Notícies

Inici  >  Notícies > Realitat virtual per analitzar la presa de decisions dels metges d’atenció...

Realitat virtual per analitzar la presa de decisions dels metges d’atenció primària en situacions d’estrès

Aquesta tecnologia es podria fer servir en la formació dels facultatius

Aquesta tecnologia es podria fer servir en la formació dels facultatius

19/02/2016

Recerca

Un equip interdisciplinari de la Universitat de Barcelona i de la University College de Londres (UCL) ha utilitzat la realitat virtual per analitzar la resposta en situacions d’estrès d’un grup de metges d’atenció primària, tant sèniors com en formació. En l’experiment, publicat a la revista científica PLOS ONE, els vint-i-un participants havien de tractar amb pacients que exigien que se’ls receptessin antibiòtics, encara que els seus símptomes no feien necessari l’ús d’aquests medicaments. Els resultats preliminars semblen indicar que els metges amb més experiència resisteixen millor les demandes dels pacients. Segons els investigadors, aquests entorns de realitat virtual podrien ser útils en la formació de metges i altres professionals per aprendre a gestionar aquest tipus de situacions.

 

El problema de l’ús inadequat dels antibiòtics

 

El treball, que han dirigit Mel Slater, investigador ICREA del Grup de Recerca Entorns Virtuals en Neurociències i Tecnologia Experimental (Event Lab) de la Universitat de Barcelona, i Sylvie Delacroix (UCL), tenia un doble objectiu. D’una banda, examinar la resposta dels facultatius a l’entorn virtual i, d’una altra, comprovar la reacció de metges experimentats i en formació davant les demandes dels pacients respecte a la prescripció d’antibiòtics. L’ús inadequat i el consum abusiu d’aquest tipus de fàrmacs és una de les causes que perdin eficàcia per tractar les infeccions. Dades recents del Centre Europeu per al Control i Prevenció de Malalties i l’Agència Europea de Medicaments permeten estimar que cada any moren a Europa 25.000 persones com a conseqüència directa d’infeccions per bacteris multiresistents als antibiòtics.

 

 

La majoria dels estudis sobre el comportament dels metges en relació amb les prescripcions es basen en enquestes i entrevistes als mateixos facultatius o als pacients, amb les limitacions que presenta aquest tipus d’investigació. Més de vint-i-cinc anys de recerca en realitat virtual han demostrat que les persones tendeixen a respondre de manera realista als esdeveniments i situacions virtuals; per la qual cosa pot ser útil dur a terme aquest tipus d’estudis per analitzar el comportament dels metges en una situació tan rellevant com la prescripció d’antibiòtics», explica Mel Slater.

 

L’experiment ha consistit a col·locar els participants, gràcies a unes ulleres de realitat virtual immersiva, en una sala de consulta virtual en la qual entren una mare d’uns seixanta anys i la seva filla. La mare comença a queixar-se de mal de coll i una mica de tos, mentre la filla explica que la seva mare tenia els mateixos símptomes un any enrere i que van desaparèixer després de prendre antibiòtics. Tota la simptomatologia de la pacient indica que es tracta d’un virus, davant els quals els antibiòtics no serien efectius; per la qual cosa els participants suggereixen un altre tipus de remei. Davant d’aquesta prescripció, el personatge virtual de la filla s’enutja cada vegada més i acusa el metge de no prescriure els antibiòtics a causa de les retallades sanitàries i perquè ningú es preocupa de les persones grans.

 

La prescripció final dels participants va ser diferent segons la seva experiència laboral. Dels nou metges en formació que van participar en l’estudi, vuit van prescriure els antibiòtics al pacient; mentre que dels dotze metges de capçalera sèniors, només ho van fer set. «Encara que els resultats són preliminars, i fan falta més estudis per comprovar aquesta relació, el treball apunta que els doctors amb més experiència serien menys propensos a prescriure antibiòtics davant la pressió del pacient. No obstant això, més eloqüent que les estadístiques va ser el grau d’estrès exhibit pels participants durant el cara a cara amb els pacients, encara que els personatges i la situació eren completament virtuals», recorda Mel Slater.

 

Un canvi en la formació dels facultatius

 

El llenguatge corporal durant l’experiment, igual que els comentaris posteriors dels participants respecte a la sensació de realitat viscuda en l’entorn virtual, fan que els investigadors de l’estudi proposin aplicar aquest tipus d’escenaris a la formació de metges. «La idea que els professionals poden experimentar aquest tipus de dilemes ètics en la realitat virtual abans d’enfrontar-s’hi a la consulta real podria donar lloc a un canvi profund en la seva educació i formació», conclou Mel.

Referència de l’article:

 

 

Pan, X.; Slater, M.; Beacco, A.; Navarro, X.; Bellido Rivas, A. I.; Swapp, D.; Hale, J.; Forbes, P.; Denvir, C.; Hamilton, A. F. d. C., i Delacroix, S. (2016). «The responses of medical general practitioners to unreasonable patient demand for antibiotics - A study of medical ethics using immersive virtual reality», PLOS ONE, febrer de 2016. Doi: 10.1371/journal.pone.0146837

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al flickr de la Universitat de Barcelona
Membre de: Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona