Un estudi confirma que la longevitat dʼespècies marines com els coralls i les gorgònies augmenta amb la fondària

La recerca, publicada a la revista Proceedings of the Royal Society of London B, detalla per primer cop lʼimpacte dels factors ambientals —llum, nutrients, temperatura, pertorbacions físiques, etc.— sobre els patrons de longevitat dʼespècies sèssils que habiten els fons marins (coralls, gorgònies, esponges, macroalgues, bivalves, etc.).

A més fondària, més longevitat

Els ecosistemes marins són els més abundants del planeta, però encara són molt menys coneguts que els terrestres. A causa de les dificultats que planteja el medi marí en la recerca científica, les comunitats biològiques més estudiades pels investigadors es troben sobretot en fondàries màximes de 30-40 metres (esculls tropicals, comunitats algals de lʼinfralitoral, etc.).

Malgrat la variabilitat biològica dels ecosistemes oceànics, el nou treball apunta que, a més fondària, més longeves són les espècies marines que viuen adherides al substrat. Se sabia de manera teòrica que els factors ambientals dels ambients profunds —més estables i protegits enfront les pertorbacions del medi— afavorien que la vida sʼallargués en molts organismes, però fins ara «no hi havia cap estudi científic que demostrés quantitativament i sistemàticament aquest patró entre la fondària i la longevitat», detalla Cristina Linares, professora del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Universitat de Barcelona.

La vida extrema del corall vermell a la Mediterrània

El nou treball es basa en diferents treballs científics de distribució i longevitat dʼespècies marines sèssils (coralls, gorgònies, esponges, macroalgues i bivalves) i en un estudi a llarg termini del corall vermell, com a espècie longeva i emblemàtica del Mediterrani.

El treball presentat ha determinat que el corall vermell (Corallium rubrum) pot viure fins a més de cinc-cents anys, i que és una de les espècies dʼantozous més longeves descrites fins ara. Arribar a aquest resultat ha estat possible gràcies a la combinació de lʼanàlisi de les sèries de dades demogràfiques amb noves tècniques de modelització de dinàmica de poblacions. A la Mediterrània, els coralls Lophelia pertusa i Madrepora oculata, grans constructors dʼesculls marins en aigües fredes, també mostren un perfil dʼalta longevitat, igual que algunes fanerògames marines, com és el cas de la Posidonia oceanica.

En paraules de lʼexpert de la UB Ignasi Montero Serra, investigador predoctoral i primer autor de lʼarticle, «en els hàbitats més profunds —més estables que els ecosistemes superficials—, predominen les espècies amb més longevitat: són organismes amb dinàmiques poblacionals també estables, taxes de creixement molt lentes, alta supervivència dels individus adults i menor èxit reproductor, uns factors que limiten la seva capacitat de recuperació davant els efectes de les pertorbacions ambientals».

En aigües somes, la diversitat dʼestratègies de vida és més gran i poden coexistir espècies de perfil més longeu amb dʼaltres de vida més curta. En aquests organismes, les poblacions són més dinàmiques i fluctuants, amb una menor supervivència en estadis adults però una gran capacitat de reproducció sexual. Per això, són espècies amb uns patrons de recuperació més ràpids davant lʼimpacte de grans pertorbacions (temporals, etc.).

Les comunitats més vulnerables habiten les grans profunditats

En termes de conservació de la biodiversitat, els autors alerten dels efectes de lʼacció humana sobre els habitants més vulnerables dels fons marins. «Les espècies longeves dels hàbitats més profunds són especialment sensibles als impactes que fan augmentar la mortalitat dels individus adults», alerta lʼexpert Joaquim Garrabou, investigador científic de lʼICM-CSIC.

En conseqüència, les espècies dels fons més profunds mostren una resiliència baixa davant lʼimpacte ambiental generat per activitats humanes que poden ser altament destructives, com ara la pesca dʼarrossegament. Davant una greu pertorbació de lʼhàbitat natural, algunes espècies poden trigar desenes o centenars dʼanys a recuperar-se, en cas que ho puguin fer. 

Així doncs, la fondària podria ser un factor predictor dels patrons de longevitat dels organismes bentònics en els ecosistemes marins, i ajudaria a valorar la vulnerabilitat potencial dʼecosistemes profunds i poc explorats enfront possibles impactes dʼorigen antropogènic.

Protegint lʼestat ecològic dels ecosistemes marins

Tot i el progrés de les noves recerques, encara hi ha un gran desconeixement sobre els factors ambientals que determinen la distribució i la composició de les comunitats en les profunditats marines. Per això, serà imprescindible dedicar més esforços per aprofundir en el coneixement científic sobre aquests ecosistemes, «donar prioritat a la gestió mediambiental per protegir les comunitats conegudes, i aplicar el principi de precaució per a les zones en què encara no tenim prou coneixement ecològic», subratlla lʼequip científic.

El nou treball ha rebut finançament del projecte SMART (CGL2012-32194), del Ministeri dʼEconomia i Competitivitat, i del projecte europeu MERCES (Marine Ecosystem Restoration in Changing European Seas), el primer que finança el programa Horitzó 2020 per desenvolupar eines i solucions que recuperin lʼestat ecològic dels ecosistemes marins degradats.

Fotografies: Cristina Linares (UB-IRBio) i Joaquim Garrabou (ICM-CSIC)