Notícies

Inici  >  Notícies > El georadar permet veure una gran ciutat ibèrica soterrada a Banyeres del Penedès...

El georadar permet veure una gran ciutat ibèrica soterrada a Banyeres del Penedès

Estructura urbana i sistema defensiu del jaciment ibèric de les Masies de Sant Miquel (Banyeres del Penedès).

Estructura urbana i sistema defensiu del jaciment ibèric de les Masies de Sant Miquel (Banyeres del Penedès).

Treballs amb georadar.

Treballs amb georadar.

04/07/2018

Recerca

L’ús del georadar ha permès descobrir 2,5 hectàrees d’una gran ciutat ibèrica soterrada al municipi de Banyeres del Penedès (Baix Penedès). Es tracta d’una població d’una importància comparable a la d’Ullastret, el major nucli urbà dels ibers descobert fins ara a Catalunya. La troballa s’ha fet en el marc del projecte de recerca liderat pels professors de la UB Joan Sanmartí i Jaume Noguera i per Maria Carme Belarte (ICREA i ICAC).

Els resultats de la prospecció geofísica, realitzada per l’empresa SOT Prospecció Arqueològica i dirigida per Roger Sala, mostren bona part d’una ciutat amb una estructura viària força regular formada per uns carrers aproximadament paral·lels i amples, travessats perpendicularment per unes vies més estretes. Fins ara s’han identificat uns dos-cents recintes, amb places, edificis singulars, muralles, torres i un gran fossat. Hauria estat la gran ciutat de la Cessetània oriental, territori habitat per la tribu ibèrica d’aquest nom, els cessetans, que vivien a la zona que s’estén entre el massís del Garraf i el coll de Balaguer, i que tenien la seva gran capital a Kesse, l’actual Tarragona. Unes excavacions preventives als anys vuitanta i noranta van apuntar la possible existència del gran assentament que ara mostra el georadar, un sistema que identifica les diferents propietats electromagnètiques dels materials del subsol. Pel que fa a la cronologia, la recollida de material ceràmic superficial i els antics treballs d’excavació indiquen que ja existia un nucli de població al segle VI aC, que va perdurar fins a l’entorn de l’any 200 aC, quan va ser abandonat en la Segona Guerra Púnica o les revoltes indígenes immediatament posteriors.

Els investigadors tenen la intenció de fer enguany una primera excavació, un sondeig per tal de comprovar els resultats en les zones de més difícil interpretació. Tot seguit s’iniciaran els treballs d’excavació en extensió, sempre en coordinació amb l’Ajuntament de Banyeres del Penedès. «El resultat del georadar facilitarà enormement la tasca d’excavació, ja que permetrà gestionar i planificar els treballs; encara que sempre hi ha elements que no estan clars: per exemple, sembla que hi ha construccions i trama urbana més enllà del sistema defensiu al sud de la població», explica el professor Noguera.

L’Ajuntament de Banyeres del Penedès passarà a ser el propietari del conjunt dels terrenys, ja que està previst comprar-los en els pròxims mesos. El consistori està fent els tràmits per poder començar les excavacions juntament amb la UB, sempre amb la intenció de divulgar i mostrar al públic el jaciment. Per l’alcalde de Banyeres, Amadeu Benach, aquesta «és una gran troballa, important no només per al nostre municipi sinó per al conjunt del país».

La recerca sobre aquesta nova ciutat es fa en el marc del projecte «Caracterització dels assentaments urbans a la costa de la Ibèria septentrional (segles VI-III aC)», finançat per l’antic Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat, alhora que el jaciment forma part del projecte de recerca de la UB «El canvi sociocultural a la Cessetània oriental durant la protohistòria i l’època romana republicana».

Podeu veure un vídeo sobre la recerca en aquest enllaç.

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al flickr de la Universitat de Barcelona
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona