Lʼambre enganya els paleontòlegs?
Quan es contempla un anell o unes peces elaborades amb ambre, la majoria de vegades es pensa en el seu valor estètic o econòmic. Per als científics, aquestes peces de resina fòssil —capaces de conservar insectes atrapats en èpoques remotes— també són una finestra oberta per descobrir la biodiversitat del planeta fa milions dʼanys. Ara bé, lʼambre pot reflectir de manera detallada la diversitat de la vida dels ecosistemes terrestres ja desapareguts?
Quan es contempla un anell o unes peces elaborades amb ambre, la majoria de vegades es pensa en el seu valor estètic o econòmic. Per als científics, aquestes peces de resina fòssil —capaces de conservar insectes atrapats en èpoques remotes— també són una finestra oberta per descobrir la biodiversitat del planeta fa milions dʼanys. Ara bé, lʼambre pot reflectir de manera detallada la diversitat de la vida dels ecosistemes terrestres ja desapareguts?
Les peces dʼambre no poden representar la complexitat de la comunitat dʼartròpodes dels boscos del passat, apunta un estudi publicat a la revista científica Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) que sʼha dut a terme als boscos de lʼilla de Madagascar. En la recerca, desenvolupada per vuit investigadors dʼEspanya, Alemanya i els Estats Units, hi han participat Xavier Delclòs, de la Facultat de Ciències de la Terra i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona; Mónica M. Solórzano Kraemer, de lʼInstitut de Recerca Senckenberg de Frankfurt (Alemanya), i Enrique Peñalver, de lʼInstitut Geològic i Miner dʼEspanya (IGME), entre dʼaltres.
Estudiar el passat des dels fenòmens del present
Per conèixer el passat és important observar el present. El principi de lʼuniformisme —establert pel naturalista Charles Lyell, el gran referent de la geologia moderna— considera que els processos naturals que van actuar en el passat són els mateixos que actuen en el present, i amb la mateixa intensitat. Des dʼaquesta perspectiva, lʼequip científic es va traslladar a estudiar sobre el terreny el procés de captura dʼartròpodes per gotes de resina de la planta Hymenaea verrucosa, una angiosperma lleguminosa resinífera que es troba als boscos de les terres baixes de Madagascar.
Tal com explica Mónica Solórzano, primera signant de lʼarticle, «la conservació en ambre de restes de plantes i dʼartròpodes —principalment insectes i aranyes— és única». «En algunes ocasions —subratlla—, podem trobar fins i tot els artròpodes interactuant entre ells o mostrant un dels seus comportaments vitals fossilitzat».
Lʼambre és una finestra oberta als boscos del passat, però tal com detalla lʼinvestigador Enrique Peñalver (IGME), «sempre sʼha sospitat que el que hi veiem és molt incomplet per reconstruir aquelles espècies i les seves característiques ecològiques: intentar esbrinar-ho amb dades rigoroses a la mà ens va impulsar a viatjar a Madagascar».
En paraules de Xavier Delclòs (UB-IRBio), «no va ser gens fàcil trobar les àrees amb els arbres resinífers per poder recol·lectar resina plena dʼorganismes atrapats i posar diferents tipus de trampes dʼinsectes». «En arribar als boscos malgaixos —afegeix—, va ser emocionant observar amb detall el mateix procés que va tenir lloc a la República Dominicana i Mèxic entre uns 15 i 22 milions dʼanys enrere. Perduts a Madagascar, vam poder veure les primeres fases de lʼorigen dʼuna matèria de valor gemmològic que conté moltes dades científiques sobre lʼevolució dels artròpodes».
I si lʼambre ens està enganyant?
Des de lʼany 2013, aquest equip científic recull als boscos de Madagascar mostres de resina dʼaquests arbres i en captura els insectes, aràcnids, miriàpodes i crustacis terrestres associats. En total, sʼha obtingut una col·lecció dʼuns 20.000 exemplars dʼartròpodes dels boscos malgaixos. Lʼobjectiu final era comparar el que la resina havia atrapat amb els organismes que abundaven en el medi.
«Érem conscients que havíem fet una mena de viatge al passat, però lʼobjectiu principal era obtenir dades abundants que poguéssim comparar de manera estadística per resoldre aquesta incògnita: si lʼambre ens enganya en alguns aspectes, esbrinem com ens enganya i corregim així la nostra visió del passat», puntualitza Enrique Peñalver (IGME).
Un bosc presenta ambients molt diversos i lʼecosistema boscós no és la simple suma del que passa a cada arbre. Segons explica Xavier Delclòs (UB-IRBio), «el resultat principal de lʼestudi indica que a través de la "finestra" que representa lʼambre, pràcticament només sʼobserva el que passava en aquell arbre —des del terra i incloent-hi el tronc—, però no sʼobté una representació de la comunitat dʼartròpodes del bosc en el seu conjunt». En altres paraules: «És com si els arbres no ens deixessin veure el bosc».
Noves perspectives per conèixer millor el registre fòssil en ambre
La interpretació del passat —o dels fòssils que ens ha llegat— no és una tasca senzilla i sol exigir anàlisis complexes a partir de grans bases de dades. El nou estudi revela les limitacions de la informació derivada de lʼambre. Per això, lʼarticle de la revista PNAS obre noves perspectives per comprendre millor el registre fòssil, també en ambre molt més antic i originat per gimnospermes (per exemple, lʼambre dʼEspanya de fa 105 milions dʼanys o lʼambre del Bàltic de fa 44 milions dʼanys).
En paraules de Mónica Solórzano, «aquests resultats no són descoratjadors, sinó que representen una oportunitat per millorar els estudis que es realitzen sobre lʼambre». Tal com conclou lʼexperta, «hi ha altres fonts de dades —la paleoclimatologia, el pol·len fossilitzat a les roques que contenen lʼambre— que hem dʼintegrar en les nostres anàlisis per poder veure el bosc».
Aquesta nova recerca ha estat finançada amb fons del Ministeri dʼEconomia, Indústria i Competitivitat dʼEspanya, el grup National Geographic i la Fundació Volkswagen.