a través de la red, La resiliencia: crecer desde la adversidad, La asertividad. Para gente extraordinaria, i Descubrir la neurodidáctica: aprender desde, en y para la vida.

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al flickr de la Universitat de Barcelona
Membre de: Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona