Revista CERCLES

Números publicats > Núm. 15

Núm. 15

The Polítics of abstract art: Forma 1 and the Italian Communist Party, 1947-1951

Este artículo examina el papel del grupo de artistas abstractos Forma 1 en relación con la política cultural del Partido Comunista Italiano durante la posguerra, como ejemplo de los intentos de superar la dicotomía establecida en Italia entre arte abstracto y realismo socialista y producir una alternativa a la confrontación entre ambos discursos estéticos. Mientras los artistas realistas socialistas subrayaban la necesidad de expresar contenidos políticos explícitos con un estilo que asegurase su máxima legibilidad para una audiencia de masas, los artistas de Forma 1 argumentaban que la abstracción significaba una crítica de la representación pictórica que podía contribuir a la crítica de la ideología burguesa, armonizando de este modo el marxismo con los desarrollos artísticos más avanzados. El PCI, por su parte, basaba su política artística en amplias alianzas de artistas e intelectuales antifascistas, que cada vez eran más difíciles de mantener en el clima de creciente confronta

Comparteix a xarxes

The Polítics of abstract art: Forma 1 and the Italian Communist Party, 1947-1951 Leer más »

Conmemorar al ilustre: homenajes y genealogías intelectuales

La memoria es un entramado complejo de significados acciones, influenciados por las necesidades de un presente que busca legitimarse en el pasado a través del recuerdo. Estas variadas interpretaciones pueden irrumpir con fuerza en conmemoraciones como los homenajes fúnebres de intelectuales, al ser momentos donde en un mismo espacio se producen numerosas tensiones y disputas por un capital simbólico determinado. Tomando como marco la historia intelectual, esto nos lleva a reflexionar y plantear las características de estos rituales cívicos y de qué modo estos eventos son útiles para pensar la conformación de genealogías intelectuales.

Comparteix a xarxes

Conmemorar al ilustre: homenajes y genealogías intelectuales Leer más »

Quatre teòrics sobre l’Arc Mediterrari: N. M. Rubió i Tudurí, J. M. Batista i Roca, R. Brunet i R. Lafont

D’ençà de la dècada de 1990 l’Arc Mediterrani té una presència destacada en els discursos espacials elaborats en regions com Catalunya, el País Valencià, el Llenguadoc-Rosselló i Provença Alps-Costa Blava. L’article analitza les aportacions de quatre teòrics al desenvolupament d’aquest concepte espacial: Nicolau M. Rubió i Tudurí (1891-1981), Josep Maria Batista i Roca (1895-1978), Roger Brunet (1931) i Robèrt Lafont (1923-2009).

Comparteix a xarxes

Quatre teòrics sobre l’Arc Mediterrari: N. M. Rubió i Tudurí, J. M. Batista i Roca, R. Brunet i R. Lafont Leer más »

Il liberalismo di fronte al fascismo: il problema della società civile e della società di massa

L’assaig reflexiona sobre les dificulats del liberalisme per a ajustar-se als nous ritmes polítics, oberts en el període immeditament posterior a la Primera guerra mundial. Especialment es subratlla la incapacitat del liberalisme d’obrir-se a les masses, d’organitzar partits capaços d’aconseguir el consens de les multituds tal i com feien els partits revolucionaris, catòlics o feixistes. En aquest marc, es ressenya l’evolució històrica de conceptes com societat de masses o societat civil i la seva recepció en el pensament polític italià, especialment durant els primers anys del feixisme. Finalment, es ressalta l’assassinat de Giacomo Matteotti (1924) i les divisions dels partits antifeixistes a l’hora d’aconseguir un canvi polític a Itàlia. La victòria del feixisme fou el cant del cigne de la societat liberal i democràtica que havia protagonitzat la vida del Regne d’Itàlia des de la seva unificació.

Comparteix a xarxes

Il liberalismo di fronte al fascismo: il problema della società civile e della società di massa Leer más »

Solverwp- WordPress Theme and Plugin