Notícies

Inici  >  Notícies > Quan Espanya dubtava de conquerir la Xina

Quan Espanya dubtava de conquerir la Xina

L’obra, de la qual se’n conserven exemplars de tres de les primeres edicions al CRAI de la Universitat de Barcelona, ha estat motiu d’una tesi doctoral llegida a la Universitat de Barcelona.

L’obra, de la qual se’n conserven exemplars de tres de les primeres edicions al CRAI de la Universitat de Barcelona, ha estat motiu d’una tesi doctoral llegida a la Universitat de Barcelona.

27/12/2016

Cultura

A la cort de Felip II, la Xina era vista com un paradís mercantil i aquest interès pel país asiàtic encara va augmentar més quan la monarquia espanyola, la més poderosa del planeta en aquell moment, es va unir amb la portuguesa, que sempre havia liderat les relacions d’Occident amb la Xina. En aquella Espanya del segle XVI, fins i tot hi havia sectors que volien emprendre una conquesta del gegant asiàtic tal com s’havia fet a les terres d’Amèrica. En aquest context, l’any 1585 apareix el llibre Historia del Gran Reino de la China, del missioner agustí Juan González de Mendoza, que va ser el llibre sobre la Xina més editat i traduït de l’època moderna. L’obra, de la qual se’n conserven exemplars de tres de les primeres edicions al CRAI de la Universitat de Barcelona, ha estat motiu d’una tesi doctoral llegida a la Universitat de Barcelona. L’autor, Diego Sola, és investigador i professor d’Història Moderna de la Facultat de Geografia i Història de la UB.

 

Sola recupera el llibre i el situa en el seu context, quan els missioners esdevenien diplomàtics i exercien tasques pròpies d’un «servei d’intel·ligència» per als monarques. L’any 1580, Juan González de Mendoza rep l’encàrrec de Felip II d’organitzar amb altres frares agustins una ambaixada destinada a l’emperador de la Xina, Wanli. Val a dir que la Xina era motiu d’interès per a la monarquia espanyola en qualitat de «paradís mercantil», des del qual el monarca es feia portar els objectes més diversos, alguns de curiosos, «com ara cadires plegables, inexistents aleshores a Europa», explica Sola.

El missioner es va començar a documentar a bastament per preparar l’ambaixada, però el viatge finalment no es va dur a terme. Aleshores, González de Mendoza va decidir aplegar tota la informació recollida en un llibre. Es dóna la paradoxa, doncs, que González de Mendoza, nascut a Espanya i ordenat frare agustí a Mèxic, va escriure una obra de referència sobre la Xina sense haver-hi estat mai. Malgrat això, «l’obra té l’interès de presentar material nou: la documentació i els testimonis orals inèdits de religiosos que havien estat al país asiàtic». En el llibre es dóna una imatge «ideal però molt versemblant» d’una Xina ben governada i amb algunes lliçons «que podien servir per a l’organització de la monarquia espanyola d’aquell temps». Quan l’obra s’allunya més de la realitat és quan tracta de la qüestió religiosa. González de Mendoza, «que no tenia prou eines d’interpretació de la filosofia i les creences xineses», defensava que «un país avançat com la Xina només podia tenir per destí la conversió al cristianisme», explica Sola.

L’objectiu de González de Mendoza quan va escriure el llibre era guanyar prestigi a la cort, influir en la política que calia adoptar des d’Espanya envers la Xina —l’autor era partidari d’establir-hi relacions comercials i una evangelització pacífica enfront els que defensaven una intervenció militar—, i defensar la tasca de l’orde dels agustins davant altres ordes religiosos, com ara els jesuïtes, amb molta més presència al continent asiàtic. L’obra va tenir fins a cinquanta edicions i reimpressions des del 1585 fins al 1625 i es va traduir a l’italià, el francès, l’anglès o l’alemany. De fet, es va convertir en un referent entre les obres sobre la Xina i va tenir incidència «especialment en el món intel·lectual», explica Sola. Això no obstant, no va servir a Mendoza per aconseguir el lloc de cronista oficial d’Índies i, fins i tot, l’autor va perdre el favor del monarca espanyol en els darrers anys de la seva vida a Amèrica.
Actualment, Diego Sola està preparant una edició crítica d’Historia del Gran Reino de la China i també ha començat a treballar en l’edició d’altres textos de missioners sobre l’Àsia que es troben als fons del CRAI de la UB.
 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al flickr de la Universitat de Barcelona
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona