Maria Rosa Buxarrais, sobre la conciliació: «Fins que no hi hagi una demanda social contundent, no es farà un canvi en aquesta direcció»
Aquest dimarts, 27 de gener, a les 19 h, es presentarà el llibre La conciliación familiar, laboral, social y personal: una cuestión ética a la llibreria Documenta (Pau Claris, 144. Barcelona). Les editores i coautores del llibre —Maria Rosa Buxarrais, catedràtica dʼEducació Moral de la UB, i Marta Burguet, professora de Pedagogia de la mateixa Universitat— participaran en aquest acte, que presentarà Anna Mercadé, directora de lʼObservatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona.
La llibreria Documenta ha acollit, a partir del mes de gener, el fons editorial de la Universitat de Barcelona; dʼaquesta manera, se suma a la llista de llibreries de referència amb què treballa Publicacions i Edicions de la UB. Llibreria emblemàtica fundada el 1975 per Josep Cots i Ramon Planas, especialitzada en humanitats, sʼha traslladat recentment al carrer de Pau Claris, al cor de lʼEixample, després de més de quaranta anys de tenir la seu al carrer del Cardenal Casañas.
Parlem en aquesta entrevista amb Maria Rosa Buxarrais i Marta Burguet, coautores del volum, que ens expliquen les claus de la seva obra.
Aquest dimarts, 27 de gener, a les 19 h, es presentarà el llibre La conciliación familiar, laboral, social y personal: una cuestión ética a la llibreria Documenta (Pau Claris, 144. Barcelona). Les editores i coautores del llibre —Maria Rosa Buxarrais, catedràtica dʼEducació Moral de la UB, i Marta Burguet, professora de Pedagogia de la mateixa Universitat— participaran en aquest acte, que presentarà Anna Mercadé, directora de lʼObservatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona.
La llibreria Documenta ha acollit, a partir del mes de gener, el fons editorial de la Universitat de Barcelona; dʼaquesta manera, se suma a la llista de llibreries de referència amb què treballa Publicacions i Edicions de la UB. Llibreria emblemàtica fundada el 1975 per Josep Cots i Ramon Planas, especialitzada en humanitats, sʼha traslladat recentment al carrer de Pau Claris, al cor de lʼEixample, després de més de quaranta anys de tenir la seu al carrer del Cardenal Casañas.
Parlem en aquesta entrevista amb Maria Rosa Buxarrais i Marta Burguet, coautores del volum, que ens expliquen les claus de la seva obra.
El llibre evidencia la necessitat dʼordenar primer la vida personal abans dʼintentar conciliar tota la resta. Malgrat tot, el paper de les polítiques públiques al voltant de la conciliació continua sent prou important. Quin paper haurien de tenir aquestes polítiques públiques? Creu que són eficients per resoldre el problema?
Certament, les polítiques públiques també podrien prioritzar que les persones es preocupin per organitzar-se la vida personal, mirant de facilitar que la gestió de temps i dʼespais familiars o compartits no recaigui sempre sobre les mateixes persones. Tot i així, es tracta de responsabilitats compartides: dʼuna banda, les que sʼhan dʼassumir en lʼàmbit personal, que ningú no pot gestionar per un mateix i que, en definitiva, són les que fan créixer personalment i col·lectivament, i dʼaltra banda, les que són competència pública, per tal de prioritzar i permetre que la ciutadania pugui emprendre la seva vida de manera responsable, autònoma i adulta.
Posem per cas, a les llars on ningú no es fa càrrec de les qüestions compartides (tant si és omplir la nevera com si és tenir la roba neta), probablement sʼhi educaran ciutadans amb poca capacitat per gestionar la vida compartida amb els altres, i els afers de la col·lectivitat; de manera que sʼafavorirà que només sʼocupin dels interessos personals i oblidin els afers comuns.
Ens consta, però, que actualment, hi ha iniciatives per dur a terme una reforma horària que permeti disposar de temps per fer activitats diverses, dels diferents àmbits que es tracten al llibre.
La manca de conciliació és conseqüència dels ritmes de la vida que comporta la modernitat, o dʼuna educació ètica deficient?
De totes dues coses. Dʼuna banda, el ritme actual ho fa força difícil, no només pel temps sinó també pels espais. Recordem que conciliar és qüestió de gestionar espais i temps. Per això, la conciliació és molt més complexa a les zones urbanes que al món rural. Així com a les grans urbs famílies molt nuclears tendeixen a viure en espais reduïts, a la zona rural sovint els espais són molt més amplis i compartits per unitats familiars més extenses. Tot això determina molt la conciliació. Però, alhora, és una problemàtica que correspon al terreny dels valors i pertany a la competència ètica.
També hem de tenir present la qüestió del gènere associada a les tasques domèstiques i de cura dels altres. El repartiment de tasques a la llar continua sent desigual, en benefici dels homes, que, en termes generals, se nʼocupen menys i tenen més temps per fer activitats de caràcter social, com per exemple, la participació associativa i política.
Considera la conciliació un principi ètic que ha de ser après i assimilat. Com ho faria possible?
Els valors i els comportaments ètics sʼaprenen més a partir de models que sʼimiten, i per contagi, que no pas per grans discursos i paraules. Hi fa més veure que els adults del nucli familiar renten, netegen i fan espai a les seves agendes per tenir temps per a ells mateixos, per a la neteja dels espais familiars i per als altres (pares, fills o persones que ho necessitin), que no pas el que diguin als seus fills sobre què cal fer.
Creu que hi ha una manca de sensibilitat social o política respecte dʼaquest tema? Per què?
Sí, cada dia topem amb una manca de sensibilitat ciutadana —no només a escala política—, i una manca de consciència personal i col·lectiva. No sʼentén que en alguns contextos laborals sʼhi faci més atenció —com ara en el món educatiu o mèdic, que en general tenen una sensibilitat social més alta—, i que, per contra, en entorns professionals de nivell elevat, o bé en el món del comerç i dels serveis del tercer sector, no es tingui gaire en compte.
Cal tenir present que al món rural la dedicació a les feines de la pagesia sempre ha suposat una quantitat innombrable dʼhores, i no ha anat en detriment de la gestió de la llar o de la cura dels membres de la unitat familiar, sinó que més aviat aquestes tasques sʼhan compartit entre tots, grans i petits, que les assumien conjuntament com una forma també de convivència.
I en molts països sʼha comprovat que la conciliació és una variable que comporta molts beneficis, entre els quals hi ha el benestar de les persones. Fins que no hi hagi una demanda social contundent, no es farà un canvi en aquesta direcció.