Càtedra UB Joan Brossa
La Càtedra UB Joan Brossa neix el 2022 per aprofundir en l’estudi de l’obra del poeta i tot el que l’envolta, mitjançant activitats de docència, recerca i formació en tots els àmbits que conreà.
Directora
Presentació
La Càtedra UB Joan Brossa sorgeix de l’interès comú de la Fundació Joan Brossa i la UB per promoure la recerca, la docència i les activitats d’interès científic sobre Joan Brossa en els àmbits de la poesia, el teatre, les arts visuals, el pensament contemporani i la formació de la ciutadania.
D’altra banda, la Fundació té dipositat al MACBA el Fons Joan Brossa, que serveix de punt de partida de múltiples recerques gràcies al conveni signat entre les dues institucions.
Per tant, els objectius principals de la càtedra són:
- 1. Impulsar la recerca sobre l’obra de Brossa a la Universitat en els diferents àmbits creatius en què el poeta es mogué.
- 2. Estimular la creació contemporània a partir de l’obra de Brossa.
- 3. Divulgar l’obra de Brossa en tots els seus vessants dins dels diferents àmbits educatius.
- 4. Estimular noves edicions de i sobre Brossa que provoquin noves mirades sobre la seva obra.
Equip
És catedràtica d’universitat del Departament d’Educació Lingüística i Literària de la Universitat de Barcelona.
Doctora en Filologia Catalana gràcies a una tesi sobre Joan Brossa, ha treballat àmpliament sobre l’obra d’aquest poeta. Destaca la publicació Introducció a la poesia de Joan Brossa (1988); les col·laboracions en el catàleg Joan Brossa o la revolta poètica de la Fundació Miró (2001); l’antologia A partir del silenci (2001); la coordinació del llibre Aprendre amb Joan Brossa (2003); la preparació i realització de diverses exposicions de Joan Brossa, i els catàlegs corresponents; l’edició dels llibres Carrer de Joan Ponç (2010), Joan Brossa: Prosa completa i textos esparsos (2013), Joan Brossa: poemes visuals (2014), Joan Brossa: catálogo razonado de poesía visual 1941-1970 (2019) i Joan Brossa. Poesia completa 1940-1960 (2021), així com desenes d’articles en revistes especialitzades sobre diferents aspectes de la seva obra.
D’altra banda, ha estat directora de l’Arxiu Joan Brossa, ha coordinat diverses edicions brossianes (com la reedició de la poesia escènica completa o de la poesia completa) i actualment és vicepresidenta d’estudis de la Fundació Joan Brossa.
La seva línia de recerca principal és la gràfica contemporània des de la vessant històrica, tècnica (en la línia de sostenibilitat en art) i creativa, especialment el llibre art. També treballa en mètodes de visió artificial aplicats a la interpretació automàtica de col·leccions d’imatges artístiques. Participa en exposicions i congressos, imparteix cursos i dirigeix tallers sobre gravat sostenible i llibre d’artista. Ha publicat diversos articles i llibres sobre el tema.
Membre del grup de recerca Pintura, Dibuix i Gravat Versus Nous Procediments i Materials (IP: Bibiana Crespo) i del grup Catalogació d’Obra d’Artista Basada en l’Anotació Automàtica d’Imatges (IP: Ferran Comes Reverter), a més d’IP del grup Poció (Art, Poesia i Educació) juntament amb Glòria Bordons, participa en diversos projectes de recerca internacionals amb la Universitat Autònoma de Ciudad Juárez (Mèxic) i les acadèmies de Belles Arts de Bolonya i Palerm (Itàlia).
És doctor en Estudis Hispànics per la Universitat de Sheffield i en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment exerceix de professor lector Serra Húnter de Literatura Catalana a la UB.
S’ha especialitzat en tres àrees de recerca: les relacions entre modernitat i postmodernitat; el postsimbolisme i la poesia de la primera meitat del segle xx, i les avantguardes i la literatura experimental, en el marc de la qual ha publicat diverses recerques sobre Joan Brossa, com el llibre El saltamartí de Joan Brossa: les mil cares del poeta (2009) o Poéticas experimentales catalanas (2018), una història i antologia de la literatura experimental catalana des de les avantguardes fins a l’actualitat en què es dona especial relleu a figures com ara Joan Brossa, Guillem Viladot, Carles Hac Mor, Patrick Gifreu, Perejaume o J. M. Calleja, entre altres.
És codirector de la revista de llengua i literatura Els Marges i ha codirigit, amb Jordi Castellanos, els volums 6 i 7 de la nova Història de la Literatura Catalana.
Maria Canelles Trabal (Barcelona, 1988). Vinculada des de sempre al món de la cultura, i en concret a la literatura i al teatre, es dedica a la gestió cultural. Des del desembre del 2021 codirigeix el Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa, un espai centrat en la poesia experimental i en projectes a mig camí entre les arts en viu i les visuals. Va estudiar Humanitats i Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. També el màster en Estudis Teatrals. El 2016 va signar, juntament amb Adrià Aubert, la dramatúrgia de la novel·la de Pere Calders Ronda naval sota la boira, que va ser nominada als Premis de la Crítica per a l’adaptació. Alguns textos seus han aparegut en antologies de narrativa (Grand Hotel, Univers 2022) i en lectures dramatitzades col·lectives (Estar bé, lectura dirigida per Glòria Balañà a la Sala Beckett, 2017). El setembre del 2022 publica la seva primera novel·la, Contra la nostàlgia (Angle Editorial, 2022).
Llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra i en Direcció i Dramatúrgia per l’Institut del Teatre de Barcelona, és director d’escena i gestor cultural. Ha desenvolupat la major part de la seva trajectòria teatral en el Projecte Ingenu, del qual és fundador. A més, ha col·laborat artísticament amb La Fura dels Baus, el Teatre Nacional de Catalunya, el Festival Grec de Barcelona, la Sala Atrium i el Teatre Akadèmia. Actualment és codirector del Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa, encarregat de la programació d’arts en viu, i docent de l’Institut del Teatre en l’àrea d’escenificació.
