Lluís Anglada
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)
ORCID Id 0000-0002-6384-4927

Si bé els llibres electrònics van sorgir més o menys al mateix temps que les revistes digitals, l’evolució dels respectius sistemes de comercialització han diferit notablement, així com el moment i la manera. L’interès però d’incloure els llibres acadèmics en el moviment de l’accés obert ha anat creixent en els darrers anys. En base l’experiència de l’AO de les revistes, el de llibres s’ha centrat majoritàriament en models de negoci en els que el cost de publicar no el cobreixen els autors sinó tercers, en molts casos biblioteques d’universitats (vegeu-ne alguns exemples a l’article: Open access, open infrastructures, and their funding: Learning from histories to more effectively enhance diamond OA ecologies for books [6]).

Una de les diferències entre llibres i revistes acadèmics és que aquestes han estat un conjunt bastant ben definit a partir de directoris com el Serials Directory, o bases de dades, com WoS, i de criteris formals i de qualitat ben acceptats. El post How Should Diamond Open Access Work for Books? [7] Ens pot donar una idea de fins a quin punt els criteris per a revistes acadèmiques diamant de DIAMAS [8] són també i fàcilment aplicables a llibres. No és immediat decidir si els criteris de qualitat s’han d’aplicar a nivell de cada llibre, o de col·lecció o d’editor.

Els llibres acadèmics en obert han quedat incorporats al moviment de l’OA Diamant, que inicialment va néixer per a revistes, s’han beneficiat així d’accions com les dels projectes DIAMAS [9] i ALMASI [10], del recolzament rebut per part de la UNESCO [11], o de pàgines de recursos com els que manté OAPEN (la Knowledge Base [12] o l’ OA Books Toolkit [13]). La Knowledge Base és una col·lecció de més de 600 documents (informes, polítiques, estadístiques, resultats d'enquestes) rellevants per a les polítiques d'accés obert per a llibres. La ‘caixa d’eines’ és un diccionari que conté articles breus que cobreixen una àmplia gamma de temes relacionats amb els llibres en accés obert, cadascun dels quals inclou una llista de fonts referenciades, lectures addicionals i enllaços a definicions de termes clau.

La OAPEN (Open Access Publishing in European Networks) [14] que acabem de mencionar és una fundació sense ànim de lucre que té per missió mantenir i desenvolupar infraestructures per a llibres acadèmics en obert revisats per parells. Això ho fa allotjant més de 40.000 llibres en obert a través de la OAPEN Library [15] i gestionant i mantenint el Directory of Open Access Books (DOAB) [16], aquest darrer creat a imatge i semblança del DOAJ. Una mirada a OAPEN and DOAB 2024 Highlights [17] ens permetrà veure com s’ha avançat en l’AO de llibres acadèmics en els darrers 5 anys. El seu finançament prové d’aportacions de biblioteques, entitats finançadores de la recerca, editors, donacions de particulars i de subvencions.

Finalment, encabeixo aquí la SCOSS (Global Sustainability Coalition for Open Science Services) [18], una agrupació d’associacions i entitats [19] que tenen l’objectiu d’assegurar el futur de la infraestructura del AO (com DOAB). Ho fan recollint aportacions econòmiques de les institucions que en volen fer i atorgant ajuts a serveis no comercials amb una base financera poc sòlida. A mesura que han crescut els productes i serveis d'accés obert, s'ha fet més evident que per mantenir-los calia reforçar les infraestructures que els sustenten; d’això també en seria un exemple Invest in Open Infrastructure [20].

© Imatge inicial generada amb intel·ligència artificial (DALL·E, OpenAI).

Aquesta ressenya es publica juntament amb el blog de Open Science Spain [21]