L’article desenvolupa una reflexió interpretativa entorn de l’imaginari simbòlic i els marcs mentals, recreats en el pensament polític de Jordi Pujol des de finals dels anys cinquanta fins a la constitució de Convergència Democràtica de Catalunya. A través dels seus primers escrits publicats, es ressegueixen els diversos elements simbòlics que basteixen doctrinalment el relat i els imaginaris del primer pujolisme, construïts en termes polítics i pràctics, però sobretot de clara vocació fundacional, hegemònica i de poder. Una aproximació a la figura de Pujol com a catalitzador de l’evolució del catalanisme catòlic tradicional en el nacionalisme modern de síntesi tradicionalista i noucentista.