Notícies

Inici  >  Notícies > L’ambre enganya els paleontòlegs?

L’ambre enganya els paleontòlegs?

L’ambre és una resina fòssil que pot contenir insectes atrapats fa milions d’anys i ben conservats.

L’ambre és una resina fòssil que pot contenir insectes atrapats fa milions d’anys i ben conservats.

Aquest equip científic ha recollit als boscos de Madagascar mostres de resina des de l'any 2013.

Aquest equip científic ha recollit als boscos de Madagascar mostres de resina des de l'any 2013.

En total, l'equip ha obtingut una col·lecció d’uns 20.000 exemplars d’artròpodes dels boscos malgaixos.

En total, l'equip ha obtingut una col·lecció d’uns 20.000 exemplars d’artròpodes dels boscos malgaixos.

L'article de la revista <i>PNAS</i> revela les limitacions de la informació derivada de l’ambre.

L'article de la revista PNAS revela les limitacions de la informació derivada de l’ambre.

D'esquerra a dreta, els investigadors Xavier Delclós, Mónica M. Solórzano i Enrique Peñalver.

D'esquerra a dreta, els investigadors Xavier Delclós, Mónica M. Solórzano i Enrique Peñalver.

08/05/2018

Recerca

Quan es contempla un anell o unes peces elaborades amb ambre, la majoria de vegades es pensa en el seu valor estètic o econòmic. Per als científics, aquestes peces de resina fòssil —capaces de conservar insectes atrapats en èpoques remotes— també són una finestra oberta per descobrir la biodiversitat del planeta fa milions d’anys. Ara bé, l’ambre pot reflectir de manera detallada la diversitat de la vida dels ecosistemes terrestres ja desapareguts?

Les peces d’ambre no poden representar la complexitat de la comunitat d’artròpodes dels boscos del passat, apunta un estudi publicat a la revista científica Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) que s’ha dut a terme als boscos de l’illa de Madagascar. En la recerca, desenvolupada per vuit investigadors d’Espanya, Alemanya i els Estats Units, hi han participat Xavier Delclòs, de la Facultat de Ciències de la Terra i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona; Mónica M. Solórzano Kraemer, de l’Institut de Recerca Senckenberg de Frankfurt (Alemanya), i Enrique Peñalver, de l’Institut Geològic i Miner d’Espanya (IGME), entre d’altres.


Estudiar el passat des dels fenòmens del present


Per conèixer el passat és important observar el present. El principi de l’uniformisme —establert pel naturalista Charles Lyell, el gran referent de la geologia moderna— considera que els processos naturals que van actuar en el passat són els mateixos que actuen en el present, i amb la mateixa intensitat. Des d’aquesta perspectiva, l’equip científic es va traslladar a estudiar sobre el terreny el procés de captura d’artròpodes per gotes de resina de la planta Hymenaea verrucosa, una angiosperma lleguminosa resinífera que es troba als boscos de les terres baixes de Madagascar.

Tal com explica Mónica Solórzano, primera signant de l’article, «la conservació en ambre de restes de plantes i d’artròpodes —principalment insectes i aranyes— és única». «En algunes ocasions —subratlla—, podem trobar fins i tot els artròpodes interactuant entre ells o mostrant un dels seus comportaments vitals fossilitzat».

L’ambre és una finestra oberta als boscos del passat, però tal com detalla l’investigador Enrique Peñalver (IGME), «sempre s’ha sospitat que el que hi veiem és molt incomplet per reconstruir aquelles espècies i les seves característiques ecològiques: intentar esbrinar-ho amb dades rigoroses a la mà ens va impulsar a viatjar a Madagascar».

En paraules de Xavier Delclòs (UB-IRBio), «no va ser gens fàcil trobar les àrees amb els arbres resinífers per poder recol·lectar resina plena d’organismes atrapats i posar diferents tipus de trampes d’insectes». «En arribar als boscos malgaixos —afegeix—, va ser emocionant observar amb detall el mateix procés que va tenir lloc a la República Dominicana i Mèxic entre uns 15 i 22 milions d’anys enrere. Perduts a Madagascar, vam poder veure les primeres fases de l’origen d’una matèria de valor gemmològic que conté moltes dades científiques sobre l’evolució dels artròpodes».


I si l’ambre ens està enganyant?


Des de l’any 2013, aquest equip científic recull als boscos de Madagascar mostres de resina d’aquests arbres i en captura els insectes, aràcnids, miriàpodes i crustacis terrestres associats. En total, s’ha obtingut una col·lecció d’uns 20.000 exemplars d’artròpodes dels boscos malgaixos. L’objectiu final era comparar el que la resina havia atrapat amb els organismes que abundaven en el medi.

«Érem conscients que havíem fet una mena de viatge al passat, però l’objectiu principal era obtenir dades abundants que poguéssim comparar de manera estadística per resoldre aquesta incògnita: si l’ambre ens enganya en alguns aspectes, esbrinem com ens enganya i corregim així la nostra visió del passat», puntualitza Enrique Peñalver (IGME).

Un bosc presenta ambients molt diversos i l’ecosistema boscós no és la simple suma del que passa a cada arbre. Segons explica Xavier Delclòs (UB-IRBio), «el resultat principal de l’estudi indica que a través de la "finestra" que representa l’ambre, pràcticament només s’observa el que passava en aquell arbre —des del terra i incloent-hi el tronc—, però no s’obté una representació de la comunitat d’artròpodes del bosc en el seu conjunt». En altres paraules: «És com si els arbres no ens deixessin veure el bosc».


Noves perspectives per conèixer millor el registre fòssil en ambre


La interpretació del passat —o dels fòssils que ens ha llegat— no és una tasca senzilla i sol exigir anàlisis complexes a partir de grans bases de dades. El nou estudi revela les limitacions de la informació derivada de l’ambre. Per això, l’article de la revista PNAS obre noves perspectives per comprendre millor el registre fòssil, també en ambre molt més antic i originat per gimnospermes (per exemple, l’ambre d’Espanya de fa 105 milions d’anys o l’ambre del Bàltic de fa 44 milions d’anys).

En paraules de Mónica Solórzano, «aquests resultats no són descoratjadors, sinó que representen una oportunitat per millorar els estudis que es realitzen sobre l’ambre». Tal com conclou l’experta, «hi ha altres fonts de dades —la paleoclimatologia, el pol·len fossilitzat a les roques que contenen l’ambre— que hem d’integrar en les nostres anàlisis per poder veure el bosc».


Aquesta nova recerca ha estat finançada amb fons del Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat d’Espanya, el grup National Geographic i la Fundació Volkswagen.

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al flickr de la Universitat de Barcelona
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona