Una illa, dos pobles: classe i conflicte social a Els mallorquins (1967) de Josep Melià
El present treball proposa una lectura d’Els mallorquins (1967), l’assaig més important de l’escriptor Josep Melià, fent èmfasi en el conflicte social a l’illa de Mallorca. Aquest aspecte ha estat atès escassament per la crítica acadèmica i periodística, la qual ha privilegiat el component cultural i lingüístic del llibre. Així, s’aborda el dèficit hermenèutic esmentat posant el focus en els discursos i les ideologies d’esquerra del temps de publicació, inclòs el marxisme, que varen influir decisivament en el seu contingut. Una lectura atenta de l’assaig mostra que Els mallorquins és una narració històrica d’una lluita entre els dos pols socials de l’illa: les classes treballadores i les classes dirigents. Aquest relat revela una tensió implícita entre la idea d’assolir un sol poble i l’oposició secular entre ambdues classes, a més d’altres contradiccions i punts susceptibles de problematització. Alhora, s’evidencia que el text construeix una trama narrativa en què el poble treballador ha estat històricament privat de la prosperitat i la pau pels interessos dels poderosos, en aliança amb actors externs a l’illa. Per a l’anàlisi narrativa i retòrica del relat s’empren els conceptes de tramat i sinècdoque a partir de la conceptualització proposada per Hayden White.
Una illa, dos pobles: classe i conflicte social a Els mallorquins (1967) de Josep Melià Leer más »

