L’accés obert diamant arriba als llibre

Lluís Anglada
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)
ORCID Id 0000-0002-6384-4927


Si bé els llibres electrònics van sorgir més o menys al mateix temps que les revistes digitals, l’evolució dels respectius sistemes de comercialització han diferit notablement, així com el moment i la manera. L’interès però d’incloure els llibres acadèmics en el moviment de l’accés obert ha anat creixent en els darrers anys. En base l’experiència de l’AO de les revistes, el de llibres s’ha centrat majoritàriament en models de negoci en els que el cost de publicar no el cobreixen els autors sinó tercers, en molts casos biblioteques d’universitats (vegeu-ne alguns exemples a l’article: Open access, open infrastructures, and their funding: Learning from histories to more effectively enhance diamond OA ecologies for books).

Una de les diferències entre llibres i revistes acadèmics és que aquestes han estat un conjunt bastant ben definit a partir de directoris com el Serials Directory, o bases de dades, com WoS, i de criteris formals i de qualitat ben acceptats. El post How Should Diamond Open Access Work for Books? Ens pot donar una idea de fins a quin punt els criteris per a revistes acadèmiques diamant de DIAMAS són també i fàcilment aplicables a llibres. No és immediat decidir si els criteris de qualitat s’han d’aplicar a nivell de cada llibre, o de col·lecció o d’editor.

Els llibres acadèmics en obert han quedat incorporats al moviment de l’OA Diamant, que inicialment va néixer per a revistes, s’han beneficiat així d’accions com les dels projectes DIAMAS i ALMASI, del recolzament rebut per part de la UNESCO, o de pàgines de recursos com els que manté OAPEN (la Knowledge Base o l’ OA Books Toolkit). La Knowledge Base és una col·lecció de més de 600 documents (informes, polítiques, estadístiques, resultats d'enquestes) rellevants per a les polítiques d'accés obert per a llibres. La ‘caixa d’eines’ és un diccionari que conté articles breus que cobreixen una àmplia gamma de temes relacionats amb els llibres en accés obert, cadascun dels quals inclou una llista de fonts referenciades, lectures addicionals i enllaços a definicions de termes clau.

La OAPEN (Open Access Publishing in European Networks) que acabem de mencionar és una fundació sense ànim de lucre que té per missió mantenir i desenvolupar infraestructures per a llibres acadèmics en obert revisats per parells. Això ho fa allotjant més de 40.000 llibres en obert a través de la OAPEN Library i gestionant i mantenint el Directory of Open Access Books (DOAB), aquest darrer creat a imatge i semblança del DOAJ. Una mirada a OAPEN and DOAB 2024 Highlights ens permetrà veure com s’ha avançat en l’AO de llibres acadèmics en els darrers 5 anys. El seu finançament prové d’aportacions de biblioteques, entitats finançadores de la recerca, editors, donacions de particulars i de subvencions.

Finalment, encabeixo aquí la SCOSS (Global Sustainability Coalition for Open Science Services), una agrupació d’associacions i entitats que tenen l’objectiu d’assegurar el futur de la infraestructura del AO (com DOAB). Ho fan recollint aportacions econòmiques de les institucions que en volen fer i atorgant ajuts a serveis no comercials amb una base financera poc sòlida. A mesura que han crescut els productes i serveis d'accés obert, s'ha fet més evident que per mantenir-los calia reforçar les infraestructures que els sustenten; d’això també en seria un exemple Invest in Open Infrastructure.

 

© Imatge inicial generada amb intel·ligència artificial (DALL·E, OpenAI).

Aquesta ressenya es publica juntament amb el blog de Open Science Spain

Cap a una nova cultura de l’avaluació: experiències institucionals en el marc de CoARA

Ángel Borrego
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)

Lluís Anglada
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)
ORCID Id 0000-0002-6384-4927


Reformant l’avaluació de la recerca per afavorir la qualitat i l’impacte científic: Experiències i tendències en el marc de CoARA. (2025). Barcelona: Institut de Bioenginyeria de Catalunya. 3 vídeos. Disponible en: <https://www.youtube.com/playlist?list=PLztiU5moh1RPvMAmDVbuwW1fNq2zawSFF>. Presentacions disponibles en <https://zenodo.org/communities/jornadacoaracatalunya/records>.


La Coalition for Advancing Research Assessment (CoARA) agrupa un ampli col·lectiu d’organitzacions compromeses amb la reforma dels sistemes d’avaluació de la recerca. Aquesta iniciativa sorgeix en un context de creixent consens sobre la necessitat de superar els models d’avaluació basats principalment en indicadors quantitatius (com el factor d’impacte o el nombre de publicacions), per tal d’impulsar una valoració més qualitativa, centrada en la diversitat de contribucions científiques i en pràctiques responsables. Més de 700 organitzacions de recerca, entitats finançadores, agències d’avaluació i societats científiques han adoptat els principis recollits a l’Agreement on Reforming Research Assessment (https://coara.eu/agreement/the-agreement-full-text/), publicat el juliol de 2022.

El dijous 17 de juliol de 2025, l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) va acollir la jornada “Reformant l’avaluació de la recerca per afavorir la qualitat i l’impacte científic: Experiències i tendències en el marc de CoARA” (https://events.ibecbarcelona.eu/reformingresearchassessment), un espai en què diverses institucions catalanes van compartir les seves experiències en la implementació dels principis de CoARA, amb l’objectiu d’avançar cap a un sistema d’avaluació més just i integral.

L’activitat es va estructurar en tres parts. La primera va estar dedicada a la presentació de cinc projectes finançats en el marc de la primera convocatòria del CoARA Cascade Funding Programme, un mecanisme de suport econòmic destinat a promoure transformacions institucionals en les pràctiques d’avaluació. Aquest programa contempla dues convocatòries (abril-juny de 2024 i febrer-abril de 2025) i subvenciona projectes d’un any en tres modalitats: intercanvi de coneixement (teaming projects); proves pilot (institutional pilot projects); i canvis institucionals (institutional change projects).

En aquesta sessió, es van presentar els projectes liderats per diferents institucions. La UOC es va centrar en consolidar l’estratègia institucional de coneixement obert; la Universitat Ramon Llull va revisar les seves pràctiques d’avaluació per identificar les dimensions clau del nou paradigma (ampliació del concepte de recerca, inclusió de narratives, transparència, etc.); la UAB va aplicar els criteris CoARA a una convocatòria interna d’ajuts postdoctorals; l’IBEC va desenvolupar un projecte conjunt en col·laboració amb la Université de Carthage (Tunísia); i el Centre de Regulació Genòmica va incorporar narratives d’impacte als seus processos d’avaluació. En general, totes les intervencions van coincidir en la necessitat de sensibilitzar el personal investigador, atesa la manca de coneixement o l’escepticisme envers la proposta de reforma. També es va remarcar la importància de formar adequadament els avaluadors que hauran d’aplicar els nous criteris, així com la dificultat de fer arribar aquestes iniciatives a tot el col·lectiu investigador, sovint sobrecarregat d’activitats.

La segona part de la jornada va posar el focus en el desenvolupament de plans d’acció institucionals. Es van presentar les estratègies de tres centres de recerca (ISGlobal, CREAF i IDIBAPS) i dues universitats (UPC i UB). Els ponents dels centres van destacar la necessitat d’un compromís institucional ferm, amb la implicació activa de les direccions, per tal que els principis de CoARA s’integrin transversalment a totes les polítiques internes. També van remarcar la conveniència de reconèixer formalment la feina dels avaluadors. Les universitats, per la seva banda, van assenyalar la complexitat d’aplicar criteris qualitatius en institucions amb gran diversitat disciplinària, la necessitat d’elaborar rúbriques específiques i l’exigència de disposar de temps per implementar els canvis de manera efectiva.

Finalment, la taula rodona de cloenda va oferir una visió més àmplia amb la participació d’agents clau del sistema català de recerca. AQU Catalunya va abordar la integració dels principis de CoARA en els processos d’acreditació. La Fundació “la Caixa” va expressar el seu interès per l’impacte social de la recerca que financen. La Institució CERCA, coordinadora dels 42 centres de recerca del sistema català, i l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), amb responsabilitats d’avaluació en el sistema de salut, van aportar també la seva perspectiva sobre la implementació del nou model d’avaluació basat en evidències i orientat a la millora contínua.

Si hem de destacar trets comuns entre les diferents experiències exposades a la jornada en podríem indicar tres: en tots els casos les institucions adherides a CoARA creen comitès interdisciplinaris d’impuls i seguiment de les accions de reforma; també estableixen plans de treball que principalment cataloguen els moments en s’apliquen criteris d’avaluació en algun procés de la institució; i atorguen una gran importància a la difusió dels objectius de la reforma ja que no són compartits de forma automàtica per tot el personal investigador més enllà dels “conversos”;

La jornada va posar de manifest que la reforma de l’avaluació de la recerca és una transformació complexa però imprescindible per fomentar una ciència més responsable, inclusiva i orientada al bé comú. Tot i l’interès creixent i l’existència d’iniciatives inspiradores, la implementació dels principis de CoARA exigeix temps, recursos i, sobretot, un canvi cultural profund dins les institucions. El compromís dels equips directius, la formació d’avaluadors i la sensibilització del personal investigador emergeixen com a condicions clau per garantir l’èxit d’aquesta transformació.&

 

© Imatge inicial generada amb intel·ligència artificial (DALL·E, OpenAI).

¿La biblioteca moderna? SCONUL presenta estudis de casos d'espais bibliotecaris millorats amb tecnologia

José Pablo Gallo León
Director de la Biblioteca de la Universitat d’Alacant


SCONUL Technology and Markets Group (2025). The modern library: technology-enhanced library spaces. London: SCONUL.  <https://www.sconul.ac.uk/knowledge-hub/library-technologies/the-modern-library-technology-enhanced-library-spaces/>. [Consulta: 04/08/2025]. 


SCONUL, a través del seu Grup de Tecnologia i Mercats (Technology and Markets Group), presenta un informe amb estudis de casos d'espais bibliotecaris altament tecnològics al Regne Unit i Irlanda.

Recordem que SCONUL, la Societat de Biblioteques Universitàries, Nacionals i Universitàries (Society of College, National and University Libraries), és una associació professional de biblioteques acadèmiques i d'investigació del Regne Unit i Irlanda. Es podria assimilar a la nostra REBIUN, però hi ha grans diferències organitzatives i més aviat va ser una font d'inspiració per al seu naixement. Es tracta d'una organització molt veterana, ja que compta amb 75 anys, i al llarg d'aquest temps ha anat integrant diverses tipologies d'universitats (politeècniques, col·legis universitaris), fins a arribar a 196 membres.

SCONUL manté una línia de treball constant sobre els espais bibliotecaris, com per exemple amb els Library Design Awards, nascuts el 1973 i que tenen lloc cada tres anys. No es tracta d'un premi arquitectònic stricto sensu, sinó que «el seu objectiu és fomentar les bones pràctiques en la planificació i el disseny de biblioteques i reconèixer els exemples més destacats de disseny avantguardista. Els premis s'atorguen en funció del disseny funcional dels edificis i el seu caràcter transformador, més que pels seus mèrits purament arquitectònics». (SCONUL, s.a.)

Amb aquests antecedents sorgeix aquest estudi, que s'inscriu en una corrent de preocupació per l'evolució dels espais, compartida per les biblioteques acadèmiques d'arreu del món. Per exemple:

  • L'últim informe de tendències en biblioteques universàries de l'ACRL (2024), assenyalava els espais de manera directa en cinc tendències (Disrupting and Reconceiving Collection Practices; Post-pandemic Workplace and Hybrid Work Environments; Makerspaces and Tech Spaces; Supporting Student Well-being Post-pandemic); 

  • New Model Library,  de OCLC (Connaway, et al., 2021)va constatar la importància permanent i fins i tot renaixent dels espais com a conseqüència de la pandèmia. La mateixa organització, a través d'un altre informe basat en enquesta (*Redefinir l'experiència bibliotecària*, Connaway, et al., 2023), assenyalava que les biblioteques oferiran cada vegada més els seus espais com un servei.

  • A més, REBIUN dedica una de les seves àrees de l'actual Línia 1 del seu V Pla Estratègic als espais,2 seguint el camí assenyalat per les darreres Jornades CRAI de 2023.

Aquesta proposta de SCONUL mostra bones pràctiques de desenvolupament d'espais bibliotecaris acadèmics del seu àmbit. Es pot dir que segueix la línia de les publicacions del LIBER Architecture Working Group, però centrant-se en espais millorats a través de la tecnologia i amb un caràcter menys descriptiu, dirigit a assenyalar els beneficis i dificultats d'aquestes transformacions. En altres paraules, no es tracta de plànols detallats ni de llistes exhaustives d'equipaments, sinó de presentar què s'ha implementat, per què, les seves limitacions i els seus resultats.

L'estudi té l'objectiu de respondre a la qüestió: Com és una biblioteca acadèmica moderna? Per fer-ho, es recullen una sèrie d'espais innovadors quant al seu disseny i execució. Són llocs que proporcionen accés als últims equips tecnològics, tant de maquinari com de programari, en laboratoris multimèdia i espais de creació (makerspaces i similars).

Igualment, es pretén proporcionar exemples inspiradors per aconseguir el suport en el desenvolupament d'aquests nous espais que, òbviament, suposen un alt cost per a les finances de les universitats.

«Viure entre llibres», pòdcast de Martí Figueras

Antoni Daura Jorba
Llibreter i editor
Llibres Parcir
Manresa


Figueras, Martí. Viure entre llibres [pòdcast]. [Sant Joan Despí]: 3Cat, 21 d’abril de 2025. 12 episodis. <https://www.3cat.cat/3cat/viure-entre-llibres/>. [Consulta: 15 juliol 2025].


La creació de pòdcasts, és a dir, continguts gravats en àudio de manera aparentment espontània i natural, com una conversa, difosos mitjançant canals en línia, ha esdevingut una nova forma de comunicació. La seva agilitat i la simplicitat tècnica a l’hora d’elaborar-los n’han fet un producte atractiu, tant per als seus creadors, com per als oients. Una altra cosa és la seva perdurabilitat en el temps, però això ja és una altra qüestió. No deixa de ser, de fet, un reportatge realitzat en un moment determinat.

El món del llibre també hi ha entrat de ple. A vegades, per fer promoció de títols o autors concrets. En aquesta ocasió, la sèrie que ressenyem es dedica a les llibreries. Efectivament, en Martí Figueras visita una dotzena d’establiments i manté un diàleg fluid amb els seus responsables: Ricard Caba (Nou Rals de Viladecans), Maite Cusó (La Pebre Negre de Barcelona), Irene Bonet (Drac d’Olot), Fe Fernández (L’Espolsada de les Franqueses del Vallès), Toni Ferrón (Foster & Wallace de Vic), Marta Farré (La Singratalla de Tremp), Andrea Giovannoli (L’Argonauta de Balaguer), Anna Riberaygua (La Puça d’Arsèguel), Jaume Huch (Casa Huch de Berga), Ester Galindo (La 2 de Viladrich, de Tortosa) i Lídia Lobato, Meritxell Rals i Jordi Vilà (una representació dels llibreters presents a la booktown «Poble de Llibres», a Calonge).

Com podeu veure, una mostra variada i ben repartida pel país, amb uns perfils diversos, però que mantenen unes afinitats compartides: ser emblemàtiques en el seu espai, voluntat d’actuar com a focus d’irradiació cultural, amb un pes molt important de les persones que les dirigeixen pel que fa a la seva gestió. El plantejament dels diversos pòdcasts és similar: descriure la llibreria i la seva història, com també reflexionar sobre el sector, especialment des de la seva perspectiva local. Tot a través d’un diàleg, que no entrevista. Això fa que, sovint, les respostes als temes que apunta el periodista esdevinguin uns monòlegs una mica llargs, pel meu gust. Salvant aspectes particulars i personals, el que expliquen i comenten els llibreters es pot compartir i fer extensiu a la major part de la xarxa llibretera de Catalunya. Es corroboren, una vegada més, les dificultats quotidianes per tirar endavant el negoci, la supeditació al mercat editorial, que va sempre a la seva, escoltant poc l’opinió llibretera. I el fet, ben transversal, que darrere d’una llibreria habitualment hi ha un/a emprenedor/a; en la majoria dels casos, si no és de creació recent, fruit de la tradició familiar.

En qualsevol cas, es tracta d’una magnífica radiografia d’una mostra representativa de la xarxa de llibreries independents, cadascuna de les quals amb la seva singularitat i idiosincràsia. Totes venen el mateix producte, però no pas de la mateixa manera ni exposen ni ofereixen els mateixos fons bibliogràfics.

És bo que la ciutadania tingui una percepció general i alhora concreta de les llibreries de casa nostra. Fins ara aquest format atomitzat ha funcionat –amb dificultats, això sí– raonablement bé. Però, com serà el futur? Els nous models de venda en línia i a través de grans cadenes, permetran la seva subsistència? No ho sabem. El temps ens ho dirà, però convé que el client lector continuï donant-li suport, si no vol perdre la llibreria de proximitat, en favor d’establiments clònics i impersonals.

 

Aquesta ressenya es publica juntament amb el Blog de l’Escola de Llibreria.

©Imatge inicial de Mohamed_hassan a Pixabay

Les biblioteques, al llarg de tota la nostra vida

Teresa Fèrriz Roure
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


The New York Public Library. Libraries & Well-Being: A Case Study from The New York Public Library [en línea]. Nova York: The New York Public Library, 2024. https://www.nypl.org/spotlight/libraries-well-being-report. [Consulta: 9 juliol 2025].


L’informe Libraries & Well-Being: A Case Study from The New York Public Library , publicat el 2024, és fruit de la col·laboració entre la Biblioteca pública de Nova York i The Humanities and Human Flourishing Project de la Universitat de Pennsilvània, i es centra en l’estudi transversal dels factors que afavoreixen el benestar de les persones i les comunitats, enteses aquestes com a institucions cíviques que treballen pel bé públic.

La col·laboració s’inscriu en una recerca ja consolidada que ha portat la Universitat de Pennsilvània a vincular el Projecte HHF amb institucions culturals d’arreu dels USA, en línia amb la investigació en Arts in Health, que s’ha accelerat la darrera dècada, a escala internacional.

L'objectiu principal fou explorar l'impacte positiu de la Biblioteca Pública en el benestar individual i col·lectiu, a partir d’un model d’anàlisi propi que interconnecta transversalment conceptes clau i mètodes quantitatius i qualitatius procedents de disciplines com la psicologia, la sociologia, la informació i les humanitats.

L’estudi

Entre novembre i desembre de 2023 es va realitzar una enquesta multilingüe als usuaris de la NYPL, en format digital i presencial —es van triar quinze subseus seleccionades per la seva representativitat i heterogeneïtat. S’obtingueren 2.401 respostes (1.765 en línia i 636 en format paper), de les quals el grup investigador en va analitzar 1.974, un cop excloses aquelles que no complien els requisits bàsics. L’enquesta es va complementar amb grups de discussió dirigits que es van utilitzar per posar a prova les preguntes abans de l’inici de la campanya i, a posteriori, van ampliar les respostes que s’havien donat a qüestions obertes com ara: «How would your life be different without The New York Public Library?».

L’estructura va seguir el model PERMA modelitzat per la Universitat, eminentment descriptiu i correlacional, no causal. Tal com reconeixen els investigadors, aquesta anàlisi no genera evidències científiques sinó que permet observar patrons i tendències que enriqueixen els indicadors d’avaluació emprats per les biblioteques habitualment.

Els resultats

Aquestes tendències es conceptualitzen a partir de vint indicadors desplegats dins dels tres grans àmbits analitzats —tres estadis progressius d’allò que els investigadors anomenen «flourishing», el procés de desenvolupament/enriquiment personal. Vet aquí les conclusions més rellevants

1. Les biblioteques creen les condicions per al benestar: les biblioteques proporcionen les condicions ambientals necessàries perquè les persones puguin sentir-se bé; això vol dir, estabilitat, seguretat, refugi, evasió, pau i capacitat de concentració. Un resultat rellevant fou el gairebé unànime 92% dels enquestats que expressaven la sensació de tenir més calma i tranquil·litat després de visitar la biblioteca. La descrivien com un «refugi segur», una «segona llar» o un «oasi de calma» que els permetia fugir de l'estrès i concentrar-se en si mateixos.

2. Les biblioteques activen els elements centrals del benestar que descriu el model PERMA:

  • Emocions positives com ara l’optimisme i la capacitat de minimitzar sentiments negatius: un 74% afirmava sentir-se més preparat per donar resposta als seus reptes personals, i el 73% comentava trobar-se més optimista sobre el seu futur.

  • Compromís a partir d’una major implicació individual amb l’entorn: el 90% va coincidir que l'ús de la biblioteca augmentava la seva voluntat per aprendre coses noves i inspirar-s’hi.

  • Relacions que fomenten els vincles socials, el suport mutu i un major sentit de pertinença: un 75% expressava més empatia cap als altres, i el 72% parlava d’una major connexió amb la comunitat.

  • Significat com a propòsit vital a partir del coneixement i la reflexió: el 86% va sentir que s’informava millor del seu entorn, i el 77% que sentia que les seves activitats eren més útils i rellevants.

  • Assoliment, que fa possible l’assoliment dels mateixos objectius en els àmbits professionals, acadèmics i personals: un 73% va millorar en els estudis, un 72%, en la feina o carrera professional, i, de manera destacada, el 80% comentava que el seu temps d’oci era més creatiu.

3. Les biblioteques promouen el desenvolupament personal al llarg de la vida: aquestes condicions prèvies i els elements centrals del benestar esmentats fan que les biblioteques es puguin descriure com a espais per al «flourishing», l'expansió personal al llarg de la vida. Així ho expressen més del 88% dels enquestats.

Dos indicadors em semblen especialment significatius: una valoració més positiva, en general, de qui viu en comunitats amb ingressos menors i també de qui visita regularment la biblioteca i en fa un ús més intensiu, especialment de les activitats programades. Aquest ús quotidià fa que els col·lectius amb més condicionants socials tinguin les biblioteques públiques com un«tercer espai» de vida, complementari als entorns domèstics i laborals. En el context nord-americà no abunden els llocs públics on es pot anar sense l’expectativa de gastar diners i les biblioteques, a més, permeten endur-se a casa béns que no els hi seria fàcil aconseguir de manera quotidiana. Sense les biblioteques —així ho afirmava un dels usuaris— la seva vida seria molt diferent, i no pas millor.

El context

Aquest informe pren com a marc teòric l’anomenada «psicologia positiva», un camp d'estudi que no té res a veure amb els llibres d'autoajuda: es dedica a comprendre quins elements construeixen les trajectòries vitals de les persones, quins són més favorables per a l'enriquiment individual («flourishing», en diuen) i quines característiques comparteixen les «institucions duradores i adaptables», que són reconegudes majoritàriament per inspirar les persones, connectar les comunitats i generar societats més resilients.

L’anàlisi d’una de les biblioteques públiques nord-americanes de referència, en un context com l’actual amb un cada cop major qüestionament de la inversió pública i una minva del mecenatge cultural, planteja un posicionament polític clar. Si les biblioteques són reconegudes per la seva capacitat de generar capital social, capital cultural i compromís cívic és perquè fan transversals els beneficis d’accés a la informació, i trenquen barreres socioeconòmiques. A banda del compromís comunitari, és clar, que facilita les connexions interpersonals en clau d’equitat i responsabilitat: tenir a l’abast un bé públic promou la participació cívica i augmenta significativament el sentit de l’autoeficàcia i el compromís polític.

Una lectura des del sistema públic català

Certament, la gestió de les biblioteques públiques nord-americanes no té massa a veure amb les catalanes, que afortunadament compten amb el compromís econòmic i polític de totes les administracions públiques. Aquí no tenim la necessitat de justificar la seva utilitat, més que legitimada, però tampoc som aliens a un relat de qüestionament de l’estat del benestar que augmenta en un marc de desafecció política i on l’educació i la cultura tenen totes les de perdre.

Cal continuar evolucionant els serveis de la biblioteca en un context de canvi social i de necessitats de la ciutadania; en aquesta línia, els vint factors de benestar del model PERMA poden ser útils per ajudar a repensar allò que tenim i convidar a imaginar iniciatives i projectes innovadors que donin resposta als reptes emergents.

No tinc cap dubte que cal continuar obrint les portes de la biblioteca física perquè el benestar minva quan el contacte és exclusivament digital i, sobretot, cal reforçar la recerca i l’avaluació per tal de generar indicadors nous que ens mostrin, de manera estructurada i fiable, com les biblioteques s’estan adaptant als nous contextos i continuen acompanyant la vida de les persones, al llarg de tot el seu cicle vital. Una biblioteca a cada comunitat continua essent garantia d’equitat, de cures i de seguretat democràtica. Cuidem-les totes dues.

 

©Imatge inicial de AldoRafa a Pixabay

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS