Això diuen de nosaltres a Cuba. I, tot i que la dita no va de menjar i beure, ens l’agafem per aquí. Perquè la veritat és que això de la manduca i el xumerri, els catalans ens ho prenem molt seriosament (però amb bon humor, eh!). La varietat de productes que ens ofereix la nostra terra, d’una qualitat inigualable, fa que no ens haguem d’embolicar amb salses estrafolàries i coccions interminables. En cuina catalana, less is more (la connexió catalana amb el minimalisme és indefugible: qui va dir aquesta frase té un pavelló amb el seu nom al peu de Montjuïc!).
A més, aquí, la bona cuina és a l’abast de tothom. Com diu Josep Pla a l’inici d’El que hem menjat, «Abans, menjava bé tothom, pobres i rics». I, malgrat la generalització una mica simplista, nosaltres hi afegim que, ara, si volen, també.
Us ho expliquem aquest dijous (i us ho demostrarem!).
Que no us enganyi l’estètica de pin-up girl de calendari americà dels anys cinquanta: La teca, d’Ignasi Domènech, és un llibre moooolt seriós de cuina catalana.
Equip del CATclub (Queralt, Maria i Francesc)
