Notícies

Inici  >  Notícies > Dels contaminants tòxics a la salut humana: les vint-i-dues preguntes clau...

Dels contaminants tòxics a la salut humana: les vint-i-dues preguntes clau per a un futur mediambiental més sostenible a Europa

El nou treball determina quines són les qüestions prioritàries que cal considerar per gestionar d’una manera més sostenible els riscos ambientals associats als productes químics a Europa. Foto: Rubén Ladrera, Universitat de La Rioja

El nou treball determina quines són les qüestions prioritàries que cal considerar per gestionar d’una manera més sostenible els riscos ambientals associats als productes químics a Europa. Foto: Rubén Ladrera, Universitat de La Rioja

L'expert Miguel Cañedo-Argüelles, membre de la Facultat de Biologia i de l’Institut de l’Aigua de la Universitat de Barcelona (IdRA).

L'expert Miguel Cañedo-Argüelles, membre de la Facultat de Biologia i de l’Institut de l’Aigua de la Universitat de Barcelona (IdRA).

La recerca vol perfilar un nou full de ruta —amb una perspectiva més global i coordinada— per a diversos sectors socials i econòmics de l’àmbit dels productes químics i la gestió del risc ambiental a Europa.

La recerca vol perfilar un nou full de ruta —amb una perspectiva més global i coordinada— per a diversos sectors socials i econòmics de l’àmbit dels productes químics i la gestió del risc ambiental a Europa.

El nou treball forma part de les iniciatives del Global Horizon Scanning Project (GHSP), impulsat per la Societat de Química i Toxicologia Ambiental (SETAC).

El nou treball forma part de les iniciatives del Global Horizon Scanning Project (GHSP), impulsat per la Societat de Química i Toxicologia Ambiental (SETAC).

En el futur caldrà identificar els ecosistemes d’Europa amb major risc de degradació per contaminació química i definir quins són els prioritaris per a la conservació de la biodiversitat. Foto: Rubén Ladrera, Universitat de La Rioja

En el futur caldrà identificar els ecosistemes d’Europa amb major risc de degradació per contaminació química i definir quins són els prioritaris per a la conservació de la biodiversitat. Foto: Rubén Ladrera, Universitat de La Rioja

20/07/2018

Recerca

Quins són els productes químics més agressius per al medi ambient? En quins punts del planeta es concentren més contaminants? Es poden detectar productes tòxics que no són fàcilment identificables? Com es pot protegir millor la biodiversitat i els ecosistemes naturals? La degradació del medi ambient i els recursos naturals, la pèrdua de biodiversitat, els impactes sobre la salut i les crisis en la seguretat alimentària són alguns dels efectes dels productes químics abocats al medi ambient per l’activitat humana.

Ara, un estudi internacional en què participa l’expert Miguel Cañedo-Argüelles, membre de la Facultat de Biologia i de l’Institut de l’Aigua de la Universitat de Barcelona (IdRA), i també de la Universitat de Vic–Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), determina quines són les vint-i-dues qüestions prioritàries que cal considerar per gestionar d’una manera més sostenible els riscos ambientals associats als productes químics a Europa.

La recerca, publicada a la revista Environmental Toxicology and Chemistry, vol perfilar un nou full de ruta —amb una perspectiva més global i coordinada— per a diversos sectors socials i econòmics de l’àmbit dels productes químics i la gestió del risc ambiental a Europa. El nou treball forma part de les iniciatives del Global Horizon Scanning Project (GHSP), impulsat per la Societat de Química i Toxicologia Ambiental (SETAC, en anglès) per identificar els factors principals que alteren la qualitat mediambiental en diverses àrees geogràfiques (Europa, Àfrica, Amèrica del Nord, Amèrica del Sud i Àsia-Pacífic). En concret, l’estudi és el resultat d’una iniciativa impulsada el 2015 en el congrés de la SETAC a Barcelona, durant el qual els principals responsables dels grups consultors d’aquesta entitat van tractar aspectes clau sobre química i medi ambient que prèviament s’havien consultat a més de dos mil membres de la SETAC.

És possible un futur mediambiental més sostenible?

Eliminar la pobresa i les desigualtats, potenciar l’educació i el treball digne, i protegir el medi ambient a tot el planeta són alguns objectius de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides (ONU) per al desenvolupament sostenible. Amb una visió transformadora, l’Agenda 2030 representa una guia de referència sobre la sostenibilitat econòmica, social i ambiental per a tots els estats membres que la van subscriure el setembre del 2015.

El nou treball científic vol avaluar com interactuen entre si diversos factors que afecten els ecosistemes naturals (productes químics, alteracions hidrològiques, degradació ambiental, etc.). En opinió de Miquel Cañedo-Argüelles, membre del Grup de Recerca Freshwater Ecology, Hydrology and Management (FEHM) de la UB i del Centre Tecnològic BETA–TECNIO de la UVic-UCC, «els ecosistemes estan sotmesos a molts factors d’estrès i els científics els analitzen habitualment de manera separada per limitacions tècniques». «No obstant això, aquests factors estan interactuant a la natura, i sovint aquesta interacció no té com a resultat la suma dels efectes individuals, ja que hi pot haver sinergies o antagonismes», afegeix Cañedo-Argüelles, que va presidir el grup consultor sobre salinització d’aigües dolces durant el congrés de la SETAC.

Considerar els productes químics d’una manera aïllada «pot donar com a resultat una avaluació simplista que no considera la complexitat del món real», afirma al seu torn el professor Alistair B. A. Boxall (Universitat de York), un dels principals autors de l’estudi. «El nou treball —continua— fa èmfasi en les prioritats de la recerca dels científics internacionals i en les principals llacunes del coneixement sobre riscos i impactes dels productes químics. Així doncs, volem contribuir a centrar l’esforç científic en les qüestions que realment importen, i a adoptar decisions sobre el tipus de recerca que cal aplicar per actualitzar les polítiques d’actuació i les regulacions».

Contaminants emergents: noves amenaces per al medi ambient global

Segons els experts, en el futur caldrà identificar els ecosistemes d’Europa amb un risc més gran de degradació per contaminació química i definir quins són els prioritaris per a la conservació de la biodiversitat. En aquest escenari, serà imprescindible conèixer millor l’efecte potencial dels contaminants emergents, que en general deriven de productes farmacèutics o cosmètics i no estan regulats per cap legislació específica. Tal com explica Cañedo-Argüelles, «actualment hi ha prop de 3.000 fàrmacs en el mercat que finalment arriben al medi ambient, i en la majoria dels casos no tenim gaire informació sobre el seu possible impacte en la biodiversitat».

És important també que els estudis ecotoxicològics s’ajustin millor a la situació real del medi natural per conèixer la resposta potencial dels ecosistemes als contaminants. «Sovint els estudis sobre les concentracions límit d’una determinada substància en l’ambient es basen  en assajos de laboratori amb una o poques espècies, com per exemple, el crustaci planctònic Daphnia magna», recorda Cañedo-Argüelles.

«Però en els ecosistemes conviuen moltes espècies que interaccionen entre si. Els contaminants afecten espècies diferents i poden modificar les interaccions tròfiques, de manera que generen respostes complexes i inesperades a tot l’ecosistema que afecten el nivell de poblacions i de comunitats. Per això, una bona opció per a estudis futurs seria combinar assajos de laboratori amb l’ús de mesocosmos —ecosistemes artificials amb control sobre les condicions ambientals—, i si cal, també fer estudis de camp», afirma l’investigador.

En la nova recerca, que perfila un escenari de desafiaments futurs en matèria de gestió mediambiental a escala global, també participen experts de la Universitat Rovira i Virgili, l’Institut de Recerca en Recursos Cinegètics (IREC-CSIC-UCLM-JCCM) i l’Institut IMDEA Aigua (Universitat d’Alcalá). En aquest context, el GHSP també és l’impulsor del treball publicat recentment sobre l’estat de la qüestió als països de l’Amèrica del Sud (Furley et al., 2018), en el marc de les iniciatives impulsades per la SETAC «per  millorar l’esforç investigador sobre els impactes dels productes químics en el medi ambient», clou el professor Boxall.


 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al flickr de la Universitat de Barcelona
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona