Notícies

Inici  >  Notícies > La UB homenatja els investigadors amb projectes atorgats pel Consell Europeu...

La UB homenatja els investigadors amb projectes atorgats pel Consell Europeu de Recerca en el 10è aniversari d’aquest programa

Moment de l'acte amb una representació d'investigadors que han rebut ajuts de l'ERC.

Moment de l'acte amb una representació d'investigadors que han rebut ajuts de l'ERC.

Amb més de 33 milions d'euros, els ajuts de l'ERC suposen el 37 % del capital captat per la UB en projectes europeus durant el període 2007-2017, va recordar el rector, Joan Elias.

Amb més de 33 milions d'euros, els ajuts de l'ERC suposen el 37 % del capital captat per la UB en projectes europeus durant el període 2007-2017, va recordar el rector, Joan Elias.

Les convocatòries del Consell Europeu de Recerca estan pensades per a «investigadors individuals que proposen projectes en la frontera del coneixement», va explicar José Manuel Fernández de Labastida.

Les convocatòries del Consell Europeu de Recerca estan pensades per a «investigadors individuals que proposen projectes en la frontera del coneixement», va explicar José Manuel Fernández de Labastida.

23/06/2017

Institucional

Enguany se celebren deu anys del programa d’ajuts del Consell Europeu de Recerca (ERC). En aquest temps, els investigadors de la Universitat de Barcelona han aconseguit un total de vint-i-dos ajuts, al llarg de diverses convocatòries. Els ajuts, atorgats a projectes de diversos camps del coneixement, suposen més de 33 milions d'euros en total (en concret, 33.181.882 euros). Aquestes xifres representen un 37 % del capital captat per la Universitat de Barcelona en projectes europeus en el període 2007-2017. Derivats d’aquests projectes de l'ERC, la UB ha gestionat, a través de la Fundació Bosch i Gimpera, trenta-tres sol·licituds de patents i la creació d’una spin-off. La Universitat de Barcelona és la segona de l’Estat en nombre d’ajuts de l'ERC.

 

El passat 23 de juny, la Universitat de Barcelona va organitzar a l'Edifici Històric un acte de reconeixement a la tasca dels investigadors guardonats per l’ERC. En la trobada, presidida pel rector, Joan Elias, hi van participar Domènec Espriu, vicerector de Recerca, i José Manuel Fernández de Labastida, cap del Departament Científic de l’ERC, així com representants de l’actual l’equip rectoral i de l’anterior i una part dels investigadors de la UB que han rebut aquests prestigiosos ajuts al llarg d’aquests anys.

En la seva intervenció, Joan Elias va destacar que l’impacte de la recerca dels projectes ERC ha demostrat que «van ser una gran aposta», i va defensar que «la inversió en recerca hauria de ser sostinguda en el temps». Per la seva banda, Domènec Espriu va recordar que els projectes ERC de la UB «suposen prop del 10 % dels ajuts que han arribat a Catalunya», i va incidir en la idea que es vol que «la recerca sigui el senyal d’identitat de la UB».

Les convocatòries de l'ERC estan pensades per a «investigadors individuals que proposen projectes en la frontera del coneixement», va explicar José Manuel Fernández de Labastida, que també va destacar que els resultats de la recerca d’aquests projectes són «impressionants» i han permès situar l’ERC en la primera posició en el rànquing d’agències de finançament de la recerca, tant pel que fa al nombre de citacions i qualitat dels articles com pel que fa a la col·laboració internacional. Així mateix, va remarcar la «necessitat» d’incrementar el finançament de l’ERC en el nou programa marc per passar de l’1,5 % actual al 3 % del total del finançament europeu de la recerca.

Els investigadors de la UB guardonats amb projectes ERC en aquest temps són: Anna Alberni, Guillem Aromí, Carles Boix, Eva Isabel Cacho, Antonella Consiglio, Ruth de Diego, Silvia de Zordo, Roberto Emparan, David Mateos, Susana Narotzky, Daniel Prades, José Remesal, Iñaki Ruiz-Trillo, Mel Slater, Pietro Tierno, Licia Verde i Peter Wagner.

Els vint-i-dos projectes de l'ERC aconseguits per aquests disset investigadors es divideixen en diferents tipologies: Starting Grant (deu), Consolidator Grant (dues), Advanced Grant (set) i Proof of Concept (tres). A més, també hi ha tres projectes en els quals la UB figura com a soci. Les disciplines abasten des de la física i l'astrofísica fins a la psicologia, la filologia, la química, la sociologia, les geociències marines, la medicina, l'antropologia, la història i la biologia.

 

Ajuts per a investigadors excel·lents

Per Mel Slater, guardonat amb dues Advanced Grant i dues Proof of Concept, l’ERC «és un programa molt bo, ja que dona prou diners, temps suficient, i poca càrrega administrativa per als investigadors, en comparació amb altres línies de finançament de la recerca de les agències de la Comissió Europea». «A més —afirma—, es basa en l'excel·lència i ha una gran confiança en els investigadors». Slater, expert en realitat virtual, és investigador a la Facultat de Psicologia i membre de l’Institut de Neurociències de la UB.

Per la seva banda, Peter Wagner, investigador en el camp de la sociologia a la Facultat d'Economia i Empresa i guanyador d’una Advanced Grant, considera que el programa és molt «generós» i que «aquestes ajudes són molt més lliures i flexibles que d’altres». «Tens cinc anys per desenvolupar el teu projecte i crear el teu grup de recerca, i pots modificar les teves idees a mesura que sorgeixen nous coneixements», explica.

Tot i que no es pot parlar d’un perfil general dels investigadors que han rebut un projecte ERC, molts d’ells són investigadors ICREA, o provenen d’altres convocatòries com ara els programes Ramón y Cajal o Marie Curie. Respecte als investigadors que ja pertanyen a la UB, alguns han tingut altres reconeixements, com l’ICREA Acadèmia. Tal com recorda Isabel Cacho, que enguany ha començat un projecte guardonat amb una Consolidator Grant, va estar prop d’un any per pensar el projecte i un any més per escriure’l. Reconeix que rebre un ICREA Acadèmia va ser un «incentiu i un estímul» gràcies al qual va poder dedicar temps extra al projecte (atès que aquest ajut permet disminuir hores de docència). «Per a la carrera investigadora, un ajut com aquest és un abans i un després», afirma Cacho, investigadora del Grup de Recerca de Geociències Marines de la Facultat de Ciències de la Terra.

«La llibertat amb què pots treballar» és el que més valora de les ajudes de l'ERC l’investigador Daniel Prades, que té una Starting Grant i una Proof of Concept, que desenvolupa a la Facultat de Física. Prades també destaca la confiança que aquesta convocatòria diposita en l'investigador, en comparació amb altres programes «molt més finalistes i fiscalitzadors», tot i que reconeix que potser ha de ser així en alguns casos. També subratlla que en els projectes de l'ERC «planteges realment el que vols fer d’una manera honesta, no tant aquell projecte que penses que tindrà més possibilitats de ser finançat, i això et permet ser més creatiu». Es troben a faltar convocatòries com la de l’ERC, que «ha trencat l’esquema tradicional i l'èxit de la qual es veu en els indicadors», conclou Prades.

 

Projectes de gran impacte científic

Les convocatòries ERC estan dividides en tres àrees, que al seu torn es distribueixen en uns panells temàtics més especialitzats. Entre aquests últims es divideix el pressupost en funció de les sol·licituds. Després d’una primera fase de selecció, els investigadors passen una entrevista en la qual han de defensar el seu projecte. «L’entrevista és una experiència exigent», afirma Prades. «Estàs davant un grup d’experts que et posen contra les cordes i has d’aconseguir persuadir-los del teu projecte».

En aquestes convocatòries, el pes del currículum i del projecte presentat és del 50 %. El projecte ha de buscar l’excel·lència i l’impacte científic, s'ha de concebre com un canvi de paradigma i suposar una transformació en l’estat del camp de la ciència en què es presenta. Com a avaluador de projectes ERC, Peter Wagner explica que «el criteri central i únic és l’excel·lència del projecte i de l’investigador». «No hi ha altres intervencions de l’agència, i els avaluadors són lliures per reconèixer i avaluar l’excel·lència segons els seus criteris, conjuntament amb la resta de membres del panell, amb els quals manté una comunicació oberta», assegura. Segons Wagner, un investigador que es vulgui presentar a una convocatòria ha de presentar un bon projecte «sobre el que vol fer veritablement, sense por que sigui una cosa nova i ambiciosa». També ha de plantejar bé com el desenvoluparà i amb quin equip comptarà per fer-ho.

«El projecte s’ha de demostrar que és arriscat, sense que sigui una bogeria, i l’experiència del currículum és la que ha de garantir que tens la capacitat de dur-lo a terme», afirma Isabel Cacho, que considera que «l’entrevista és el punt clau en el qual has de ser capaç de transmetre la teva il·lusió i el teu convenciment pel projecte».

Mel Slater recorda que, en el seu camp, els projectes de l'ERC li han permès «explorar aspectes de la realitat virtual que eren arriscats, en el sentit que hi havia idees noves que podrien no haver tingut èxit». En aquest sentit, destaca que «poder continuar el projecte amb les Proof of Concept també és una gran idea». «He tingut la sort d'aconseguir-ne dues per explorar els possibles beneficis dels nostres descobriments per a la societat i l’empresa», explica.

Daniel Prades comparteix aquesta idea en relació amb la convocatòria Proof of Concept, i destaca la possibilitat que ofereix de contractar persones d’altres àmbits, com ara el de la creació d’empreses. Actualment, l'investigador està en la fase de patents amb l’objectiu de crear una start-up.

 

Suport als investigadors

La UB gestiona els ajuts de l’ERC a través de l’Oficina de Projectes Internacionals de Recerca (OPIR), la qual també organitza jornades informatives i contacta amb facultats i instituts per cercar possibles candidats entre els grups de recerca i donar-los assessorament i suport per a les seves candidatures, a més de dur a terme la gestió posterior un cop han aconseguit l’ajut. «És evident que obtenir un projecte ERC és un gran impuls per a la carrera investigadora», afirma Iñaki Sánchez, cap de l’OPIR, que afegeix que obtenir un d'aquests ajuts individuals és, a més, una oportunitat de cara a participar en altres projectes col·laboratius.

Les convocatòries són altament competitives, i per tant, els investigadors «han d'autoavaluar-se per decidir quin és el millor moment per presentar-se a un projecte ERC», conclou Sánchez.

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al flickr de la Universitat de Barcelona
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona