Notícies

Inici  >  Notícies > Daniel Innerarity: «En una societat democràtica la supervivència pròpia no...

Daniel Innerarity: «En una societat democràtica la supervivència pròpia no s’assegura sotmetent l’adversari»

Moment de l'acte amb el qual s'ha obert el cicle Debats UB: Catalunya i Espanya.

Moment de l'acte amb el qual s'ha obert el cicle Debats UB: Catalunya i Espanya.

«Només una democràcia complexa és una democràcia completa», ha afirmat Daniel Innerarity.

«Només una democràcia complexa és una democràcia completa», ha afirmat Daniel Innerarity.

Roberto Fernández ha fet una defensa de la neutralitat institucional de les universitats i ha afirmat que «han d’estar al marge de la disputa partidària».

Roberto Fernández ha fet una defensa de la neutralitat institucional de les universitats i ha afirmat que «han d’estar al marge de la disputa partidària».

«Ens trobem davant d’un conflicte de naturalesa política i la seva solució requereix i requerirà diàleg», ha afirmat Joan Elias.

«Ens trobem davant d’un conflicte de naturalesa política i la seva solució requereix i requerirà diàleg», ha afirmat Joan Elias.

La primera sessió del cicle inaugurat avui tindrà lloc el 21 de juny.

La primera sessió del cicle inaugurat avui tindrà lloc el 21 de juny.

05/06/2018

Institucional

«El compromiso político del pensamiento en las sociedades plurales. Una reflexión sobre el conflicto catalán» és el títol de la ponència que ha pronunciat el catedràtic de Filosofia Política i Social a la Universitat del País Basc i director de l’Institut de Governança Democràtica, Daniel Innerarity, al Paranimf de la Universitat de Barcelona i amb la qual ha obert el cicle Debats UB: Catalunya i Espanya.

El rector de la Universitat de Barcelona, Joan Elias, i el president de CRUE Universitats Espanyoles i rector de la Universitat de Lleida, Roberto Fernández, també han intervingut en l’acte, que ha estat conduït pel director de Més 324, Xavier Grasset.

«L’objectiu d’aquest cicle —ha explicat a l’inici del seu parlament el filòsof basc Daniel Innerarity— es concreta en la situació actual de Catalunya, el conflicte que estem vivint i l’enorme fracàs col·lectiu que implica el fet que no hàgim estat capaços de canalitzar-lo democràticament, fins al punt que hi hagi polítics a la presó i d’altres a l’estranger per evitar la presó». «Aquesta situació —ha continuat— posa de manifest la nostra manca d’intel·ligència estratègica i capacitat de diàleg, que ha tingut com a conseqüències la destrucció de la confiança, la supressió de l’autonomia, el deteriorament de la justícia i la degradació de la democràcia». 

En la seva intervenció Daniel Innerarity ha defensat que «en el món de les idees i les opinions, una posició és legítima quan no redueix les opinions alternatives a l’absurd». «Hem de treballar en favor d’una cultura política més complexa —ha dit—. Només una democràcia complexa és una democràcia completa».

Innerarity també ha parlat de la renovació conceptual de la política i ha reflexionat sobre el concepte de sobirania. En aquest punt, ha explicat que la Constitució espanyola no diu que la sobirania sigui indissoluble i, de fet, ha posat de manifest que el Tribunal Constitucional no va posar objeccions a la cessió de sobirania a Europa, encara que sí que ho va fer en el cas de l’Estatut de Catalunya. Innerarity ha reclamat un esforç col·lectiu de renovació conceptual i ha defensat que «el món camina cap a la integració diferenciada».

En un altre moment de la seva conferència, ha exposat que les nacions són un veritable dilema per al qual «no hi ha solució lògica sinó pragmàtica». Segons el filòsof, quan en un espai conviuen sentiments d’identificació nacional diferents, el problema no és qui s’alçarà finalment amb la victòria sinó «com garantir la convivència plural» a la qual només s’arribaria a través del pacte. Innerarity s’ha mostrat partidari que la futura solució al cas català preveiés la possibilitat d’una eventual secessió, encara que, atesa la realitat catalana, creu que seria preferible pactar quelcom que suscités una major adhesió.

Daniel Innerarity també ha defensat una democràcia de negociació. «Hi ha problemes que se solucionen votant i d’altres que exigeixen alguna cosa més, o diferent, del que s’aconsegueix quan una votació configura una majoria». Ha argumentat a favor d’un mètode de cooperació-acord-negociació i ha criticat limitar-se a identificar la democràcia exclusivament com a solucions nítides i binàries (sí o no). «El moment competitiu de les democràcies està eclipsant la dimensió col·laborativa», ha afirmat.

El filòsof ha acabat la seva intervenció amb una defensa de la cultura política de l’entesa: «El diàleg, en qualsevol cas, és més exigent que la neurosi, que la confrontació, perquè obliga a elaborar conceptes més sofisticats i arguments allà on abans n'hi havia prou amb una declaració de principis». «En una societat democràtica —ha insistit— la supervivència pròpia no s’assegura sotmetent l’adversari».

En el seu parlament, el rector Joan Elias ha coincidit amb el filòsof convidat en el fet que «el que s’ha vist aquests darrers mesos a Catalunya és una mostra evident del fracàs de la política; hem vist imatges lamentables que són impròpies del nostre país i que no haurien d’haver-se produït mai». Davant d’aquesta realitat, «les universitats com a actors socials de primer ordre no podem mirar cap a una altra banda», ha remarcat.

Elias ha defensat: «Ens trobem davant d’un conflicte de naturalesa política i la seva solució requereix i requerirà diàleg». En aquest context, el rector ha afirmat que, si bé «no aportaria cap element de solució del conflicte demanar que la universitat s’endinsi en el terreny de la pràctica política, això no vol dir que defensem una universitat de braços plegats». «Volem posar el coneixement al servei de la societat, ara més que mai ens correspon fer-ho», ha emfatitzat. Al final de la seva intervenció, el rector ha reclamat als representants polítics que recuperin «la capacitat de diàleg i de negociació tan necessària en aquests moments».

El president de CRUE Universitats Espanyoles i rector de la Universitat de Lleida, Roberto Fernández, ha fet una defensa de la neutralitat institucional de les universitats i ha afirmat que «han d’estar al marge de la disputa partidària». El catedràtic Fernández ha diferenciat aquesta neutralitat institucional de l’expressió de l’opinió dels diferents membres de la comunitat universitària. Ell mateix ha fet una primera part de la intervenció en qualitat de rector, i una segona en la qual ha explicat les seves opinions més personals. En aquest punt, s’ha presentat com un defensor del pensament de la il·lustració i ha advocat per una combinació de cosmopolitisme i patriotisme.

 

Primer debat el 21 de juny

La primera sessió de debat del cicle inaugurat avui tindrà lloc el 21 de juny a l’Aula Magna de la Facultat de Geografia i Història amb la conferència «Reflexió històrica al voltant d’unes relacions complexes», a càrrec del catedràtic de la UB i president de l’Ateneu Barcelonès, Jordi Casassas.

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al flickr de la Universitat de Barcelona
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona