Els boscos marins, en perill pels efectes de lʼactivitat humana
Lʼactivitat humana està alterant de manera dràstica i accelerada els ecosistemes marins, un fenomen que posa en perill la conservació de la biodiversitat davant el canvi global, segons alerta el llibre Marine animal forest, editat pels experts Andrea Gori (Facultat de Biologia, UB), Sergio Rossi (Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals, ICTA-UAB), Lorenzo Bramanti (Centre Nacional de Recerca Científica de França, CNRS), i Covadonga Orejas (Institut Espanyol dʼOceanografia, IEO).
Lʼactivitat humana està alterant de manera dràstica i accelerada els ecosistemes marins, un fenomen que posa en perill la conservació de la biodiversitat davant el canvi global, segons alerta el llibre Marine animal forest, editat pels experts Andrea Gori (Facultat de Biologia, UB), Sergio Rossi (Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals, ICTA-UAB), Lorenzo Bramanti (Centre Nacional de Recerca Científica de França, CNRS), i Covadonga Orejas (Institut Espanyol dʼOceanografia, IEO).
Publicat per Springer-Nature, el nou volum mostra lʼàmplia diversitat dels boscos animals dels fons marins, unes riques comunitats biològiques dominades per organismes (coralls, gorgònies, esponges, etc.) que perfilen lʼestructura tridimensional de les comunitats bentòniques.
Boscos submergits: estructura i refugi en els fons marins
Substrat, refugi i font dʼaliment per a la vida aquàtica, el bosc dʼanimals marins o bosc animal és, probablement, lʼestructura biològica més extensa del planeta (cobert en un 70 % per mars i oceans). No obstant això, només es coneix prop del 5 % de la vida oculta en els ecosistemes marins i, en concret, encara queden enormes regions de boscos animals per explorar. Tal com explica Andrea Gori (UB), «aquest nou llibre és el resultat de les aportacions dʼinvestigadors que estudien diversos organismes des de diferents perspectives, i que per primer cop coincideixen en una publicació sota un concepte general —els boscos animals— que evidencia el seu important paper ecològic com a espècies estructurals dels ecosistemes marins».
En paraules de Sergio Rossi (ICTA-UAB), que és lʼeditor principal del treball, «aquestes comunitats tenen similituds estructurals i funcionals amb els boscos terrestres, tot i que estan dominats per animals en lloc de plantes». El concepte de bosc animal vol posar en comú —tal com sʼha fet en ecologia forestal— un tipus de sistema amb una forma de funcionament basada en una estratègia comuna: la filtració de partícules de l'aigua i lʼalimentació a partir del material en suspensió.
Dels tròpics a les latituds polars
Lʼextensió, la biodiversitat i la capacitat de recuperació dʼaquests boscos submergits sʼhan reduït dʼuna manera preocupant en les darreres dècades per lʼimpacte de lʼactivitat humana. La pesca excessiva, lʼexplotació de recursos naturals, la contaminació i la urbanització del litoral són factors que sʼhan sumat als efectes del canvi climàtic (escalfament global, acidificació, etc.). Des del tròpic fins a les latituds polars, els boscos submergits —constituïts per organismes longeus de creixement extraordinàriament lent— es perfilen com ecosistemes especialment sensibles als canvis mediambientals generats per lʼimpacte humà i el canvi climàtic global. Un dels exemples més significatius, entre dʼaltres, és la disminució de la capacitat natural dels oceans per absorbir els nivells cada cop més creixents de CO2 atmosfèric, un gas amb un potent efecte hivernacle.
«Si no prenem precaucions, els boscos marins més complexos i amb més biodiversitat podrien desaparèixer en poques dècades, igual que molts dels boscos de fanerògames i algues marines longeves que estan desapareixent per acció directa o indirecta de l'ésser humà», alerten els autors del llibre.