Fruit d’un treball molt més ampli, el present article s’insereix en el corrent historiogràfic que els darrers anys s’ha interessat per la figura de Lluís Nicolau d’Olwer com a polític i com a intel·lectual. Aquest article es planteja entendre per què la seva trajectòria ha estat menystinguda fins gairebé l’actualitat i, per fer-ho, presenta una panoràmica de les crítiques que els contemporanis van formular envers l’acció política de qui va ser ministre d’Economia durant el Govern provisional de la República el 1931 i director del Banc d’Espanya els primers temps de la Guerra Civil. Amb tot, l’article planteja analitzar el pes que aquesta avaluació negativa va tenir en relegar Lluís Nicolau a un segon pla i, al contrari, pretén subratllar-ne el paper rellevant com a intel·lectual i com a home públic al servei del seu país.