Investigadors de lʼAQR-Lab: «Lʼaugment de la desigualtat salarial és un fenomen generalitzat a la UE»

Entre els resultats principals de lʼestudi destaca lʼaugment de la desigualtat salarial a dos terços dels països estudiats entre el 2006 i el 2011. Sʼhi podria observar cap patró comú?

Vicente Royuela (VR): Els nivells de desigualtat a Europa no són pas homogenis i fins i tot es pot parlar de models. Així, alguns països nòrdics i Suïssa tenen nivells de desigualtat baixos. En alguns països (França, Itàlia, Eslovènia i altres) la desigualtat va de bracet de taxes dʼatur baixes, mentre que en dʼaltres, com ara Alemanya, Àustria, Grècia o Espanya, la desigualtat és més elevada per aspectes relatius al desenvolupament. Finalment, al Regne Unit, Irlanda i Holanda la desigualtat salarial és més elevada com a conseqüència dʼuna proporció més gran de treballadors a temps parcial. Així doncs, podem parlar dʼuna elevada heterogeneïtat i només dʼalguns patrons clars. Aquesta mateixa diversitat la trobem en lʼevolució recent de la desigualtat salarial a Europa.

Enrique López Bazo (EL): Aquest és un dels aspectes diguem-ne curiosos dels resultats de l'estudi, atès que l'augment de la desigualtat salarial es produeix tant en les economies europees més desenvolupades (Dinamarca, el Regne Unit, Àustria, França i fins i tot els països nòrdics) com en algunes de les de nivell de desenvolupament més baix (com Bulgària i Letònia). Aquesta circumstància corroboraria la idea que l'augment en la desigualtat és un fenomen generalitzat, més enllà que la magnitud concreta depengui d'algunes circumstàncies específiques de cada economia, com el sistema de benestar i el marc institucional, per exemple, del seu mercat laboral. Llavors, podem deduir que fenòmens com ara la globalització i l'impacte del canvi tecnològic sobre el mercat laboral estan tenint un impacte generalitzat que, en tot cas, pot ser modulat per circumstàncies internes de cada economia. D'altra banda, el nostre estudi també revela que la desigualtat salarial va disminuir lleugerament en alguns països de la UE i, en aquest cas, sí que sembla que hi ha certa homogeneïtat, atès que, amb l'excepció de Luxemburg i Itàlia, es tracta d'economies europees amb baix nivell de desenvolupament.

Espanya ha sigut un dels països on ha augmentat més la desigualtat d'ingressos anuals. Per què hi ha hagut aquest augment?

Raül Ramos (RR): El motiu principal és que aquí la crisi ha tingut un impacte més fort en la destrucció dʼocupació. De fet, la causa principal de lʼaugment de la desigualtat a Espanya ha estat la pèrdua de llocs de treball. Tot i així, i aquest és un tema que no tractem al nostre estudi però que sʼapunta en altres recerques recents, quan un aturat troba una feina nova, aquesta té un caràcter temporal i el sou que percep és substancialment inferior al que rebia a la feina anterior. De fet, els salaris representen al voltant del 60 % dels ingressos.

EL: Així mateix, en els últims anys ha augmentat el nombre de contractes a temps parcial. Per tant, encara que no hi hagués diferències en el salari per hora treballada entre empleats a temps complet i a temps parcial, per la diferència en el nombre dʼhores treballades ja hi ha un augment de les diferències salarials entre els dos tipus de treballadors.

VR: En tot cas, sʼha de recordar que la destrucció de llocs de treball sʼha centrat en ocupacions de menys valor afegit, i això ha fet que observem un fenomen curiós, com és que la desigualtat en salaris per hora treballada ha caigut amb la crisi o que la proporció de llocs de treball amb salaris baixos també ha caigut.

Un altre aspecte que es reflecteix a lʼestudi és la disminució del poder adquisitiu. Quina rellevància té aquest indicador en la situació a Espanya? I a lʼhora dʼanalitzar la situació de la ciutadania? 

RR: Sense cap mena de dubte, la pèrdua de poder adquisitiu derivat de la caiguda dels salaris reals durant la darrera part del període dʼestudi té un impacte clar sobre la capacitat de consum de les famílies i, per tant, representa un fre important per a la recuperació econòmica. A més, les famílies que podrien mantenir cert nivell de consum —perquè han conservat els llocs de treball— no han perdut la por de perdre la feina i prefereixen mantenir un nivell dʼestalvi elevat. Fins que la situació al mercat de treball no millori substancialment, la millora de lʼeconomia només pot passar per augmentar les exportacions.

VR: No obstant això, actualment estem veient una disminució dels nivells de preus, això que els economistes en diuen deflació. Davant una congelació salarial, una baixada de preus fa pujar el poder adquisitiu, però pot representar riscos addicionals, com ara un augment del pes del deute sobre lʼeconomia en el seu conjunt.

Dʼaltra banda, sorprèn que la desigualtat salarial sʼhagi reduït en països com Portugal o Grècia, molt afectats per la crisi. Com sʼexplica això?

RR: Aquest ha estat precisament un dels efectes que han tingut les polítiques dʼausteritat i la devaluació salarial que sʼha dut a terme en aquests dos països. Lʼajust ha estat tan important que ha afectat en més o menys mesura tots els treballadors, però amb més intensitat  els que tenien sous més elevats i, per tant, les diferències sʼhan reduït.

EL: Així mateix, la recessió i els processos dʼajust en aquests països han expulsat del mercat els treballadors més febles, per exemple els que tenien un nivell de qualificació menor, que eren els que se situaven en la franja de salaris més baixos. L'efecte d'aquesta expulsió és el de comprimir la distribució salarial, amb la consegüent disminució de la desigualtat.

Quin és el resultat que més us ha sorprès de lʼestudi?

RR: El resultat més sorprenent és que, si ho mirem des de la perspectiva contrària a la que comentàvem abans, a un terç dels estats membres la desigualtat sʼha reduït tot i la crisi.

EL: Però, tal com acabem de dir, no hem de valorar positivament aquesta reducció de la desigualtat, ja que no sembla que s'hagi produït perquè els treballadors amb salaris més baixos hagin augmentat la seva remuneració, sinó perquè molts dels treballadors amb salaris mitjans i elevats han patit retallades, i alhora bona part d'aquests treballadors amb salaris baixos han perdut la feina. I aquí és on se situa el repte de l'economia europea en general i la dels països més vulnerables en particular: la de ser capaços de sortir de la recessió generant ocupació i que sigui de qualitat. I per això, l'aposta per les activitats d'alt valor afegit, per la innovació i la formació és fonamental.

VR: Un altre aspecte, que malgrat que es pot explicar no deixa de sobtar, és el fet que els salaris mínims sʼhan revalorat respecte al conjunt dels salaris a causa de la caiguda del nivell salarial general i al manteniment dels salaris mínims.

Salaris menys baixos per als treballadors menys qualificats

A lʼestudi sʼhi esmenta la influència de la globalització i el canvi tecnològic en la desigualtat. En podeu posar algun exemple? En quina mesura això afecta el cas espanyol?

EL: Sens dubte, són dos fenòmens fonamentals per entendre l'evolució de la desigualtat en general i la desigualtat de salaris en particular. Entre altres coses, la globalització fa que les empreses es plantegin els seus processos productius a escala mundial. Per exemple, quan decideixen si estableixen les seves plantes de producció a Europa o en qualsevol altre lloc del món. Això els dóna un marge de maniobra que enforteix la seva posició a l'hora de negociar les condicions laborals. Un resultat d'això pot ser la introducció d'escales salarials duals. Però, a més, les empreses situades, per exemple, a Espanya competeixen amb altres empreses que produeixen en llocs amb costos laborals molt més baixos, i això limita molt el seu marge de maniobra. Davant d'aquesta situació, si una empresa espanyola no pot competir a través de lʼaugment de la productivitat només li queda fer-ho a través de baixades salarials.

D'altra banda, la innovació tecnològica afavoreix els treballadors qualificats, ja que estan capacitats per fer servir aquesta innovació (innovació i treball altament qualificats són complementaris). I en moltes ocasions, la tecnologia substitueix tasques rutinàries realitzades pels treballadors menys formats. La conseqüència de tot plegat és un augment del salari dels treballadors més formats i una disminució del dels menys qualificats, cosa que incrementa la desigualtat salarial. De fet, tot apunta que els avenços tecnològics estan substituint treballadors que fan tasques rutinàries en les activitats industrials i en alguns serveis, que tendeixen a ser els que perceben salaris mitjans, i això desemboca en la polarització de la distribució salarial (treballadors amb salaris elevats i amb salaris baixos).

Quines mesures heu identificat als països més igualitaris? És factible la translació dʼalgunes dʼaquestes polítiques dʼaltres països al context espanyol?

RR: Lʼestudi posa de manifest tant la importància del salari mínim com de la manera en què sʼorganitza la negociació col·lectiva a lʼhora de fixar els salaris. Als  països on hi ha un nivell salarial mínim, la desigualtat és menor (sobretot en la part baixa de la distribució). El paper de la negociació col·lectiva no és tan clar, però als estats amb estructures més centralitzades la desigualtat augmenta. Finalment, als estats on els sindicats tenen un paper més fort, la desigualtat és més baixa.

VR: Moltes dʼaquestes mesures, però, poden ser contraproduents en el cas que frenin la creació dʼocupació, com pot ser el cas de lʼestabliment dʼun salari mínim excessiu. Nombrosos estudis identifiquen la inversió en educació com un exemple clar de cercle virtuós en què es pot augmentar lʼocupació i al mateix temps reduir la desigualtat salarial.

Aquest és el segon treball que feu per al Parlament Europeu. Com influeixen aquests tipus de treballs en la definició de polítiques?

Jordi Suriñach: Tant el treball previ com aquest han estat presentats als parlamentaris europeus. Són informes que ells mateixos demanen per poder fer-se una opinió fonamentada i poder prendre mesures polítiques. Per tant, no són treballs decisoris, però sí que ajuden en el procés.

En concret, el primer estudi que vam elaborar va servir per assessorar el Parlament Europeu per analitzar les prediccions macroeconòmiques utilitzades pels països comparant-les amb les de la Comissió Europea, així com analitzar el paper que tenen els Parlaments nacionals en els dissenys dels programes, i finalment, el grau de compliment dels països del Programa nacional de reformes i dʼestabilitat recomanat.

Aquest tipus de treballs, encarregats també per les direccions generals de la Comissió Europea, són molt més concrets i dʼaplicació que els programes de recerca tipus Horitzó 2020 o el 7è Programa marc de la UE, que tenen una aplicabilitat a més llarg termini. De tota manera, a lʼHoritzó 2020, aquesta vessant dʼimpacte immediat sʼha vist reforçat i és més rellevant.