La Barcelona ferida del 38, documental i debat a la Sala Gran de Filosofia
El Seminari de Filosofia Política de la Universitat de Barcelona organitza el dijous 11 de febrer una jornada dedicada als bombardejos de lʼaviació italiana sobre Barcelona durant la Guerra Civil espanyola, amb lʼobjectiu de mantenir viva la memòria sobre un dels episodis més durs que ha viscut la ciutat. Lʼacte, que tindrà lloc a partir de les 18 hores a la Sala Gran de la Facultat (Montalegre, 6, 4a planta), consistirà en la projecció del documental de la periodista Mònica Uriel Barcellona ferita aperta i un debat posterior obert al públic assistent. Hi participaran la mateixa Uriel, lʼhistoriador Pelai Pagès, i Alfons Cánovas, víctima dels bombardejos. Els presentadors de lʼacte seran els professors de la Universitat de Barcelona José Manuel Bermudo i Antonio Alegre.
El Seminari de Filosofia Política de la Universitat de Barcelona organitza el dijous 11 de febrer una jornada dedicada als bombardejos de lʼaviació italiana sobre Barcelona durant la Guerra Civil espanyola, amb lʼobjectiu de mantenir viva la memòria sobre un dels episodis més durs que ha viscut la ciutat. Lʼacte, que tindrà lloc a partir de les 18 hores a la Sala Gran de la Facultat (Montalegre, 6, 4a planta), consistirà en la projecció del documental de la periodista Mònica Uriel Barcellona ferita aperta i un debat posterior obert al públic assistent. Hi participaran la mateixa Uriel, lʼhistoriador Pelai Pagès, i Alfons Cánovas, víctima dels bombardejos. Els presentadors de lʼacte seran els professors de la Universitat de Barcelona José Manuel Bermudo i Antonio Alegre.
Barcellona ferita aperta relata els bombardejos de lʼAviació Legionària italiana sobre la ciutat durant la Guerra Civil. Van ser els primers bombardejos de saturació de la història i els segons, després dels de Gernika, en nombre de morts en una sola incursió: 2.500, un miler dels quals tan sols en tres dies, els 16, 17 i 18 de març del 38.
Ordenats personalment per Mussolini, amb lʼexpressió martellamento diluito nel tempo, els bombardejos del 38 van ser una manera estudiada de sembrar el terror i massacrar a poc a poc els habitants de la ciutat i les seves fonts de subsistència.
El documental dʼUriel aporta també dades poc conegudes encara dʼaquell episodi, com ara documents oficials que demostren que la Itàlia democràtica va continuar rebent diners dʼEspanya per la seva participació en la guerra. Lʼany 2013, lʼAudiència de Barcelona va admetre a tràmit una querella contra els pilots italians que van participar en els bombardejos. Les víctimes, per la seva part, encara esperen que Itàlia demani perdó per aquests fets.