Notícies

Inici  >  Notícies > Descoberts nous gèneres i espècies de briozous desconeguts a més de mil metres...

Descoberts nous gèneres i espècies de briozous desconeguts a més de mil metres de profunditat a l’Atlàntic sud

La nova espècie <i>Mawatarius avilae</i> ret homenatge a la professora Conxita Àvila (UB-IRBio).

La nova espècie Mawatarius avilae ret homenatge a la professora Conxita Àvila (UB-IRBio).

El nom científic de la <i>Membranicellaria balanyai</i> és un reconeixement al professor Joan Balanyà (UB-IRBio).

El nom científic de la Membranicellaria balanyai és un reconeixement al professor Joan Balanyà (UB-IRBio).

Les formacions laterals de l'espècie <i>Biconcavus batmani</i> recorden la màscara del personatge de còmic Batman.

Les formacions laterals de l'espècie Biconcavus batmani recorden la màscara del personatge de còmic Batman.

Cada individu de la colònia de la <i>Malakosaria cecilioi</i> presenta dues excavacions ovals i un porus frontal que sembla una cara somrient.

Cada individu de la colònia de la Malakosaria cecilioi presenta dues excavacions ovals i un porus frontal que sembla una cara somrient.

La investigadora Blanca Figuerola, de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona i l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio).

La investigadora Blanca Figuerola, de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona i l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio).

07/02/2018

Recerca

Un equip científic ha descobert vint espècies noves i dos gèneres de briozous desconeguts fins ara ─la majoria a més de mil metres de profunditat─ a l’Atlàntic sud, segons revela un article de la revista Zootaxa que té com a primera autora Blanca Figuerola, investigadora de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona i de l'Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio). També són coautors de l’estudi Javier Cristobo (Institut Espanyol d'Oceanografia, IEO) i Dennis P. Gordon  (Institut Nacional de Recerca Aquàtica i Atmosfèrica, NIWA, Nova Zelanda).

Els briozous són invertebrats aquàtics i colonials que poden formar esquelets mineralitzats. Aquest és el treball que identifica més espècies noves de briozous a més de mil metres de profunditat ─es dir, al talús continental─ de la Patagònia argentina, una regió on la majoria de les espècies identificades s’havien trobat a menys de cinc-cents metres. Les noves espècies van ser descobertes al llarg de cinc campanyes oceanogràfiques ─del 2008 al 2010─ del projecte ATLANTIS, de l’IEO, a bord del vaixell oceanogràfic Miguel Oliver (Secretaria General de Pesca), en què hi va haver vint-i-cinc punts de mostreig, entre 138 i 1.650 metres de profunditat, a l’Atlàntic sud.
 

En els dominis dels grans corrents oceànics

Aquesta regió és un dels grans ecosistemes marins més productius de l’hemisferi sud per la convergència de dos dels corrents més potents impulsats pel vent: el subantàrtic de les Falkland ─molt ric en nutrients─ i el subtropical del Brasil. En particular, «el corrent de les Malvines és una branca del corrent circumpolar antàrtic, que flueix cap al nord al llarg de la plataforma continental de l’Argentina ─per sota dels 800 o 1.000 metres─ fins a latituds entre 30° i 40° S, on es desvia en direcció est en col·lisionar amb el corrent del Brasil que flueix cap al sud», explica Blanca Figuerola (UB-IRBio), que actualment col·labora amb l’equip dirigit per Aaron O’Dea a l’Institut Smithsonian de Recerques Tropicals (STRI), al Panamà.

Quan conflueixen aquests corrents marins tan poderosos, es dispara la producció biològica i s’afavoreix el creixement dels invertebrats bentònics. «Per això, aquesta regió està habitada per espècies particulars amb una àmplia gamma de distribucions i adaptacions a condicions fluctuants, que són el resultat de la influència d’aquestes aigües subtropicals i subantàrtiques», afegeix Figuerola.

El descobriment de dos gèneres (Amynaskolia i Biconcavus) i de vint noves espècies afegeix nous capítols a l’inventari de la biodiversitat regional de briozous a l’Atlàntic sud. «En aquestes regions no s’ha estudiat prou la biodiversitat dels invertebrats marins, i al talús continental i la plana abissal encara menys. Per ara, uns dels invertebrats bentònics més coneguts de la regió són els mol·luscs, els equinoderms i els cnidaris», detalla la investigadora.


L’espècie Biconcavus batmani: recordant el superheroi del còmic


Algunes espècies descobertes pertanyen a gèneres dels quals només es coneixien dues espècies: en concret, la Ipsibuffonella umbonata, la Membranicellaria balanyai ─en reconeixement al professor Joan Balanyà, de la Facultat de Biologia i del IRBio─ i la Mawatarius avilae, el nom de la qual ret homenatge, al seu torn, a la professora Conxita Àvila (UB-IRBio), responsable dels projectes Distantcom, Ecoquim i Actiquim sobre l’ecologia química de les comunitats d’invertebrats marins a l’Antàrtida en què van participar també els investigadors Blanca Figuerola i Javier Cristobo.


Curiosament, l’espècie Biconcavus batmani, que també figura entre els descobriments científics, presenta unes formacions laterals que recorden la màscara del personatge de còmic Batman. En el cas de la Malakosaria cecilioi ─la cinquena espècie coneguda del gènere Malakosaria─, cada zooide o individu de la colònia presenta dues excavacions ovals i un porus frontal (ascoporus) que sembla una cara somrient. Tots els nous espècimens descoberts per l’equip científic s’han dipositat al Centre de Recursos de Biodiversitat Animal de la Universitat de Barcelona (CRBA), amb seu a la Facultat de Biologia UB.


La biodiversitat desconeguda del talús continental i la plana abissal


Estudiar la biodiversitat al talús continental i la plana abissal de les regions de la Patagònia i l’Antàrtida serà fonamental per completar la taxonomia i la biogeografia d’alguns llinatges que habiten aquests ecosistemes únics. Els nous descobriments també obriran noves perspectives en l’estudi de la connectivitat biològica entre les comunitats d’invertebrats dels últims fragments que es van separar del supercontinent Gondwana. És el cas, per exemple, del gènere Spigaleos i de l’espècie Arachnopusia tubula, identificat fins ara únicament a l’Antàrtida; el gènere Ipsibufonella, conegut anteriorment només a les zones tropicals i subtropicals, i el gènere Mucropetraliella, que s’havia identificat en altres regions fora de la Patagònia.


En paraules de Blanca Figuerola, «la troballa a la Patagònia del briozou Arachnopusia tubula ─una espècie que presenta un gran rang batimètric─ dona suport a la nostra hipòtesi sobre el front polar recollida en treballs anteriors. Aquesta frontera oceanogràfica ─límit entre l’oceà Austral i les masses d’aigua que l’envolten─ no és una barrera tan impenetrable com sempre s’havia pensat. Per tant, les colònies de briozous es poden fixar a restes marines o antropogèniques que estan a la deriva (algues, plàstics, etc.), i es poden dispersar ràpidament a través del fenomen del ràfting (dispersió sobre objectes flotants) a escala regional o global».


El descobriment de noves espècies d’invertebrats marins a l’Amèrica del Sud ha augmentat de manera exponencial des de mitjan segle XVIII. En concret, els nous espècimens d’aquest treball de recerca s’han trobat a la regió de la Patagònia oriental. En altres estudis, publicats en revistes com Journal of Sea Research (2014) i Marine Environmental Research (2017), la investigadora de la UB-IRBio i altres experts van contribuir a ampliar el catàleg de la fauna bentònica a l’Atlàntic sud amb la identificació de més de 180 espècies de briozous.


«Encara falten molts estudis sobre biodiversitat a la zona del talús continental i de les planes abissals. Sabem que alguns dels gèneres de briozous poden incorporar quantitats significatives de magnesi a l’esquelet, de manera que resulten més solubles, i en conseqüència, més sensibles a l’acidificació oceànica si els comparem amb altres esquelets que presenten nivells baixos de magnesi. Caldrà fer més estudis de distribució, abundància i mineralogia per avaluar si aquestes noves espècies són especialment adequades com a organismes model per estudiar els efectes del canvi global en els oceans», conclou Blanca Figuerola.

 

 

 

Imatges: Blanca Figuerola (UB-IRBio)

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al flickr de la Universitat de Barcelona
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona