Una troballa a la cova Foradada de Calafell canvia el mapa de les cultures neandertals a la península Ibèrica
Abans que els neandertals desapareguessin, fa uns 30.000 anys, van desenvolupar lʼanomenada cultura châtelperroniana, caracteritzada per la fabricació de ganivets i puntes de llança característics. El châtelperronià suposa la transició del paleolític mitjà cap al superior, i va coincidir amb el moment en què els neandertals entraven en contacte amb els Homo sapiens sapiens, que sʼexpandien per Europa des de lʼOrient Mitjà. A la península Ibèrica, fins ara només sʼhavien trobat restes de châtelperronià als Pirineus i a la costa cantàbrica. De fet, es considera que el territori peninsular va ser com un refugi per als neandertals, que hi van viure uns milers dʼanys més sense contacte amb lʼHomo sapiens sapiens i conservant les tradicions materials pròpies del paleolític mitjà. Ara, però, investigadors del Seminari dʼEstudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la UB han descobert a la cova Foradada (Calafell) restes dʼentre 40.000 i 41.000 anys dʼantiguitat que són les mostres de cultura châtelperroniana trobades més al sud dʼEuropa fins ara. En un article publicat a la revista PLOS ONE, els investigadors expliquen la rellevància de la troballa i com la cova Foradada esdevé «una important referència geogràfica i cronològica per entendre la desaparició dels neandertals i lʼexpansió dels humans moderns».
Abans que els neandertals desapareguessin, fa uns 30.000 anys, van desenvolupar lʼanomenada cultura châtelperroniana, caracteritzada per la fabricació de ganivets i puntes de llança característics. El châtelperronià suposa la transició del paleolític mitjà cap al superior, i va coincidir amb el moment en què els neandertals entraven en contacte amb els Homo sapiens sapiens, que sʼexpandien per Europa des de lʼOrient Mitjà. A la península Ibèrica, fins ara només sʼhavien trobat restes de châtelperronià als Pirineus i a la costa cantàbrica. De fet, es considera que el territori peninsular va ser com un refugi per als neandertals, que hi van viure uns milers dʼanys més sense contacte amb lʼHomo sapiens sapiens i conservant les tradicions materials pròpies del paleolític mitjà. Ara, però, investigadors del Seminari dʼEstudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la UB han descobert a la cova Foradada (Calafell) restes dʼentre 40.000 i 41.000 anys dʼantiguitat que són les mostres de cultura châtelperroniana trobades més al sud dʼEuropa fins ara. En un article publicat a la revista PLOS ONE, els investigadors expliquen la rellevància de la troballa i com la cova Foradada esdevé «una important referència geogràfica i cronològica per entendre la desaparició dels neandertals i lʼexpansió dels humans moderns».
«La troballa implica una expansió cap al sud molt significativa del châtelperronià a Europa, més enllà de lʼàrea que tradicionalment havien establert els investigadors», explica el primer autor de lʼarticle i director de lʼexcavació, Juan Ignacio Morales, investigador del programa Juan de la Cierva adscrit al SERP. En lʼarticle de PLOS ONE sʼassenyala que la cova Foradada està situada a prop de la depressió de lʼEbre, que diversos investigadors han qualificat de barrera als fluxos de població i culturals durant la primera expansió de lʼHomo sapiens sapiens per la Península. També sʼhi explica que no sʼhan trobat restes de les cultures de transició com el châtelperronià més al sud de lʼEbre. En definitiva, Morales conclou que amb la descoberta «sʼamplia fins a la depressió de lʼEbre el territori en què es va produir el canvi del paleolític mitjà al superior fa 40.000 anys, i possiblement la interacció entre les dues espècies dʼhumans, els neandertals i els Homo sapiens sapiens». Tal com apunta lʼexpert, «la cova Foradada va ser probablement un dels darrers indrets on va tenir lloc el contacte directe, o almenys la influència mútua, entre els neandertals i els Homo sapiens sapiens».
Les restes de la cova Foradada inclouen vuit làmines de sílex característiques del châtelperronià, que tècnicament es coneixen com a puntes de Châtelperron, i que es poden usar com a puntes —segurament de llança—, però també com a ganivets per tallar. Al jaciment també sʼhi han trobat eines de pedra i de banya pertanyents a lʼHomo sapiens sapiens de fa uns 38.000 anys, corresponents a lʼaurinyacià inicial, i de fa 31.000 anys, del període gravetià. Les restes del jaciment indiquen que tant els darrers neandertals com els primers Homo sapiens sapiens usaven la cova Foradada per a activitats relacionades amb la cacera. Hi feien estades molt curtes i hi reparaven eines, alhora que hi deixaven les que ja eren inservibles.
Les excavacions a la cova Foradada van començar lʼany 1997. Actualment, la direcció de lʼexcavació és a càrrec de Juan Ignacio Morales i dʼArtur Cebrià. Lʼestudi arqueològic dʼaquest jaciment sʼinclou en un projecte del SERP finançat pel Departament de Cultura de la Generalitat i en un altre de finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, encapçalats pel catedràtic de la UB i director del SERP, Josep M. Fullola.
Referència de l'article:
Morales, J. I.; Cebrià, A.; Burguet-Coca, A.; Fernández-Marchena, J. L.; García-Argudo, G.; Rodríguez-Hidalgo, A. et al. «The Middle-to-Upper Paleolithic transition occupations from Cova Foradada (Calafell, NE Iberia)». PLOS ONE, 14(5), maig del 2019. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0215832