Quan la passió per la llengua i la cultura catalanes travessa les fronteres

Ralph Alexander Meixner.
Ralph Alexander Meixner.
Cultura
(22/07/2016)

Han vingut de més de deu països dʼarreu del món, des de Cuba fins a Israel, passant pel Regne Unit o Sèrbia. Tots ells han estudiat català prèviament i volen aprofundir el coneixement de la llengua i de la cultura catalanes. Alguns ja havien visitat Barcelona, dʼaltres no. Participen en lʼEstada Lingüística dʼEstiu 2016 organitzada per lʼInstitut Ramon Llull en col·laboració amb els Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona, que va començar el dia 13 de juliol i dura dues setmanes llargues. Fins al dia 29, a més de rebre classes de llengua i literatura catalanes i de poder participar en intercanvis lingüístics amb estudiants voluntaris de la UB, els vint-i-cinc alumnes també duen a terme un munt dʼactivitats culturals diverses. Entre dʼaltres, visitaran la Pedrera i el Parlament de Catalunya, assistiran als concerts a la fresca dʼEls Vespres, podran veure un assaig dels Castellers de Barcelona o faran un taller de cuina amb les Àvies de Sils.

Ralph Alexander Meixner.
Ralph Alexander Meixner.
Cultura
22/07/2016

Han vingut de més de deu països dʼarreu del món, des de Cuba fins a Israel, passant pel Regne Unit o Sèrbia. Tots ells han estudiat català prèviament i volen aprofundir el coneixement de la llengua i de la cultura catalanes. Alguns ja havien visitat Barcelona, dʼaltres no. Participen en lʼEstada Lingüística dʼEstiu 2016 organitzada per lʼInstitut Ramon Llull en col·laboració amb els Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona, que va començar el dia 13 de juliol i dura dues setmanes llargues. Fins al dia 29, a més de rebre classes de llengua i literatura catalanes i de poder participar en intercanvis lingüístics amb estudiants voluntaris de la UB, els vint-i-cinc alumnes també duen a terme un munt dʼactivitats culturals diverses. Entre dʼaltres, visitaran la Pedrera i el Parlament de Catalunya, assistiran als concerts a la fresca dʼEls Vespres, podran veure un assaig dels Castellers de Barcelona o faran un taller de cuina amb les Àvies de Sils.

 

Per interès, per feina, per amor o pel gust de saber català

Els participants en lʼestada tenen en comú que han fet entre 80 i 300 hores de classe de català als seus països d'origen, però les raons per les quals han decidit aprendre la llengua catalana són molt variades. Ralph Alexander Meixner, mexicà dʼorigen hongarès, sʼhi va posar per poder comunicar-se bé amb la dona del seu fill, que és de València. «Després he conegut la cultura i la gent catalana i me nʼhe enamorat», explica. De fet, actualment el fill i la jove ja no viuen a Barcelona, sinó que sʼestan a Mèxic amb ell, però en Ralph té una néta de divuit mesos i vol parlar-li en la seva llengua materna.

El cas de lʼalemany Alex Pösch és diferent. Ja havia estudiat castellà a lʼinstitut, i un cop a la universitat, on fa estudis de Lingüística, sʼha interessat pel basc i el català amb lʼobjectiu dʼanalitzar com funcionen gramàtiques diferents de lʼalemanya. Confessa que la música lʼajuda molt a lʼhora dʼaprendre llengües i que es va enamorar del català anant a concerts de grups com Mishima.

La casualitat va fer que el txec Jakub Sváb trobés un cartell a Praga ara fa cinc anys on deia: «Vols estudiar català?». La curiositat va poder amb ell i sʼhi va llençar de cap. «Tenia molt poca informació sobre la llengua catalana, però gràcies a lʼidioma he conegut aquesta cultura fantàstica», admet. Reconeix que li ha costat una mica perquè és molt diferent del txec —que no té subjuntiu ni pronoms febles—, però sentint-lo parlar ningú no ho diria.

La Mar Rojo, madrilenya, va apuntar-se a estudiar català perquè és funcionària del Congrés dels Diputats i «estava cansada dʼhaver de preguntar “¿qué ha dicho?” als diputats catalans». A més, a Barcelona hi té amics, i quan els venia a veure els caps de setmana perdia el fil en les converses de la colla. «Ara estic molt contenta i els meus fills estan encantats amb això que la seva mare parli el català, els fa molta gràcia».

El fet que a la universitat on estudiava oferissin classes gratuïtes de llengua catalana va ser suficient perquè lʼIsaías Santiago Maqueda, de Mèxic, en volgués aprendre. «Mʼagraden molt les llengües romàniques i és poc habitual que tinguis opcions de fer cursos de català al meu país, on sʼestudia més francès, portuguès o italià».

Per la seva banda, el colombià Andrés Fontecha va començar un curs de català gràcies a la comunitat catalana de Bogotà, després dʼhaver conegut uns catalans. «Érem tres o quatre nois que anàvem a les classes de la Mariona. Va ser molt bona professora i ens vam fer amics. De fet, ella ha tornat a Barcelona perquè enyorava la seva ciutat i un dia dʼaquests, aprofitant que sóc aquí, ens veurem», assegura.
 

«Lʼestada hauria de durar dos anys! No vull tornar a Mèxic»

Tots opinen unànimement que recomanarien lʼestada sense pensar-sʼho dues vegades. De fet, al grup dʼenguany hi ha dos madrilenys que repeteixen. «Hauria de durar dos anys! No vull tornar a Mèxic», diu lʼIsaías. Ell és dels pocs que no havien estat mai a Barcelona i està entusiasmat, tot i que reconeix que abans de venir ja nʼestava enamorat, gràcies al cinema i la música dʼaquí. «Recomanaria al cent per cent lʼestada, la gent és molt amable i el contacte és molt proper», reconeix també lʼAndrés.

LʼAlex destaca finalment el caràcter immersiu que té lʼestada per a ell: «A banda de totes les activitats culturals, lʼexperiència mʼestà servint molt per millorar i perfeccionar lʼidioma, perquè ara ja fa sis anys que no estudio formalment el català, i només de parlar o llegir no sʼaprèn la gramàtica correctament», assegura.