Acció pilot per trasplantar colònies de gorgònia vermella als fons marins de les illes Medes

La gorgònia vermella (<i>Paramuricea clavata</i>) és un cnidari típic dels paisatges submarins del coral·ligen.
La gorgònia vermella (Paramuricea clavata) és un cnidari típic dels paisatges submarins del coral·ligen.
Recerca
(12/06/2017)

Un equip dʼexperts de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona i del CSIC, amb la participació dʼinstructors de diferents centres de busseig de lʼEstartit (Baix Empordà), han trasplantat als fons marins de les illes Medes prop de 400 fragments de colònies de gorgònia vermella (Paramuricea clavata).

Aquesta intervenció mediambiental, desplegada el dijous 1 de juny, va cobrir una superfície aproximada de deu metres quadrats en una zona on les gorgònies mostren unes taxes elevades de mortalitat. La iniciativa pretén contribuir tant a recuperar les poblacions de gorgònia vermella que presenten un estat de conservació deficient com a desenvolupar protocols de restauració dʼaquest hàbitat emblemàtic de la Mediterrània.
 

La gorgònia vermella (<i>Paramuricea clavata</i>) és un cnidari típic dels paisatges submarins del coral·ligen.
La gorgònia vermella (Paramuricea clavata) és un cnidari típic dels paisatges submarins del coral·ligen.
Recerca
12/06/2017

Un equip dʼexperts de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona i del CSIC, amb la participació dʼinstructors de diferents centres de busseig de lʼEstartit (Baix Empordà), han trasplantat als fons marins de les illes Medes prop de 400 fragments de colònies de gorgònia vermella (Paramuricea clavata).

Aquesta intervenció mediambiental, desplegada el dijous 1 de juny, va cobrir una superfície aproximada de deu metres quadrats en una zona on les gorgònies mostren unes taxes elevades de mortalitat. La iniciativa pretén contribuir tant a recuperar les poblacions de gorgònia vermella que presenten un estat de conservació deficient com a desenvolupar protocols de restauració dʼaquest hàbitat emblemàtic de la Mediterrània.
 

Aquesta acció pilot forma part de les activitats previstes en el projecte europeu Marine ecosystem restoration in changing European seas (MERCES) i ha estat possible gràcies a la col·laboració de la direcció del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter (Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya), la UB, el CSIC i els centres de busseig de l'Estartit.


Els investigadors Joaquim Garrabou, científic de lʼInstitut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), i Cristina Linares, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Universitat de Barcelona, coordinen les activitats de restauració dels fons dominats per gorgònies i coralls, uns hàbitats de gran complexitat estructural que afavoreixen el desenvolupament dʼuna elevada biodiversitat. De fet, aquests fons són un dels atractius principals per als milers de submarinistes que visiten les Medes cada any.

El 2011, lʼequip investigador va fer una prova de trasplantament de colònies de corall vermell (Corallium rubrum) decomissades a uns pescadors furtius. Els resultats, altament positius, han permès que les colònies trasplantades mostrin una elevada taxa de supervivència cinc anys després. La nova acció pilot amb la gorgònia vermella és un pas endavant per ampliar lʼabast de les  accions de restauració, que fins ara sʼhavien limitat a accions experimentals. «Gràcies a la col·laboració dels instructors dels centres —i en el futur, dʼaltres col·lectius—, podrem endegar projectes de restauració ambiciosos que ens permetin passar de pocs metres quadrats a diverses desenes», assenyala Joaquim Garrabou.  


Lʼèxit dʼaquesta col·laboració és un exemple per a accions futures que vulguin contribuir de manera eficaç a conservar el patrimoni natural de les Illes Medes en particular i de la costa catalana en general. Tal com explica Cristina Linares, de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, «les tècniques de restauració marina es troben en un estadi inicial i necessitem la implicació dels diferents actors si volem implementar mesures realment eficaces».


Per Ramon Siliceo, representant dels centres de busseig de l'Estartit, «la col·laboració de personal de les empreses de busseig i els investigadors demostra, una vegada més, la necessitat de treballar plegats per aconseguir un model de turisme que sigui sostenible i que tingui cura del medi ambient».


MERCES: protegir el patrimoni natural dels ecosistemes marins


En el projecte MERCES, coordinat per la Universitat Politècnica de Marche (Itàlia), també hi participen el Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) i la Universitat de Girona. Amb vint-i-vuit socis de setze països i una inversió d'uns sis milions d'euros, MERCES també ha impulsat altres accions en vuit àrees dʼestudi de la Mediterrània, incloent-hi el cap de Creus, Menorca i Còrsega. Les proves es desenvolupen en reserves marines però l'objectiu final és dissenyar uns protocols per a la restauració i aplicar-los també en zones no protegides que sovint resulten afectades per la pesca, la contaminació o el canvi climàtic. L'eficàcia de les accions de restauració se sotmetrà a avaluacions de laboratori i de camp aplicant un ampli ventall de metodologies i aproximacions (experimentació ecofisiològica, genètica de poblacions, robots submarins, etc.).

Fotografies: Joaquim Garrabou (ICM-CSIC)