A través de l’anàlisi d’una documentació poc treballada, aquest article es proposa estudiar el procés de defenestració d’Eugeni d’Ors iniciat el gener de 1920 prenent com a eix vertebrador les tensions entre els posicionaments polítics de Xènius i Josep Puig i Cadafalch, llavors president de la Mancomunitat de Catalunya. En aquest context, s’estudien les repercussions i els posicionaments de la premsa, les revistes i els intel·llectuals, tant catalans com espanyols. En resum, es pretén examinar en el seu conjunt i en la seva complexitat el procés que deixà D’Ors fora de les institucions catalanes que havia dirigit durant un període especialment dinàmic i important del segle XX.