Notícies

Inici  >  Notícies > Un estudi de la UB mostra la influència de la realitat virtual immersiva en...

Un estudi de la UB mostra la influència de la realitat virtual immersiva en els biaixos racials

Investigadors de la Universitat de Barcelona liderats per Mel Slater han estudiat la influència de la realitat virtual immersiva (RVI) en els biaixos racials.

Investigadors de la Universitat de Barcelona liderats per Mel Slater han estudiat la influència de la realitat virtual immersiva (RVI) en els biaixos racials.

L’estudi es va fer amb 32 dones de raça blanca que van ser assignades aleatòriament a un cos virtual de raça blanca o negra.

L’estudi es va fer amb 32 dones de raça blanca que van ser assignades aleatòriament a un cos virtual de raça blanca o negra.

Els investigadors van gravar els experiments i van analitzar el grau de mimetisme de les participants amb l’altra persona virtual.

Els investigadors van gravar els experiments i van analitzar el grau de mimetisme de les participants amb l’altra persona virtual.

18/05/2017

Recerca

Investigadors de la Universitat de Barcelona han estudiat la influència de la realitat virtual immersiva (RVI) en els biaixos racials. L’estudi, publicat a la revista PLOS ONE, ha utilitzat aquesta tecnologia per analitzar els efectes que té la immersió en un personatge virtual en les conductes automàtiques davant d’altres races. Els resultats mostren que adoptar una determinada raça virtual, independentment de la real, afecta determinats comportaments inconscients cap a personatges virtuals del mateix color de pell virtual. Segons els investigadors, aquests resultats demostren l’efecte d’aquest tipus d’experiències virtuals en la percepció, el comportament i les actituds, però a més, també obren la porta a l’ús d’aquesta tecnologia per combatre conductes racistes.

El treball l’ha liderat Mel Slater, investigador ICREA del Grup de Recerca Entorns Virtuals en Neurociències i Tecnologia Experimental (Event Lab) de la UB. També hi han participat l’expert de la UB Bernhard Spanlang i Béatrice S. Hasler, de la Sammy Ofer School of Communications d’Israel.

Posar-se virtualment en la pell de l’altre

Durant les interaccions socials, les persones s’identifiquen com a membres dels grups socials als quals pertanyen de manera espontània. Aquesta identificació, en la qual trets com la raça o el sexe són elements molt potents de pertinença a un grup, influeix en les percepcions i comportaments interpersonals. Un mètode habitual per contrarestar aquest biaix és la presa de perspectiva, que normalment requereix que les persones s’imaginin com seria, per exemple, tenir un altre color de pell o un altre sexe. En el nou treball, els investigadors han transformat aquesta presa de perspectiva mitjançant l’ús de la RVI: «En lloc de fer-los imaginar com seria ser una altra persona, hem posat els participants en la situació de "ser" aquesta altra persona», explica Mel Slater, també investigador de l’Institut de Neurociències de la UB.

L’estudi es va fer amb 32 dones de raça blanca que van ser assignades aleatòriament a un cos virtual de raça blanca o negra. Les participants, proveïdes d’unes ulleres i un vestit de realitat virtual, encarnaven l’avatar assignat i havien d’interactuar amb una altra dona virtual generada pel programa. En l’experiment, les participants havien de descriure primer una sèrie de quadres que apareixien en una paret virtual, i després escoltaven la descripció que en feia l’altra dona virtual. Cada participant va repetir l’experiment dues vegades, en setmanes diferents, però sempre amb el mateix color de pell assignat al principi. No obstant això, el color de la pell de l’avatar amb el qual compartien espai virtual va ser diferent en cada assaig.

Mimetisme com a indicador d’harmonia

Els investigadors van gravar els experiments i van analitzar el grau de mimetisme de les participants amb l’altra persona virtual. Per fer-ho, van registrar les vegades en què la participant imitava inconscientment moviments de l’altre personatge, com tocar-se la cara, posar els braços als malucs o gratar-se el braç. «Inconscientment, les participants imitaven molt més els gestos de l’altre personatge virtual quan coincidien en el color de pell virtual. Per exemple, quan la voluntària feia l’experiència amb un avatar negre, imitava en més ocasions la seva col·lega virtual negra que quan aquesta era blanca», explica Slater.

«Aquesta imitació —continua l’investigador— és important, ja que és un comportament no conscient que, segons estudis de la psicologia social, indica enteniment social. És a dir: inconscientment, tendim a imitar més les persones amb els quals estem més en harmonia».

Canvis fora de l’experiència virtual

Els investigadors assenyalen que no és possible extrapolar aquests resultats fora de la simulació virtual, ja que per poder-ho fer caldria dur a terme un seguiment dels participants que certifiqués la variació dels biaixos racials en la seva vida diària. En aquest sentit, un estudi anterior de l’Event Lab ha demostrat que encarnar un personatge virtual d’una raça diferent de la pròpia «disminueix el biaix racial almenys una setmana després de l’exposició a la realitat virtual».

Segons els investigadors, aquesta influència en les actituds implícites dels participants situa la RVI com un instrument prometedor, en el futur, per combatre el racisme en la vida quotidiana. «A mesura que es generalitzi l’ús de la realitat virtual en la societat, puc imaginar, per exemple, jocs no violents i pel·lícules interactives amb RVI en què el jugador encarna diferents cossos i rols», detalla Slater.

«Altres aplicacions possibles serien l’ús de la RVI perquè funcionaris públics, com policies, que tenen tracte directe amb el públic, visquin l’experiència de com podrien ser tractats de manera diferent en funció de la raça (virtual). Per descomptat, això seria més important en alguns països que tenen problemes racials severs que en d’altres on aquest no és un problema tan urgent», conclou l’investigador.

Article de referència:

Hasler, B. S.; Spanlang, B.; Slater, M. «Virtual race transformation reverses racial in-group bias». PLOS ONE, 12(4), abril de 2017. Doi: https://doi.org/10.1371/journal.pone.0174965

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al flickr de la Universitat de Barcelona
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona