Revista CERCLES

Números publicats > Núm. 19 

Núm. 19

Catalunya i democràcia: el cercle de Víctor Balaguer en 1857-1860

Víctor Balaguer, el 1866, distingia dues escoles en la literaturacatalana del moment segons l’ús que feien respectivament de la història delpaís: l’una els oferia «com a relíquia santa a la contemplació beàtica de sosadeptes», mentre que l’altra els llançava «al camp de la discussió». Balaguerencapçalava aquesta segona escola, forjada els anys 1857-1860, en què la literaturacatalana va començar a tematitzar la qüestió de les relacions entreCatalunya i Espanya. Ho va fer a través d’un repertori d’exemples històricsque volien mostrar una història catalana de defensa de la democràcia i decombat contra l’absolutisme i el despotisme

Comparteix a xarxes

Catalunya i democràcia: el cercle de Víctor Balaguer en 1857-1860 Leer más »

L’epistolari de Víctor Balaguer. Gestió, ús i potencial historiogràfic d’un document excessiu

L’epistolari de Víctor Balaguer és un enorme document a partirdel qual s’accedeix a dades desconegudes del segle xix (polítiques i literàries)a causa de l’anonimat de molts dels seus corresponsals. L’ús adequatde la base de dades de les cartes esdevé una eina historiogràfica fonamentalper detectar estats d’opinió o informacions rellevants que altrament quedarienamagades.

Comparteix a xarxes

L’epistolari de Víctor Balaguer. Gestió, ús i potencial historiogràfic d’un document excessiu Leer más »

Balaguer, novel·lesc

Agermanar poesia i història és una pretensió del Víctor Balaguer historiador i del Víctor Balaguer narrador. Això no vol dir que no faci distincions entre fabulació i report de fets històrics, com una certa historiografia i una certa crítica antiromàntiques ens fan creure. Un recorregut per la seva producció narrativa de la primera època (dels anys quaranta a finals dels seixanta) permet fer algunes precisions sobre allò que entén com a poetització de la Història. Es postul·la en aquest article, sobre assercions del mateix autor, que Balaguer és un escriptor d’exclusiva mentalitat històrica, abocat a destriar allò que és poètic en els episodis del passat i poc propens a confiar, quan se li retreuen dèficits de veracitat històrica, en les armes de la fabulació lliure, d’altra banda usada per bastir un mite poderós com el de Joan de Serrallonga.

Comparteix a xarxes

Balaguer, novel·lesc Leer más »

Solverwp- WordPress Theme and Plugin