Antoni Bayona: «El marc constitucional actual té marges de maniobra, depèn dʼuna voluntat política»

Per caracteritzar el moment actual, Bayona va parlar dʼ«universos paral·lels». «Treballo al Parlament de Catalunya i tinc la percepció que hi ha representants de grups polítics que viuen en el seu univers, i dʼaltres, en un altre». Sobre la possibilitat dʼun referèndum dʼindependència, va recordar que el Tribunal Constitucional va establir una doctrina «molt taxativa i tancada» en el sentit que només és possible «el referèndum previst per la reforma constitucional». Va assenyalar, amb referents internacionals, que un procés dʼindependència és extremadament complicat des del punt de vista jurídic. A continuació, es va referir a les possibilitats de reforma de la Constitució i va recordar que el mateix Tribunal Constitucional «ha deixat molt clar que la Constitució és modificable tota ella». Va assenyalar, però, que una reforma constitucional té riscos. També va esmentar possibles canvis dʼuna reforma en clau federal, com ara que Catalunya tingués una constitució pròpia (subjecta a la constitució federal), un sistema de competències en què només quedessin reservades al Govern central les competències que marqués la constitució, o la reforma del Senat com a cambra de representació territorial, entre dʼaltres. «Per mi, el gran problema de la reforma en clau federal és com es resol el joc entre igualtat i asimetria» entre els diferents estats de la federació, va afirmar. En aquesta línia es va referir a la possibilitat dʼuna reforma constitucional que reconegués una solució singular per a Catalunya.

Sobre lʼescenari dʼuna reforma de lʼEstatut, va afirmar: «Tenim una llosa sobre», en referència a la sentència 31/2010 del Tribunal Constitucional sobre lʼEstatut dʼautonomia, la qual va qualificar de «clara extralimitació» i que tenia la intenció «dʼeliminar lʼEstatut del sistema com a norma important». Segons Bayona, el Tribunal Constitucional «es carregava» el model segons el qual els estatuts dʼautonomia complementarien la Constitució. També va parlar de lʼ«efecte mimètic» que es produiria en altres territoris amb una reforma de lʼEstatut. El sistema dʼorganització territorial, segons Bayona, potser hauria de tenir «uns components asimètrics acceptats pel conjunt de la ciutadania espanyola».

Va acabar exposant lʼescenari que veu més factible des del punt de vista jurídic encara que sigui de manera provisional: «El retorn al passat en clau de futur», i va posar com a exemple recuperar amb decisions legislatives continguts retallats per la sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, arribar a un pacte fiscal que inclogués trets diferencials per a Catalunya, o aplicar lʼarticle 150 per transferir més competències a les comunitats autònomes. Va defensar que el marc constitucional actual «té marges de maniobra i dependria dʼuna voluntat política», i en aquest sentit va argumentar que és possible fer una lectura no igualitarista de la Constitució. Va acabar dient que caldria «un punt de fe, o de confiança, que lʼàrbitre constitucional, el Tribunal Constitucional, tingués una mica de cintura a lʼhora dʼadmetre els marges aplicatius de la Constitució».

Després de la conferència, la vicerectora d'Igualtat i Acció Social, Maite Vilalta, que va actuar de moderadora, va donar pas al debat, en el qual van participar els professors de la Universitat de Barcelona Eliseo Aja, Joan Vintró, Xavier Arbós i Xavier Pons. Eliseo Aja va apuntar que «hi ha hagut un deteriorament de la Constitució: «Han passat quaranta anys i tot es deteriora», i va remarcar com a greu que no hi hagi hagut reformes. Va enumerar causes que han dut a aquest deteriorament, com les de tipus economicosocial, la corrupció, la poca participació de la població i els problemes propis de lʼestat autonòmic. També va explicar com alguns dels problemes del sistema dʼautonomies són de tipus tècnic, perquè el sistema està tècnicament mal dissenyat en alguns aspectes. Xavier Arbós va posar en relleu que el conflicte és de tipus polític. En aquest sentit, va afirmar que «el dret no fa miracles, funciona si a sota hi ha una base sòlida» i va destacar que en una constitució és important el consens, la varietat de forces polítiques que hi participin i «una generació que pugui dir jo hi era, jo la vaig fer». «Estem en una etapa nova difícil de construir», va dir, i va afirmar que, en primer lloc, cal que tothom aclareixi «si està disposat a jugar, encara que sigui de manera provisional, dins de lʼordre constitucional». Va defensar que potser seria útil un llibre blanc en què les comunitats autònomes presentessin el seu propi balanç sobre com ha funcionat el sistema de les autonomies.

Xavier Pons va donar la perspectiva del dret internacional. Va explicar que el concepte de lliure determinació sʼha aplicat en els casos de dominació colonial i va recordar que el dret internacional privilegia el principi de la integritat territorial dels estats. Va explicar que hi ha textos de dret internacional que plantegen el principi democràtic i de lliure determinació si bé en una perspectiva interna, dins dʼun estat. Sobre les secessions unilaterals, va afirmar que «el dret internacional ni les autoritza ni les prohibeix, són fenòmens prejurídics», que només sʼadmetrien excepcionalment en cas de violació greu dels drets humans. «Lʼúnica solució a lʼatzucac en què estem és buscar majories més àmplies, i això només passa per negociacions», va concloure. Joan Vintró va iniciar la seva intervenció mostrant la seva solidaritat personal amb els professors de la UB que «han patit detencions, o multes, o que estan en curs de procediments judicials al voltant de la seva participació en algun tipus dʼactivitats lligades al procés». Va afirmar que si no es té en compte la problemàtica política específica de Catalunya i el País Basc, «no trobarem el marc ni les solucions adequades». Va ser crític amb les sentències del Tribunal Constitucional, que amb la del 2010 «va trencar el pacte estatutari» i, sobre una eventual reforma constitucional, va afirmar que hauria de preveure la possibilitat dʼun referèndum sobre el futur polític de Catalunya.

A partir dʼara, sʼhan programat tres debats més, que abordaran el conflicte català des de diferents perspectives:

• «Llengua i identitat», a càrrec de la professora de Filologia Catalana i Lingüística General de la UB Carme Junyent. 22 de novembre del 2018 a les 18.30 a lʼEdifici Històric
• «El model dʼescola catalana», conferència del professor Joan Mateo, del Departament de Mètodes dʼInvestigació i Diagnòstic en Educació de la UB. 13 de desembre del 2018 a les 18.30 a lʼEdifici Històric
• «La política: lʼespai de resolució dels conflictes», ponència del professor emèrit de Ciència Política i de lʼAdministració de la UAB Josep Maria Vallès. 17 de gener del 2019 a lʼEdifici Històric

Cada sessió consisteix en una ponència impartida per un acadèmic de reconegut prestigi seguida dʼuna taula rodona sobre el tema en qüestió. Els debats i les intervencions es publicaran en diferents volums dʼuna nova col·lecció dʼEdicions UB: Debats UB.