LʼObservatori Europeu de Memòries i lʼAjuntament de Barcelona posen a debat les memòries incòmodes de la ciutat

El Seminari Internacional «Memòria, arquitectura i espai públic» està organitzat conjuntament per la UB, a través del màster de Disseny Urbà: Art, Ciutat, Societat, l’Escola Nacional Superior d’Arquitectura de Lió i el Centre Max Weber.
El Seminari Internacional «Memòria, arquitectura i espai públic» està organitzat conjuntament per la UB, a través del màster de Disseny Urbà: Art, Ciutat, Societat, l’Escola Nacional Superior d’Arquitectura de Lió i el Centre Max Weber.
Acadèmic
(07/03/2016)

En el marc de les activitats organitzades a Barcelona durant el Seminari Internacional «Memòria, arquitectura i espai públic», lʼObservatori Europeu de Memòries, de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona, i el Comissionat de Programes de Memòria de lʼAjuntament de Barcelona promouran el debat i la reflexió a lʼentorn del tractament que mereixen a lʼespai públic personatges històrics vinculats a lʼesclavisme —com és el cas de la plaça i el monument dʼAntonio López—, i destacaran la necessitat dʼampliar la perspectiva de gènere en el tractament de la memòria col·lectiva a la ciutat. El seminari tindrà lloc entre els dies 8 i 13 de març a Barcelona i Lió, i està organitzat en col·laboració amb lʼAjuntament de Barcelona, el màster de Disseny Urbà: Art, Ciutat, Societat (Universitat de Barcelona), lʼEscola Nacional Superior dʼArquitectura de Lió i el Centre Max Weber.

El Seminari Internacional «Memòria, arquitectura i espai públic» està organitzat conjuntament per la UB, a través del màster de Disseny Urbà: Art, Ciutat, Societat, l’Escola Nacional Superior d’Arquitectura de Lió i el Centre Max Weber.
El Seminari Internacional «Memòria, arquitectura i espai públic» està organitzat conjuntament per la UB, a través del màster de Disseny Urbà: Art, Ciutat, Societat, l’Escola Nacional Superior d’Arquitectura de Lió i el Centre Max Weber.
Acadèmic
07/03/2016

En el marc de les activitats organitzades a Barcelona durant el Seminari Internacional «Memòria, arquitectura i espai públic», lʼObservatori Europeu de Memòries, de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona, i el Comissionat de Programes de Memòria de lʼAjuntament de Barcelona promouran el debat i la reflexió a lʼentorn del tractament que mereixen a lʼespai públic personatges històrics vinculats a lʼesclavisme —com és el cas de la plaça i el monument dʼAntonio López—, i destacaran la necessitat dʼampliar la perspectiva de gènere en el tractament de la memòria col·lectiva a la ciutat. El seminari tindrà lloc entre els dies 8 i 13 de març a Barcelona i Lió, i està organitzat en col·laboració amb lʼAjuntament de Barcelona, el màster de Disseny Urbà: Art, Ciutat, Societat (Universitat de Barcelona), lʼEscola Nacional Superior dʼArquitectura de Lió i el Centre Max Weber.

Entre els participants en aquesta activitat acadèmica destaca lʼarquitecte Julian Bonder, professor de la Universitat Roger Williams, que va dissenyar amb Krzysztof Wodiczko (Wodiczko + Bonder) el Memorial de lʼAbolició de lʼEsclavisme a Nantes. Durant la seva estada com a professor visitant, Bonder participarà en algunes activitats obertes al públic i que tenen com a objectiu promoure el debat a lʼentorn dels monuments de memòria col·lectiva a lʼespai de les ciutats. A Barcelona, aquestes activitats donen el tret de sortida al procés participatiu que el govern vol dur a terme per actuar a la plaça dʼAntonio López.

El dia 8 de març al matí es farà la presentació de la ruta guiada «Lʼherència de lʼesclavatge a Barcelona», organitzada per lʼObservatori Europeu de Memòries i lʼAjuntament de Barcelona en col·laboració amb lʼAssociació Conèixer Història. La ruta començarà a les 9.30 h, a la Gran Via de Les Corts Catalanes amb rambla de Catalunya, al peu del monument a Joan Güell, i finalitzarà a les 11.30 h a la plaça dʼAntonio López.

Posteriorment, el mateix dia 8, a les 12.30 h, està prevista una visita a lʼespai que va ocupar lʼantiga Presó de Dones de les Corts, un dels principals llocs de repressió franquista a Barcelona. En aquest espai, la Plataforma per al Futur Monument de la Presó de Dones de les Corts organitza, amb motiu del Dia de Internacional de les Dones, un acte de difusió del procés participatiu vinculat a la recuperació de la memòria dʼaquesta institució, desapareguda lʼany 1955.

A la tarda, Julian Bonder participarà en la taula rodona «Espai públic, gènere i memòria», juntament amb les arquitectes Zaida Muixí i Olga Tarrasó; la historiadora de lʼart Carme Grandas; el comissionat de Programes de Memòria de lʼAjuntament de Barcelona, Ricard Vinyes, i el regidor dʼHabitatge de Barcelona, Josep Maria Montaner. El debat el moderarà la professora de Belles Arts de la Universitat de Barcelona Núria Ricart, i el presentarà lʼhistoriador Jordi Guixé, director de lʼObservatori Europeu de Memòries.

Lʼobjectiu dʼaquesta activitat, que tindrà lloc a les 17 h a Ca lʼArdiaca, és reflexionar al voltant de la dimensió de la memòria en lʼespai públic de la ciutat i afegir la perspectiva de gènere al debat, destacant els punts de vista de dones arquitectes, urbanistes i historiadores i posant en evidència els dèficits memorials i de gènere a lʼespai públic

El dia 9 de març, Julian Bonder pronunciarà la conferència «Treballs sobre la memòria», centrada en lʼexperiència de projectar el Memorial de lʼAbolició de lʼEsclavisme a Nantes en col·laboració amb lʼartista Krzysztof Wodiczko. Durant la seva intervenció, destacarà el paper de lʼarquitecte en la transformació ètica de lʼespai públic i en la creació dʼespais que emmarquen lʼexperiència humana, la vida i la recerca dʼun futur millor.

El Seminari Internacional «Memòria, arquitectura i espai públic» segueix entre els dies 10 i 13 de març a Lió, on estan previstes, entre altres activitats, una visita a la Presó de Montluc —reconvertida lʼany 2009 en espai memorial nacional— i a espais secrets de la resistència.

Per a més informació, consulteu el programa annex, també disponible a www.europeanmemories.net.