Revista CERCLES

Números publicats > Núm. 20 

Núm. 20

Icones socioculturals catalanes en la publicació Exprés Español

La revista Exprés Español fou editada i publicada a la República Federal d’Alemanya (RFA) entre 1970 i 1977 amb l’impuls de la socialdemocràcia alemanya. L’equip de redacció principal, on hi havia periodistes professionals, es trobava ideològicament compromès amb el socialisme i feia al voltant d’una dècada que vivia a l’Alemanya occidental. En aquest article hem seleccionat una sèrie de textos referits a les icones socioculturals catalanes amb l’objectiu de conèixer quina informació arribava a l’emigració de l’Estat espanyol resident a la RFA, col·lectiu entès com a element dinàmic en el procés de canvi social, cultural i polític

Comparteix a xarxes

Icones socioculturals catalanes en la publicació Exprés Español Leer más »

Sexualitat i doble moral a les illes Balears (1960-1975)

Durant els darrers quinze anys del franquisme es pot documentar una evolució de la moralitat força significativa, que esdevé l’origen de nombrosos conflictes culturals per a la població de l’arxipèlag. La progressiva suavització de les normatives i els codis morals per part de les autoritats, així com la preponderància socioeconòmica de la nova indústria turística, fan que comencin a arrelar certs costums i estètiques que provoquen l’enuig dels sectors socials més conservadors. A poc a poc, la cultura del plaer quedà arrelada entre la societat illenca i deixà d’anar associada tant al pecat com al rebuig social

Comparteix a xarxes

Sexualitat i doble moral a les illes Balears (1960-1975) Leer más »

Nova Lleida: pensament polític i antifranquisme en el PSuC de Lleida (1971-1974)

La publicació Nova Lleida (1971­1974) fou l’òrgan d’expressió del PSUC lleidatà a les acaballes del franquisme. L’article vol oferir una anàlisi del pensament polític i intel·lectual reflectit en les seves pàgines. El text se centra en les aportacions pel que fa a les bases ideològiques i les línies estratègiques d’acció, l’activisme polític i el moviment sindical, el pensament econòmic i, finalment, l’acció local.

Comparteix a xarxes

Nova Lleida: pensament polític i antifranquisme en el PSuC de Lleida (1971-1974) Leer más »

imaginari cultural i social del pensament polític del primer pujolisme

L’article desenvolupa una reflexió interpretativa entorn de l’imaginari simbòlic i els marcs mentals, recreats en el pensament polític de Jordi Pujol des de finals dels anys cinquanta fins a la constitució de Convergència Democràtica de Catalunya. A través dels seus primers escrits publicats, es ressegueixen els diversos elements simbòlics que basteixen doctrinalment el relat i els imaginaris del primer pujolisme, construïts en termes polítics i pràctics, però sobretot de clara vocació fundacional, hegemònica i de poder. Una aproximació a la figura de Pujol com a catalitzador de l’evolució del catalanisme catòlic tradicional en el nacionalisme modern de síntesi tradicionalista i noucentista.

Comparteix a xarxes

imaginari cultural i social del pensament polític del primer pujolisme Leer más »

El Conferència Club d’isabel Llorach i Carles Soldevila entre 1929 i 1936 i la seva reconstrucció a partir de 1949

Creat a Barcelona el 1929, el Conferentia Club convidà personalitats famoses de la cultura europea a parlar davant d’un públic burgès i en bona part femení. També hi dissertaren alguns conferenciants autòctons. Les quotes dels socis permetien pagar dignament els conferenciants. Interrompuda l’activitat de l’entitat arran de la Guerra Civil del 1936, la reprengué el 1949 per obra de bona part dels directius anteriors, però en un context molt diferent. La darrera conferència documentada de l’entitat fou pronunciada el gener del 1972. L’anàlisi contextualitzada d’aquesta experiència divulgativa presenta interès per a la història cultural.

Comparteix a xarxes

El Conferència Club d’isabel Llorach i Carles Soldevila entre 1929 i 1936 i la seva reconstrucció a partir de 1949 Leer más »

Professionalització de les dones a la ràdio: les baules d’una cadena (1939-1960)

El present assaig analitza el paper que les dones tingueren en la consolidació i el desenvolupament de la ràdio barcelonina durant una etapa concreta del franquisme: la dels anys 1940­1950. Utilitzant com a marc de referència l’evolució de la ràdio en aquestes dècades, l’article estudia la participació femenina en el mitjà radiofònic i posa en relleu el procés de professionalització radiofònica de les dones i les aportacions de locutores i actrius radiofòniques en la consolidació d’un model cultural de comunicació de masses que s’assentà en les dècades posteriors

Comparteix a xarxes

Professionalització de les dones a la ràdio: les baules d’una cadena (1939-1960) Leer más »

Solverwp- WordPress Theme and Plugin